Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El didal o didaa (variant local: dedal, dal) l'è quell arnes che 'l serviss per sponges minga i man intant che se cusiss. El se infila in del did medi e l'è dovraa per ruzà dent la guggia in di materiai de cusì (in general tessuu o coramm).
L'è vun di strument pussee antigh inventaa de l'omm, e 'l pò avèggh di formi diferent a segonda del material de cusì e de la guggia dovrada.
On didal de solet l'è faa de azzal, ma ghe n'è anca de veder, oss, bronz, ferr, avori, legn, argent, or.

On didal.

El nomm Modifega

El termen didal el riva del latin digitalem. Con variant diferent, l'è dovraa on poo indepertutt in del mond neolatin.

Vos corelaa Modifega