Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

I Ferrovij Federai Svizzer (in italian Ferrovie Federali Svizzere SA (FFS); in frances Chemins de fer fédéraux suisses (CFF); in todesch Schweizerische Bundesbahnen (SBB), in romancc Viafiers federalas svizras (VFS)) a hinn el principal gestor de la red ferroviaria svizzera.

Logo trilengov

Storia Modifega

In del secol XIV i Ferrovij in Isvizzera i eren a gestion di Canton e privatizzaa, cont ona forta capillarità ma cont ona mancanza de standard per via del volt numer di compagnij. Tra l'alter squasi tucc i compagnij eren dree a fallì, per via di volt cost de gestion.

El 20 de febrar del 1898 el Popol el vota per nazionalizzà i ferrovij, e a capodann del 1901 el gira, in tra Zurigh, Berna e Ginevra, el primm treno pagaa de la Confederazion.

Domà el 1 de genar del 1902 nassen offizialment i FFS, che prima eren anmò i servizzi privaa ma pagaa del Stat.

In del 1982 a l'è mittuu l'orari cadenzaa e in del 1986 a l'è approvaa el progett Ferrovia 2000 per el renoeuvament de la red e dei treni, finii in del 2004 e cont el progett de AlpTransit che l'è ancamò de fornì.

Dal 11 de dicember 2005 a l'è proibii fumà in sui treni.

Società Modifega

I Ferrovij Federai a hinn spartii in quater division:

  1. Traffich passegee
  2. Cargo
  3. Infrastruttura
  4. Immobiliar

A gh'è poeu di alter suddivision in materia de sicurezza, qualità e finanza.

Lengov Modifega

La FFS la lavora in tucc i trè lengov offiziai de la Svizzera: El romancc, che l'è lengua nazionala ma minga offiziala, a l'è no doperaa.

I stazion a hinn ciamaa in la sò lengua, per esempi "Bellinzona FFS", "Basel SBB" e "Lausanne CFF". I treni a hinn marcaa cont tucc i sigl.

I annonzi in di treni locai a hinn faa in la lengua local, e se passen per pussee zon lenguistich in tucc i lengov opportun. Per i treni turistich a l'è anca doperaa l'ingles.

Material rotabil Modifega

 
Treno svizzer

Al di d'incoeu squasi domà la division cargo la gh'ha di locomotiv, vist che quella passegee l'ha scernuu de doperà elettrotreni e, incoeu, la dopera domà quej e di composizion fondaa in su la Re 460 cont di carrozz IC 2000. La division cargo la dopera di variant del modell TRAXX, immatricolaa 'me Re 482 e 484, e di locomotiv ibrid e diesel.

I elettrotreni de la Division Passegee a hinn per la pupart de la Stadler Rail, comé el Stadler KISS, FLIRT, RABe 514, RABDe 500 e anca i Noeuv Pendolino insemma ai SMILE, che i gh'ha de andà in servizzi in tra el 2018 e 'l 2020.

Vos correlaa Modifega