Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La Ferrovia Lugan-Pont Tresa a l'è 'na ferrovia a scartament metrich che la conliga Lugan a Ponte Tresa, elettrifegada a 1'200 Volt in corrent continua. La gestion de la linia, per la pupart a binari unich, foeura che per un radobbi in tra Serocca e Bioeugg, e longa 12,2 km, l'è dada a la Ferrovie Luganesi, che doperen el marchi "FLP".

Mappa de la linia
Red celer tesinesa
Linia S 60
 Lugan FLP (→ S 10 S 50)
 Sorengh
 Sorengh Laghett
 Cappella-Agnuzz
 Biogg Molinazz
 Biogg
 Serocca
 Agno
 Maglias Paes
 Maglias
 Caslan
 Pont Tresa

Dal dicember 2008 la linia a l'è integrada in la red celer del Canton Tesin 'me S60: L'è l'unica linia a vess mia gestida de la TiLo e completament in man privada. L'è anca la terza linia de la red, insemma a la S20 e a la S90, a corr domà in territori svizzer.

Storia Modifega

El 15 de genar 1910 a l'è fondada a Lugan la Società delle Ferrovie Luganesi per fà su ona ferrovia in tra Lugan e Pont Tresa. A l'è proposta 'na linia a binari unich e a scartament redutt, che l'è fada speditament e inaugurada el 5 de giugn 1912 con trè automotris, trè remorciaa e di carr per el straport merci.

La linia a l'era on raccord indirett in tra el sistema di ferrovij tesines e quell varesott: La stazion de Pont Tresa a l'éra taccada a 'na stazion di treni per Ghirla e Luin, che a soa voeulta eren conligaa ai stazion di Ferrovie dello Stato Italian. De part elvetica la stazion de Lugan a l'è arenta a la stazion di Ferrovij Federai Svizzer che la permètt i conligament cont l'Isvizzera.

 
Treno modell agn '70, doperaa finna al 2022, a Agn

In di agn '70 el servizzi a l'è cadenzaa grazia a la gionta di treni noeuv. Cont la dimission di ferrovij del Varesott l'ha perduu el roeul de interscambi e l'è deventada 'na sorta de metropolitana lingera per el Bass Malcanton.

In del 2002, per i 90 agn de la ferrovia, a l'è faa on mestee de potenziament, cont el raddobbi de la tratta Serocca-Biogg e la gionta de cinch carrozz intermedi de la Stadler de cobbià a dò motris.

Del 7 de agost 2022 a hinn andaa in servizzi i elettrotreni Stadler Tramlink, pensaa per doperà la linia in d'on regimm de tram-treno, che via via desmetten i convoeuj di agn '70, che hinn venduu in Madagascar.

Material rotabil Modifega

 
Vun di tram-treni a Lugan

Per el servizzi a hinn doperaa vott tram Be 6/8, de la fameja Stadler Tramlink. Prima eren doperaa i Automotris SFL ABe 4/6 10-12, i automotris FLP ABe 4/4 4-5, i automotris FLP BCe 4/4 1-3 e, finna al 2022, i elettrotreni FLP Be 4/8 21-25, che eren staa modificaa cont ona cassa centrala de la Stadler Rail innanz in la soa vita operativa. Per i manoeuver eren doperaa di Tram TEL Ce 2/2 1-12.

Traffich Modifega

La linia a l'è verta dai 05:25 ai 00:10 con frequenza quadrioraria (on treno ogni 15 menut) i dinlavor e semioraria (on treno ogni 30 menut) i di de festa. I treni a hinn sincronizzaa cont i treni da e per Inciass e Bellinzona che fermen a la stazion de Lugan, arenta a la stazion finala di FLP.

Galleria di foto Modifega

Bibliografia Modifega

  • Adriano Betti Carboncini, Binari ai laghi, Salò, Editrice Trasporti su Rotaie, 1992. 88-85068-16-2
  • Piergiorgio Baroni, Quel trenino lungo 100 anni: Ferrovia Lugano-Ponte Tresa, Edizione FLP, Ferrovie Luganesi, Agno 2012.
  • Hans G. Wägli, Bahnprofil Schweiz 2005, Diplory, Grafenried 2005.

Alter progett Modifega

Vos corelaa Modifega