Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La fòrbes del vent l’è la differenza de velocità e di direzione del vent in tra du sitt a una certa distanza infra de lor. La fòrbes la po’ vess in orizzontàl (differenza di velocitàa tra pont fiss in su la Terra, a qualunque altèzza) oppùr vertical (tra do altèzz divèrsi). [1]. Despèss l’è collegada con fòrt inversadùr de temperadura o variazión de densità. A l’è on fenòmen che accompagna i temporaj [2]

De già che  la velocitàa del vent è l’è ona gradezza vettoriàl (la gh’ha mòdol, direzión e vèrs), anca la fòrbes del vent l’è on vettór.

Rappresentazion per mèzz de l'odògrafo Modifega

Odògrafo del vettor del vent a vari altèzz de la troposfera, I meteorològh pòden doprà quèll grafich chì per valutà la fòrbes del vent vertical ind i prevision del temp. (Sorgent: NOAA)

La direzion e la velocità del vent a vari altèzz la pò vèss rappresentata per mèzz de l'odògrafo.

Per savenn pussee, varda l'articol Odògrafo.

La fòrbes del vent infra dò altèzz a l'è el vettor che 'l se otten con el conligà i pont di vettor del vent infra i dò altèzz.[3]

Influenza de la fòrza de la fòrbes del vent sui fenòmen convettiv (temporaj) Modifega

 
I stadi de la vita de on temporal indoe se veden in corrent ascendenta e discendenta

Ona fòrbes del vent positiva ciclonica o ben se con l'andà su in quòta el vent l'aumenta e 'l ven de direzion che giren manemàn in sens orari (o anti-orari in del esmisfero sud) la convezion a l'è favorida. Al contrari ona fòrbes del vent anti-ciclonica l'inibìss la convezion.[4] La fòrbes del vent l'influenza l'inclinazion di corrent veticaj in di temporaj.

Casi con fòrbes scarsa Modifega

Se la fòrbes del vent a l'è scarsa la corrent ascendenta e quèlla discendenta hinn verticaj e se desturben vun l'altra el el temporal el se mangia foeura subit. (situazion tipica di temporaj a cèllula ùnega)[5]

Casi con fòrbes bassa o media Modifega

Se la fòrbes del vent a l'è bassa o media la corrent ascendenta a l'è inclinada inscì la desturba minga quèlla discendenta anca se hinn vuna arenta a l'altra.[6] A l'è la situazion tipica di temporal a cèllula multipla

Casi con fòrbes alta Modifega

Se la fòrbes del vent a l'è alta i corrent ascendenta a discedenta resten separàd (situazion tipica di super-cèllul. [7] A l'è la situazion tipica di temporal a cèllula multipla

Indes che tegnen de cunt la fòrbes del vent Modifega

A gh'è di indes ind la valutazion di temporaj che tegnen de cun la fòrbes del vent:

Referenz Modifega

  1. Cisaillement. Météo-France, 2019
  2. http://www.fenomenitemporaleschi.it/semplice2.htm
  3. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 123-124. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  4. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 121. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  5. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 186. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  6. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 186. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  7. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 187-188. ISBN 978-88-483-0992-9.