Divinità

qualitaa de un dia
(Rimandad de Divinitaa)
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

La Divinità — o el Divin — l’è un quajcoss, di condizzion o dei emanazzion del vesser, che inn o ligade a un dia o che vegnen propri su de lu o lee.[1][2] Quell che l’è o che l’è nò considerad divin el cambia a segonda di culture, di religion e di popoi.

Una straluscia. Per i antigh quii fenomen naturai chì a eren di manifestazzion divine.

Usanze Modifega

La divinità considerada come una qualità la gh’ha dò usanze ben distinte:

  • La forza o el podé divin – di podé o di forze che inn universai, o che vann oltra a quell che i omen normai inn bon de fà;
  • La divinità aplicada ai mortai – di qualità de dei individov che inn retegnud de posseder un quaj contat o relazzion spezzial con la natura divina de la realtà.

In del discors religios Modifega

A gh’è per el manch trè usanze diverse de la parolla “divinità” o “divin” in del discors religios:

Entità Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol Dia.
 
El dia nordegh Thor, adree a combater i gigant de giazz.

In di fid monoteisteghe la parolla “divinità” la ven sovenz sozziada con nomà un dia, che l’è zentral al sò cred de chisschì. Despess la parolla la tœu un articol determinativ e la letera granda — donca “la Divinità” — come se la fudess un nom de persona o una quaj sorta de titol de reverenza.

In di religion politeisteghe, i termen “divinità” e “divin” quand che gh’hann nomà la letera piscinina vegnen per el solet dovrad per referìss a un dia, o a un rosc de dia ciamad pantheon.[3]

Forza o podé divin Modifega

El conzet de forza o podé divin el gh’ha donca un ligam sossenn strecc cont el dia che el gh’avariss de stàgh dedree,[4] inscì tant che — in d’un quaj cas — quei forze e podé chì pœuden vesser evocad indipendentement. Tut quest el mena a la segonda usanza di parolle “divin” e “divinità”, che l’è quella del referìss a la dimension de la transcendenza e a la soa manifestazzion in del mond material.

A una fœusgia pussee direta, la manifestazzion de la divinità o de la natura divina la porta di miracoi, o un quajcoss che quand che el suzzed l’è propri inscì strasordenari che a gh’è minga de dubbi che el saja l’œuvra de un dia o de un’oltra creatura del cel. In di fid politeisteghe, quell conzet chì el pœul vesser manifestad de l’intervent de un dia in de dei event de tucc i dì, o anca in de di battaje — in l’Iliada, per esempi, i dia gregh s’eren s’cerad de di bande diverse e dovraven i sœu podé soranaturai per influenzà i sorte de la battaja e l’eset final de la guerra; in l’Odisseja, i intervegnen o per vutà o fà di despet a l’Odissee.

El podé o la forza transcendenta pœuden anca fonzionà in de di manere pussee sutile o indirete. Per esempi, in di religion monoteisteghe a gh’è l’ideja de la providenza divina, che la recognoss la divinità de la fid e che la gh’ha un pian profond e descognossud che l’è dree a lavoràgh sotta a la realtà de tucc i dì. Un quaj event che el se pœul minga vedé, o savé, o che el se tra adree di resultad negativ, l’è despess tributad a “la volontà de Dio”, come a se pœul vedé in de di fras comune dovrade di fidei di religion abrameghe, come Inshallah (“Dio el vœul inscì”) in del panorama mussulman, o “Dio el travaja in de di vie misteriose” in quell cristian. Quei fid chì porten anca l’ideja de retribuzzion divina, indove che i baloss vegnen castigad per el mal e i pecad che hann cometud intravers dei event che podarissen parì normai, ma che in realtà a inn l’œuvra de Dio, come el destrugament di zità de Sodoma e Gomorra o el deluvi universal descreit in la Bibia.

Omen Modifega

 
La Lisabeta I d’Inghilterra e i trè deje – (Sgiunona, Minerva, e Vener).

La terza usanza de “divinità” o “podé divin” l’è quella doperada per referìss a dei omen normai, comun mortai, che inn stait tocad de la natura divina de la realtà, o che a inn almanch parzialment un’emanazzion de un dia o de dei oltre creature compagne. In del passad i lider politegh pussee important — sovenz di monarca — sostegneven de vesser infondud cont una natura divina per giustifegà el sò rœul de preminenza in la sozzietà. Chesschì l’era el cas di faraon egizzian, che vegneven considerad propri compagn de di dia in terra. Pussee comunement, però, i sovran ciamaven domà de havégh una quaj forma de drizz divin che la ghe dava l’autorità de retegnì la soa posizzion sozzial, e che l’era superiora a la volontà dei omen desgià che la vegneva propri del cel. I darer sovran a ciamà drizz divin inn stait i imperador del Giapon,[5] che haveven governad el paes per mandad divin fina a la segonda guerra mondial, quand che el governa giapones de quii dì lì l’ha mandad fœura un decret che el deciarava che l’imperador l’era pu de vesser intendud come un dia in terra.

In de di manere minga propri inscì politeghe, in tute i fid a gh’è di figure che vegnen considerade tocade del divin, come i sant, profeta, oracoi, eroi e buddha. In la mitologia grega l’Achill l’era stait lavad denter de un fium sacher e l’è vegnud asquas inmortal, e l’Ercol — sgiamò fiœul del Zeus — l’haveva ereditad i podé asquas divin del bobà. Vari individov in de la fid buddhista vegnen considerad divin quand che hann guadagnad l’inluminazzion, a partì del Siddhartha Gautama, el Buddha storegh. Anca in del cristianesim el Gesù l’è retegnud de havégh una natura compagna de quella de Dio, sò pader.[6]

Vos corelade Modifega

Referenze Modifega

  1. divine – Dictionary.com.
  2. divine – Merriam Webster.
  3. See, for example "The Great Stag: A Sumerian Divinity" Archiviad chi: [1] by Bobula Ida (Yearbook of Ancient and Medieval History 1953)
  4. note Augustine's argument that divinity is not a quality of God, but that "God is [...] Divinity itself" (Nature and Grace, part I, question 3, article 3) "Whether God is the Same as His Essence or Nature"
  5. The Divinity of the Emperor
  6. "The Divinity of Jesus" by Peterson & McDonald (Media Spotlight 25:4, 2002)