Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.


Nissùn lontán de la verità el pò ciamàss felìs.(Seneca)

(LA) - Beatus enim nemo dici potest extra veritatem proiectus (Seneca De vita beata, cap. V)


La felicità a l’è el stat d'ànim (emozion) positìv de chi che ’l suppònn de ‘vegh soddisfàa tucc i sò desideri [1].

Di fiolìnn che esprime felicità

L'etimologia la fa vegnì “felicità” de: felicitas, deriv. felix-icis, "fel’cs", che la soa radìs "fe-" la voeur dì bondanza, ricchèzza, prosperità.

La nozión de felicità intenduda come ‘na condizión (pù o manch stàbil) de sodisfazión totál, la òccupa on pòst de risàlt in di dottrìnn moràj de l'antighitàa classica, tant l’è vèra che s’è sòlit a indicàj come di dottrìnn ètegh eudemonistich (del grècch eudaimonìa, de sòlit tradòtt come "felicità"). El tèrmin l’ìndica minga domà la giòia ma l’accettà el divèrs e la pas cont i alter.

On tal concenzión la varia, naturalmént, cont el varià de la visión-concezión del mond (Weltanschauung) e de la vita in su de lu.

Caratteristich principaj Modifega

I sò caratteristich hinn variàbel a segonda de l’enità che la proeuva (per esempi: serenitàa, pagamént, ecitazión, ottimismo, distanza d’on qualsessia besògn, eccètera). Quand che l’è presenta, la felicità la trà insèma el sentila come la fudèss etèrna a la pagura che la finissa.

L'òmm fin de la soa comparsa el ricerca el sentìss ben. La felicità a l’è quell'insèma de emozión e sensazión del còrp e de l'intellètt che fànn stà ben e che procuren giòia ind on momént pù o manch longh de la nòstra vita.

Se l'òmm l’è felìs subentren anca la sodisfazión e ‘l pagamént.

Generalitàa in su la felicità Modifega

 
La faccinna che la sorìd l’è ‘na manera conossùda de esprìmm on stat de felicità.

L'òmm el gh’ha di necessità primari, secondari e sorastrutturàd, de sòlit el pagamént de sti necessità chì e la reussida de l’obiettìv dettàa de on besògn, el procura la giòia de che la ven anca la felicità.

La felicità, studiada sòta el profìl di besògn (primari, secondari, ecc...), la mena a di valutazión e di definizión minga domà psicològich e filosòfich divèrsi, ma anca materiàj e per quèlla resón chì la felicità a l’è on oggètt de studi de ògni scienza umanistica. El rèsta ciàr che la división l’è stada fada al fin de chiarificà i vari componént del stat de la felicità de la persòna, ma, degià che l’òmm a l’è ona entitàa che la se pò minga desligà de psiche-còrp-spirit-ment e inscì innanz, a l’è ciàr che a se parla semper de tucc i componént che se influénzen tra de lor. Per esempi se ‘l me fa mal on pee a l’è molto pussée fàcil che mi sìa malincònich putòst che alégher.

Profil biològich Modifega

La felicità la ghe parten a la sfera del “foeura de l’esperienza” quant a la soa sostanza definitiva, che l'è l'oggètt de la ricerca de l’indivìdov. Lee la gh’hà però, al sò turno, on pont fiss fondamentál ind la condizión immanént del mi, frutt de la sodisfazión di besògn primari caosàa di istìnt e di impuls biològich per esempi la famm, el sògn, el pagamént sessuál. Sti chì pòden vèss consideràa come 'na part indispensàbel de la felicità, ma nò come di costituént ùnegh de lee medèmma. I besògn biològich creéen ona condizión de attesa e de infelicità che la tend a risòlvess in del momént che ‘l se paga el pròpi besògn primari: el pagamént el compòrta ona condizión de sernità e de pas che la prodùss la felicità biològica, reconossìbel cont el piasè, la qual l’influenza anca i alter componént 'me la psiche e 'l spìrit; impunemànch quèst, el pagamént biològich a l’è sottopòst a ‘na temporanità irrevocàbil, frutt del ripresentàss continuv di pulsión e i istìnt dòpo del curt perìod curt del sò pagamént. A relegà la felicità domà in sul piàn biològich, l'è l'istèss de vorè sostegnì la sola dipendenza di besògn biològich e andàgh nò oltra, che l’è ona condizión, quèsta chì, d’on ciclo continuv che ‘l và adrée a tornà de noeuv. A livèll de anatomia di studi recént de elettrofisiologia e immunoistochimica i hànn sviluppà el concètt introdòtt del Papez in su la centralitàa del sistèma limbich in del provvéd ‘na reazión, de sòrta certamént chimica e elèttrica, (equivalenta de la second la leg del Nernst), che la càosa quèlla che la ven definida “el sentì” de la psiche e di sbalz umór.

Profil filosòfich Modifega

 
Un anzián cilén de 95 agn el sorìd

L'eudemonismo a l’è la dottrina morál che, la considera che ‘l ben el sia la felicità, e per quèst el ghe và adrée come a ‘n obiettìv naturál de la vita de l’òmm.

L’Epicuro, ind la Lettera al Meneceo, el dìss che a gh’è nò on’età de conóss la felicità: s’è mai né vègg né giovin de occopàss del benèsser de l'anima (o ben de "filosofà", cioè amà el pensér). Per l’Epicuro la filosofia e la conoscenza di ròbb fann su el stat de felicità. In la soa vita naturál l’òmm el slontana de lu tant el dolór fisich (aponia) quant quèll psìchich (atarassia) e l'assenza de sti dò càos chì la mena a la reussida de la felicità.

L’Epicuro el classifica i piasè cont el dividi in trii grand categurìj:

  • "Naturàj e necessàri", compàgn de: l'amicizia, la libertà, el ripár, el mangià, l'amór, el vestìss, i cur ecc.
  • "Naturàj ma minga necessari" come: la bondanza, el luss, di ca’ enòrmi de là del necessari, di mangià refinàa e bondanziós de là del necessari.
  • "Minga naturàj e minga necessari", compàgn del succèss, del podè, de la glòria, de la fama ecc.

A sodisfà di piasè naturàj e necessari a l’è assosènn importànt per la felicità, a podè sodisfà di piasè naturàj ma minga necessari el pò vèss positìv se al fin de vèghej en fèmm nò tròppa de fatiga, inveci i piasè minga naturàj e minga necessari hinn, in la pupàrt di cas, ‘na sorgént pussée de infelicità che de felicità. Defàtt, secónd l’Epicuro, l'òmm el gh’avarìss de concentràss in sul viv chi aspètt chì de la vita conligàa con la soa natura e coltivà con impègn l’amicizia, ch ‘a l’è on elemént assoludamént positìv de la nòstra esistenza. La filosofia epicurea l’invida l'òmm a godè senza vorè ottegnì quèll che ‘l pò nò procuràss senza on sfòrz foeura de misura e a viv la vita fasendo su di relazión sald e di relazión interpersonàj che vànn innanz. [2]

 
Della pubblica felicità, 1749

El Ludovico Antonio Muratori l’hà scrivùu Della pubblica felicità in del 1749.

Profil psicològich Modifega

La felicità la pò consìst in del realizzà on desideri, la sodisfazion in del vedèll ottegnùu.

Sòta el profìl psicològich, la felicità la pò vèss 'na condizión conseguenta a la soluzión d'on problèma, degiàche quèst l'è on fàa che ‘l prodùss del pagamént e donca de la giòia.

La felicità la se sviluppa tant in sens intellettuál quant materiál, sia fìsich sia psìchich, sia affettiv sia emozionál.

Per fa di esempi pràtegh in su comè che ‘l valór de la felicità el cambia anca in resón de la cultura e di condizión de l’ambiént, la felicità pò consìst in del sorìs de n fiolìn o in de l'acquist de ona villa con piscina, on matrimòni o la conquista de l'Everest, la pas di sens o la vittòria ai mondiáj del folber.

La felicità la pò vèss considerada come el provà quèll che gh’è de bèll ind la vita. A l’è minga ona emozión oggettiva, e nanca l’è aletòria compàgn on avvenimént del destìn, ma l’è ona capacità individuál de vèss desquattada. Inscì come la cultura popolár l’inségna (per esempi in del provèrbi famós "A l’è mèj on oeuv incoeu putòst che ‘na gaina domán"), la felicità a l’è nò l’adàgh adrèe a di sògn del futùr, ma a l’incontrari l’è el cercà de godè de quèll che ‘l se gh’hà adèss. Despèss, i inscì ciamàa "falsi ìdol" (o ben i danée, el benèsser del còrp, la fama, el succèss, el podè) a hinn considerà come di sorgént de felicità, ma segónd quajduna teorìa, quèll contégn chì el créa domà pussée de ansia, la quàl la ghe dà adòss al stat de felicità. La reussida de on fals ìdol la pò provocà domà ona giòia efimera, degià che compù se conquista de la ròbba compù el desideri el cressarà.

On mestée importànt de la psicologia la ’è el trovà i tratt e i esperiénz positìv, che iutten la persòna a vèss pussée felìsa e integrada cont i alter vèss umán e in del mond con tutt el creàa. Anca la cardenza, la fed e di alter princippi a hinn fondamentáj. El studi de la vita cristiana in rappòrt a la psicologia incoeu l’è per quèst frequént e ùtil[3].

Profil spiritual Modifega

I persònn gh’hànn denter de lor la necessità de elevàa la soa psiche a di ròbb foeura de l’esperienza ch ‘je menen a sodisfàa la soa set de conoscenza de la verità e de l’infinìi.

I grand religion, a tal propòsit, cerchen de spartì el concètt de felicità procuràa di ròbb materiàj, che vegnen putòst ciamàd piasè, de quèll de felicità in sens spirituál, che ‘l pò vèss raggiùnt domà per mèzz de categurìj compagn de la semplicità e la serenità de l'anima.

On esempi ind la storia di sant l’è quèlla del San Francèsch, che l’era ricch, forsi anca felìs, ma l’era ona felicità minga complètta; l’ha lassà tusscòss e l’è diventàa pòver ma del tutt felìs de denter.

La felicità assoluda per el Cristianesim e anca per l'Ebraismo a l’è la visión de Dio. In del Vangél, in prospettìva escatologica, a troeùvom el brano inscì ciamàa di "beatitùdìnn" in del quàl el Gesù el ne fa la lista de ‘na serie de azión per raggiòng el stat de beatitùdin.

[1]Quand che l’hà vedùu i fòll, el Gesù l’è andàa su in su la montagna, el s’è setàa giò e i sò scolàr s’ hinn vesinàa a lu. [2]Cont el parlàgh, je maestriava dieséndogh:[3]"Beàti i pór de spìret, perchè che de lor a l’è el règn di ciél.[4]Beati i cruzziàa, perché i sarànn consolàa.[5]Beati i bon, perchè ereditarànn la Tèrra.[6]Beati chi che gh’hànn famm e set de la giustizia, perché i sarànn sagollàa. [7]Beati i misericordiós, perché troarànn la misericórdia. [8]Beati i pur de coeur, perchè vedarànn Dio. [9]Beati i operadór de pas, perché sarànn ciamàa fieou de Dio. [10]Beati i perseguitàa per via de la giustizia, perché de lor a l’è el règn di ciél. [11]Beàtt viàlter quand che ve insultarànn, ve starànn adòss e, cuntànd su di ball, i disarànn ògni sòrta de mal contra de viàlter per via de mi. [12]Rallegréss e sii contént, per el vòster compéns in di ciél a l’è grand. (Vangél del San Matèo 5, 1-12)

In sul propòsit de la felicità de denter, el fondatór del Buddhismo, el Siddhartha Gautama, l’ha dìi che "La càosa del dolór a l’è el desideri de piasè nò consapévol", e, ‘me soluzión a quèll problèma chì, l’ha risòlt che "El dolór el pò vèss sopprèss per mèzz de la fin del desideri e la rinónzia"[4]. El sò ragionamènt el menava al rispètt a la considerazión del Nòbil Sentee de Vòtt Element.

Profil scientifich/de la condòtta Modifega

La psicologia pussèe che tucc i alter disciplìnn l’hà studiàa el contègn de la psiche in del stat de felicità con l’osservà, in del contègn, i manifestazión de la felicità: on sentimént de pussée de libertà, la fiducia in numm medésim e in di àlter, e anca l'ottimismo in di confrónt de la vita.

A hinn stàa effettuàa di studi in sui effètt de la felicità che analìzzen la partecipazión de tanti part del còrp in di meccanismi biològich complèss che se manifèsten quand che gh’hèmm di sensazión definìi de "felicità". S’ è vist che i persònn felìs i vànn mèj incontra a la vita e ai rappòrt cont i alter. La felicità l'è fada su de dò componént fondamentàj, el reussida del benèsser del còrp ma anca quèlla de la serenità de l'anima. Domà la reussida de tucc e dò la dà la felicità complètta.

Studi scientifich in su felicitaa Modifega

Danee Modifega

  • Per mèzz del sondàgg “World Value Survey II” fàagh a di persònn de 40 nazión del mond l'è vegnùu foeura ch'a gh’è ‘na correlazión positiva tra el rèddit familiàr e la sodisfazión de la vita e tra el rèddit familiàr e la soddisfazión finanziaria, o ben cont el cressimént de ‘na variàbel la va su anca l’altra. Ma in media, quèlla correlazión chì, misurada per mèzz de l'ìndes del Pearson R, è l’è pressppòch el 10%, doncaa a l'è ona correlazión assosènn dèbol. Se ved però che in di paés pòver, cont el cress del réddit familiàr, cressen de bon anca i sodisfazión de la vita e quèlla finanziaria, inveci quèst el càpita nò in di paès pussée ricch. De quèst el se ved che l’aumént del rèddit el compòrta ona vistós svolzada de la qualitàa de la vita quand ch’ el servìss de sodisfà i besògn primari. [5]
  • Per mèzz del Gallup-Healthways Well-Being Index, on sondàgg giornadér fàa a 1000 cittadìtt americàn dall'organizzazión Gallup, se capìss che ‘l benèsser emotìv el cress adasi cont el cress del rèddit con di emozión sia positìv sia negatìv, ma là de la soeuja de 75.000$ el se stabilizza. Inveci la valutazión de la propia vita la cress molto insèma a la créscita del réddit ma oltra la soeuja de 120.000$ la se stabilizza anca lee. Ancasì on bass réddit el pò vèss associà tant a ‘n scars benèsser emotìv quan a 'na scarsa valatazión de la propia vita. [6]
  • Per mèzz de 'n sondàgg fàagh a di matrìcol de di univerisità americàn in del 1976 a ‘n nùmer totàl de persònn de 23.597, in su di possìbil cotègn materialistich de chi persònn chì, a valutà, per esempi s’i fudèssen interessàa a di neouv oggètt de consùmm e donca se gh’avèssen on contègn materialìstich, s’è vist che dòpo de 20 agn el livèll de sodisfazión de la vita di persònn con di contègn assosènn materialìstich el s’è trà giò de bon. [7]

Amor Modifega

  • per mèzz d'on sondàgg faccia a faccia a di persònn residènt in Germania de 16 agn o pussée el s’è ottegnùu quèll risultàa chì: a partì d’ona cèrta sodisfazion de partenza de la vita, in del cors di du agn de matrimòni adrée la sodisfazión de la vita l’andava su e poeu la tornava de noeuv in di agn seguént al livèll de sodisfazión iniziál, per quèst el stagh adrée al matrimòni con l’obiettìv de raggiòng la felicità a longh tèrmin l’è minga on obiettìv statistegamént vàlid.[8]

Còrp perfètt Modifega

  • A analizzà el tàss de umór malincònich de 1979 òmen madùr grassón o pesànt on poo tròpp, sottopòst a diètta, dòpo de 4 agn s’è vedùu che ‘l tass l’andava su del 289% in di persònn ch’i èren riessìd a trà giò del pes, del 86% in di persònn ch’i èren restàd al’istèss pes e del 62% in di persònn ch’ì eren cressùd de pes . Donca la sbassada del pes in di persònn on poo tròpp pesànt o grassònn la pò vèss statistegamént associada a la sbassada del ris’c cardio-metabòlich ma nò a ‘n migliór benèsser psicològich. [9]
  • Con l’analizzà tràmit d’on sondàgg 1597 pivèj norvegés fèmmin adrée a ‘n perìod de temp de 13 agn ai quàj ghe vegniven fàa di domànd in su la cerusia estetica, i malattij mentáj e l’uso di drògh, a s’è vist che 78 tusànn s’hinn sottopòst a la cerusia estetica e sti chì gh’hànn avùu, de seguit, on cressimént di sìntom depressìv, de ansia, di problèma alimentàr e conligà con l’uso de alcol rispètt ai tusànn minga sottopòst a la cerusia estetica, donca la cerusia estetica la par de sgravà nò i problèma de salùd mentál. [10]

Lavorà Modifega

  • Per mèzz de 'n campión de 577 persònn madùr ch’hànn rispòst a ’n questionari, con aplicà i risultàa de la psicologia positiva, s’è vist che i partecipànt, desquattand i sò primm 5 pont de fòrza in sul sit www.authentichappiness.org e doperànd sti pont de fòrza chì con di manér divèrsi e noeuv, ògni hinn stàa 'drée a riessì, de lì a 6 mes in del migliorà de manemàn el sò livèll de felicità e a sbassàa i sò sìntom depressìv. L’ istèssa ròbba la succédeva cont el scriv ògni 3 ròbb che lor eren bon a fa e spiegando i resón per i quàj ghe riessìven.[11]
  • Per mèzz d'on sondàgg fàagh a 1095 persòn ch’hànn rispòst a di domànd in sui sò pont de fòrza quant a la produttività e la sodisfazión in sul lavorà, s’è vist che l’utilizzazión di pont de fòrza in sul lavorà l’era associàda con la produttività, la cittadinanza attiva e la sodisfazión professionál, e sti associazión chì i éren compagnàd de emozión positìv e d’on impègn maggiór. I risultàa marchen i vantàgg potenziàj del dagh coràgg ai dipendént a doperàa i sò pont de fòrza e fànn vedè l’effètt positìv e l’impègn in sul lavorà come 'n risultàa di chi ròbb chì. [12]

Bonagrazia Modifega

  • Per buonagrazia (o gentilèzza) se inténd: el fàgh di piesè e di bon azión ai alter, juttàj, occupàss de lor. 175 studént universitari giapponés hinn stàa sottopòst a ‘n questionari indoe che se dopera la Subjective Happiness Scale (JSHS) che la misura 3 componént de la bonagrazia (el vèss motivàa - "Pensi semper al fàa che vorarìa vèss gentìl e juttà i alter in la vita quotidiana?", reconossimént - “Reconóssi che compi semper on'azión gentìl e jutti i alter ògni dì?”, contègn -"Foo di bonagrazi e jutti i alter ògni dì?" ) e i esperiénz quotdián de felicità o infelicità. De misurà el JSHS, hinn stàa poeu fàa su du grupp: persònn pussée felìs e manch felìs e s’è vist che i persònn pussée felìs voeuren vèss pussée gentìl, i compién 'n nùmer maggiór de bonagrazzi in di confront di àlter e hinn rinonoscént per i bonagrazzi rivevùd. [13]
  • A hinn stàa creàa poeu on grupp de contròll de 48 studentèss universitari e ‘n grùpp de intervént di 71 studentéss universitari. Al grupp de intervént el ghe è stàa domandàa de contà i bonagrazi compìi ògni dì per ona setimana. S’è vedùu che el JSHS in del grupp de intervént el cresseva in media de 0,44 con ona deviazión standard de 0,73. Generàlmen s’è vist che come ‘l nùmer de bonagrazi l’andava su l’andava su anca el JSHS o el pròpi sentìss felìs. [13]

Connession sociaj Modifega

  • Cont el divìd on campión di 222 studént universitari in 3 grupp: infelis, molto felis e felici medi, s’ è vedùu, che i persònn molto felìs i gh’hànn di relazión ricch e sodisfacént cont i amìs, cont i parént e i morós e stànn pòcch temp in deperlór rispètt a la media di àlter grupp. Tutt al contrari el càpita per i persònn infelìs. Ancasì i malattìj de la ment foeura che l’ipomanìa, in media, hinn pussée frequént in del grupp di infelìs rispètt ai felìs. [14]

Meditazion Modifega

  • 202 dipendént de ‘na società de servizi informategh gh’hann partecipàa a ‘n studi in su la meditazión LKM (Meditazión de la gentilézza amorévol) in posizión settada, despèss cont i oeugg saràa, con l’attenzión iniziàlment in sul pròpi respìr e poeu dirigènd i pròpi emozión innànz vèrs lor medésim, poeu vèrs ‘na persòna per la quàl se proeuven di sentimént amorévol, (per esempi on fioeu, on amìs car eccetera) e a la fin vèrs on grupp pussée ampi de persònn. In del cors di 9 setimànn, sti persònn chì hinn stàd sottopòst a ie sessión giornadér de LKM per 1 ora. I risultàa hinn stàa nètt: la LKM l’ha menà a ‘n cressimént di emozión positìv, infra de che l’amór, la giòia, la riconoscenza, la contentèzza, la speranza, l’interèss, el divertimént, al cressimènt de risórsi personàj infra de che ‘na maggiora consciènza, attenzión, acetazión de lor medèmm, di relazión positìv cont i àlter e ‘na bòna salùd fisica. Ancasì, sti persònn chì hinn risultàa pussée sodisfàd de la soa vita e gh’hànn avùu manch de sìntom depressìv. [15]

Esercizzi fisich Modifega

  • 156 volontari, òmen madùr, malàa de depression maggiora hinn stàa dividùu a cas in 3 grupp per quatter mes: sottopòst a esercizzi fisich aeròbich, sòta trattamént farmacològich con l'antidepressìv Zoloft, e tucc e dò chi ròbb chì. S’è vist che dòpo de 4 mes in tucc e trìi i grupp a gh’era stàaon miglioramént significatìv delpròpi stat de depressión misuràa per mèzz de la scala de la depressión HRSD ma dòpo de 6 mes anmò el tass de depressión in del grupp “esercizzi fisich” l’era del 30%, in del grupp farmacològich del 52% e in del grupp combinàa del 55%. El ne ven foeura donca che l’esercizzi fisìch el pò vèss associàa a ‘n benefizzi terapèutich sgnificativ in di paziént deprèss.[16]

Diritt a la felicità Modifega

 
Ona pivèlla felis

Il concètt de felicità l’è on valór sanzionà de manera ciara d’ona quàj Costituzión e ind la Dechiarazion d'indipendenza di Stat Unii. Ind la Costituzion italiana el “pién svilùpp de la persòna umana” a l’è on valór sazionàa de l'art. 3. El realizzàss in sul piàn oggettìv de la persòna umana, de la soa essenza, che l’è ‘n piàn inter-soggettìv visìbel e che ‘l pò vèss condividùu de tucc, a l’è de vèss intendùu come l’istèss, in sul piàn soggettìv, de la felicità de l’individùv (inscì come che ‘l filòsofo Socrate el diseva). La felicità donca l’è conligada con la riservatèzza, sòta el sò aspètt de difesa e evoluzión, ch’a l’è fondamentál de sicurà la tutèla de la dignità de la persòna sòta ògni aspètt e donca sicurànn la soa felicità. El rispettà la vita privada el voeur dì anca a permètt a ciaschedùn de realizzàa i sò sògn, de vèss nò tajà foeura de la felicità in tucc i sò form, de podè decìd in deperlù in su ciaschedun di aspètt del sò andà. Donca el portà a coo i pròpi sògn el voeur dì sviluppà de manera complètta numm medèmm, cont el trovà l’equilibri necessari de raggiòng la nòstra felicità. El dirìtt a la felicità, a la riservatèzza e ‘l dirìtt correlàa de pòde vèss numm medèmm (sanzionàa intra i diritt inviolabìj ex art. 2 Cost., sent. Cort Cost. n. 13/1994) i rappresénten donca ona prospettiva che la ghe dà contra a di imposizión che voeuren trasferigh a la persòna di modèj pre-frabricàa. Ogni individuv l’è ùnegh e per quèst el se pò nò ripètt, a l’è on artesán di sò progètt, e l'è nò standardizzàbil.

Paradòss de la felicità Modifega

El Paradòss de la felicità, o paradòss de l'Easterlin, l’analizza el rappòrto intra la felicità (o come insegnàa ind quèlla ricerca là, "sodisfazión") de ògni indivìduv e la soa ricchèzza. El risultàa el ved (e per quèsto el diventa on paradòss) on rappòrt che, de là de ‘na cèrta soeuja, proprozionàl a l’incontrari, o ben per ‘na ricchèzza maggiora la felicità la se sbassa.

Riferimént Modifega

  1. Vocabolario Garzanti
  2. N. Abbagnano, G. Fornero: La Filosofia
  3. Vial, Wenceslao, Psicologia e vita cristiana. Cura della salute mentale e spirituale, Roma, Edusc, 2015. 978-88-8333-451-1
  4. Microsoft ® Encarta ® 2008. © 1993-2007 Microsoft Corporation.
  5. Ed Diener e Shigehiro Oishi, Money and Happiness: Income and Subjective Well-being across Nations, 2000. URL consultato il 19 maggio 2020.
  6. Daniel Kahneman e Angus Deaton, Money and Happiness: High income improves evaluation of life but not emotional well-being, 2010. URL consultato il 19 maggio 2020.
  7. Carol Nickerson, Norbert Schwarz, Ed Diener e Daniel Kahneman, ZEROING IN ON THE DARK SIDE OF THE AMERICAN DREAM:A Closer Look at the Negative Consequences of the Goal for Financial Success, 2003. URL consultato il 19 maggio 2020.
  8. Richard E. Lucas, Andrew E. Clark, Yannis Georgellis e Ed Diener, Reexamining Adaptation and the Set Point Model of Happiness: Reactions to Changes in Marital Status, 2010. URL consultato il 19 maggio 2020.
  9. Sarah E. Jackson, Andrew Steptoe, Rebecca J. Beeken e Mika Kivimaki, Jane Wardle, Psychological Changes following Weight Loss in Overweight and Obese Adults: A Prospective Cohort Study, 2014. URL consultato il 20 maggio 2020.
  10. T. von Soest, I. L. Kvalem e L. Wichstrøm, Predictors of cosmetic surgery and its effects on psychological factors and mental health: a population-based follow-up study among Norwegian females, 2012. URL consultato il 20 maggio 2020.
  11. Martin E P Seligman e Tracy A Steen, Positive Psychology Progress: Empirical Validation of Interventions, 2005. URL consultato il 21 maggio 2020.
  12. Shiri Lavy e Hadassah Littman-Ovadia, My Better Self: Using Strengths at Work and Work Productivity, Organizational Citizenship Behavior, and satisfaction. URL consultato il 21 maggio 2020.
  13. 13,0 13,1 KEIKO OTAKE, SATOSHI SHIMAI, JUNKO TANAKA-MATSUMI and KANAKO OTSUI e BARBARA L. FREDRICKSON, HAPPY PEOPLE BECOME HAPPIER THROUGH KINDNESS: A COUNTING KINDNESSES INTERVENTION, 2006. URL consultato il 22 maggio 2020.
  14. Ed Diener e Martin E.P. Seligman, VERY HAPPY PEOPLE, 2002. URL consultato il 23 maggio 2020.
  15. Barbara L. Fredrickson, Michael A. Cohn, Kimberly A. Coffey e Jolynn Pek,Sandra M. Finkel, Open Hearts Build Lives: Positive Emotions, Induced Through Loving-Kindness Meditation, Build Consequential Personal Resources, 2011. URL consultato il 24 maggio 2020.
  16. M ICHAEL B ABYAK ,JAMES A. B LUMENTHAL , S TEVE HERMAN , PARINDA KHATRI , MURALI D ORAISWAMY , KATHLEEN MOORE W. EDWARD CRAIGHEAD, TERI T. B ALDEWICZ , K. RANGA KRISHNAN, Exercise Treatment for Major Depression: Maintenance of Therapeutic Benefit at 10 Months, 2000. URL consultato il 25 maggio 2020.

Bibliografia Modifega

  • Michael Argyle, Psicologia della felicità, Milano, Raffaello Cortina, 1988
  • Giuliana Proietti, Il pensiero positivo, Xenia Edizioni, 2001
  • Jean-Pierre Thiollet, Le droit au bonheur, Anagramme, 2006 Ed. ISBN 2-35035-075-4
  • Keith Oatley, Breve storia delle emozioni, Il Mulino, 2007
  • Jonathan Haidt, Felicità: un'ipotesi, Codice ED, 2007
  • Arthur Schopenhauer,(F. Volpi, a cura di).L'arte di essere felici esposta in 50 massime, Adelphi, 1997
  • Christophe André e Francois Lelord, La forza delle emozioni, TEA, 2001
  • J. Krishnamurti, La ricerca della felicità, Rizzoli, Milano, 1993
  • Omraam Mikhaël Aïvanhov, I semi della felicità, Prosveta, Moiano (PG), 1999
  • Dalai Lama con Howard C. Cutler, L'arte della felicità, Arnoldo Mondadori, 2000, Milano.
  • F.de Luise - G.Farinetti, Storia della felicità. Gli antichi e i moderni, Torino, Einaudi 2001.
  • Salvatore Natoli, La felicità. Saggio di teoria degli affetti, Milano, Feltrinelli 2003.
  • Stefan Klein, La formula della felicità, Milano, Longanesi 2003.
  • Martin Seligman, La costruzione della felicità, Sperling & Kupfer, 2010. ISBN 978-88-6061-672-2
  • Antonio Trampus, Il diritto alla felicità. Storia di un'idea, Laterza (collana Storia e Società), 2008.
  • Luisa Muraro,Al mercato della felicità, Milano, Mondadori, 2008
  • Frank Ra, A course in happiness, meaning, motivation, and well-being: how to be happier, Canada, 2010 ISBN 978-1-4563-7413-6,
  • Frederic Lenoir, La felicità. Un viaggio filosofico, Bompiani, Milano, 2014

Vos correlad Modifega