Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

El DVD (sigla de Digital Versatile Disc, cioè Disch Versatil Digital) a l'è un suport de memoria fad de 'n disch otegh, evoluzzion del CD.

Logo del DVD

Storia Modifega

Prima del DVD, sortid in del 1995, gh'eren di alter formad otegh per vedé i video: el Laserdisc el permeteva de salvà un video analogich de bona qualità, pussee volta di VHS, e 'l Video CD, con circa 80 menut de video assee compress, soratut in l'audio e che 'l gh'ha havud soratut sucess in Asia e che 'l gh'ha havud 'me sucessor, no inscì spantegad, el Super Video CD. Gh'è stad anca el CD Video, 'na sorta de messedozz che, in la version pussee piscinina, el gh'haveva dent 20 menut de audio lensgibel de ogni letor CD e 5 menut de video LaserDisc.

El DVD Forum l'era fad su de Philips, Sony, Matsushita, Hitachi, Warner, Toshiba, JVC, Thomson e Pioneer, con l'obietiv de rivà a un sistema compartid per el lensger di dacc e con la pretesa di produtor di elaborator che 'l ghe fuss no 'na guerra di formad e l'ha pensad a trè tipi de DVD possibel:

  • El DVD-Video, per sostituì la videocasseta
  • El DVD-Audio, per sostituì el CD-Audio, con pussee de spazzi e de fedeltà
  • El DVD-ROM, per sostituì el CD-ROM 'me mez de archiviazzion di dacc

El DVD el gh'haveva dent la possibilità de doperà di protezzion anti-cobia, e per la soa difficoltà in l'implementàll in l'audio el formad DVD-Audio 'l gh'ha havud no inscì tant de sucess, menter in del video e in l'archiviazzion l'è stad doperad fiss.

Intant che se desvilupava el sistema de registrazzion a l'è stad inventad de 'na minoranza di produtor el DVD-RAM, scrivibel 'na fraca de voeulte e a access casual, doperabel donca 'me 'na sorta de segond hard disk. Besognarà spetà el 1999 per havégh el standard ofizzial del DVD registrabel, el DVD-R, seguid in del 2000 del DVD-RW, che se podeva doperà fina a 1000 voeulte.

In del 2002 a gh'è stada 'na guerra di formad piscinina, cont el nass del DVD+R, che 'l doperava un sistema de registrazzion diferent, pussee compagn de quell del CD, e che fina al 2008 a l'è stad no formalment un DVD. La diferenza a l'era domà in la registrazzion e, 'na voeulta masterizad, a l'era lensgibel de tucc i letor DVD.

A jutà el sucess del formad del DVD a l'è stada anca la Playstation 2, che l'ha doperad el disch per salvà i sgioeugh e la podeva vesser anca doperada per vedé i film.

Evoluzzion Modifega

Incoeu el DVD a l'è doperad fiss, anca se l'è dree a descomparì 'me la pupart di disch otegh, sostituid del streaming e di memorie de massa classeghe. La soa evoluzzion formal a l'è el Blu-ray, che 'l dopera un laser bloeu inveci che ross, roba che la permet de salvà tancc dat pussee, desgià che 'l laser bloeu el permet di boeugg pussee vesin in tra de lor. El standard concorrent HD DVD, sostegnud de Toshiba, l'è stad desmetud in del 2009.

Tipi Modifega

DVD Audio Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol DVD Audio.

El DVD Audio, formad de poch success, el permet de salvà pussee de musega cont una qualità pussee volta rispet al Compact Disc, protesgiuda del DRM Content Protection for Recordable Media, che l'è stad assee gram de violà e, de facc, l'è stad cracad domà in del 2007. Se pensa che 'l gh'habia havud no trop de success anca grazzia a la guerra de formad cont el Super Audio CD.

DVD Video Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol DVD Video.

El DVD Video a l'è 'n formad bon de havégh denter fina a 240 menut de video in formad MPEG-2, con audio minga compress in PCM de 1 a 8 canai, in formad Dolby Digital AC3, in formad DTS o MPEG, che poden vesser protegiud contra la cobia cont el Content Scramble System, el Macrovision, i region e la limitazzion di operazzion utent, compagn del mandà inanz i avis contra de la pirateria. In del mercad del 1996, in Giapon l'ha squasi subet superad i VHS, menter in Ocident el sorpass gh'è stad poch dopo del 2000. Anca incoeu a l'è el formad fisegh pussee spantegad in Ocident, menter in Giapon l'è stad superad a soa voeulta del Blu-ray.

Carateristeghe tecneghe Modifega

El DVD a l'è lensgiud cont un laser ross, roba che la permet ai boeugg che fann su el disch de vesser pussee vesin e donca de havégh pussee de spazzi disponibel. De solet un disch a l'è fad su de du disch, vun bianch e l'alter cont i dat, che inn tacad insema, ma inn possibil anca di alternative, per esempi l'è possibel meter dat in sui do lat del disch, o doperà domà un lat ma con do nivei, che poden vesser scrivud de 'n laser unegh e che aumenten la capacità de 'n disch.

Formad particolar Modifega

  • Mini DVD, version pussee piscinina che la po havégh denter 1,4 GB de dacc, 2,8 GB se a dobi strat
  • DVD-RAM, accessibel a access casual
  • DVD-R, version registrabel original
  • DVD+R, version registrabel pussee
  • DVD-RW, version rescrivibel fondada in sul magnetismo
  • DVD+RW, version rescrivibel che la permet anca l'access casual
  • DVD-R DL, version del DVD-R a do strat
  • DVD+R DL, version de DVD+R a do strat
  • DVD-D, version doperabel domà a temp

Riferiment Modifega

Alter proget Modifega

Vos corelade Modifega