Magia

rituai o azzion dovrade per manipolà di forze e entitaa naturai o soraturai
(Rimandad de Maggia)
bussola Disambiguazión – Se te see dree a cercà dei olter signifegad de magia, varda magia (desambiguazzion).
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

La magia l’è l’art — o la zienza — de manifestà cambiament ind el mond material in acordi cont el volé de l’individov.[N 1]

“El Magh”, un’inlustrazzion de una carta de un mazz de taroch.

La nozzion de magia l’è veggia compagn l’hom e la religion medema, desgià la credenza dei antigh l’era propri che l’ambient che gh’haveven intoren l’era impienid de spiret e oltre sorte de entitaa senza corp e de natura soranatural che podeven vesser pu o manca fazzilment invocade, influenzade e traite sota el propri controll intravers la rezzitazzion de di formule verbai precise o l’atuazzion de di rituai ocult spezzifegh. Quand che i sozzietaa umane inn vegnude pussee vanzade e socio-filosofegament progredide, el modell de magia l’è deventad ancamò pussee refinad e l’ha ciapad la forma de dei organizazzion irarchegament stratifegade e de carater soratut inizziategh che fonzionen in parallell al sistema religios e sozzietari che ghe esisten denter o in relazzion.

Magia mesopotamega

Modifega

I credenze mageghe eren ben spantegade ind la Mesopotamia, una terra de l’Orient de Mez che la sgent al dì d’incœu la ghe dis “Iraq”. I Sumer, Assir e Babilones gh’haveven tucc i sò forme de magia che faven su una part importanta del viver de tucc i dì, e che dovraven soratut per controllà o per protesges de la desfortuna o de l’influenza de dei entitaa o olter magh o strie con di brute intenzion. De desota de la fazzada prenzipal de la religion popolara e di dia venerad de la sgent, a gh’era tut un sistema esoteregh dedegad al controll e pasentament di demoni e oltre fate de entitaa che podeven tràgh adoss di problema a la popolazzion in sgeneral, coma dei epidemie o olter disaster e malagn compagn. Ben spantegad l’era donca l’usasg de dei amulet per protesges de quelle situazzion chì, che despess eren fait su a fœusgia de un quajcoss che l’individov el podeva tràss adree ind el fà i sò comission de tucc i dì, o de dei olter oget che el ghe vegneva a contat in su bas quotidiana, coma di piat indova majà o dei ornament e decorazzion particolare de tegnìss in cà.

Magia egizziana

Modifega
 
Amulet egizzian fait a fœusgia de l’œugg del dia Orus.

La magia ind el mond egizzian la vegneva ciamada heka e l’era una credenza fondamental de la vita dei egizzian sgiamò ind el 4000 iEC. El podé magegh el vegneva sgiò donca minga nomà dei entitaa soranaturai che gh’haveven nò de corp, ma ancasì dei olter vesser pussee arent al ream material, coma i mort, strion, sazzerdot e i faraon medem. La magia, la religion e la medesina eren donca trè robe che esisteven in streccia relazzion ind el mond egizzian antigh, e i prevet incaregad con l’esecuzzion di rituai religios ind i tempi eren sovenz i istesse persone che la sgent l’indava a zircà quand che ghe serviva una partigolara protezzion magega contra quell che l’era retegnud di forze soranaturai de de là del sò controll de lor. I prevet egizzian gh’haveven donca una muggia de prateghe e stratagie per restrensger l’influenza di spiret cativ che toveven denter di striozz verbai e ritualistegh dovrad per dàgh autoritaa sora el volé de l’ispiret in quistion, ma anca de di demoni o dia e per profitàss di sò podé strasordenari.

Ben spantegad l’era anca l’usasg dei instriadure — di rituai e/o striozz fait su con l’intenzion spezzifega a nœuser un individov o di grup d’individov partigolar, coma l’infiacament di desenemis intravers di prateghe de magia nigra.

Magia sgiudaega antiga

Modifega

Ind la tanakh — la Bibia di Sgiudee — a gh’è tante referenze in su la magia, e la pupart de quelle credenze chì inn motivade de e impientade sora i sò credenze monoteisteghe, e donca in sul facc che i Sgiudee recognossen l’esistenza de nomà un dia. Impunemanca, i prateghe mageghe in sgeneral eren sovenz considerade inebide e i inn despess staite sozziade con la demonologia e oltre art compagne che pertegnen soratut a la sfera de la magia nigra.

Vuna di sò prateghe mageghe prenzipai che quist chì se fogalizaven sora l’era anca la divinazzion, o ben l’art de vesser bon prevedé el futur.

Magia persiana antiga

Modifega
 
L’Ahura Mazda.

Depos del secol qd6 iEC, la magia in Persia l’è staita ligada ai credenze vegnude sgiò de la religion zoroastriana e a tute i prateghe che ghe riven sgiò de lee. Quella religion chì la porta l’esistenza de un dia unegh al qual i sò fidei ghe disen Ahura Mazda e de la bataja eterna intra el Spenta Mainyu e l’Angra Mainyu, duu spiret che incarnen respetivament bontaa e cativeria. I homen vegnen retegnud liber de scernì de che banda vœulen stàgh in quell conflit divin chì.

La class sazzerdotal prenzipal ind el zoroastrianesim l’era quella di magi — inscì coma i vegneven ciamad in latin — e lor chì eren i figure incargade con l’esecuzzion di rituai, sagrefizzi e zerimonie, e magegh, e religios. La pupart dei informazzion in sui magi la riva dei Avesta, i test sacher de la tradizzion zoroastriana. Ind i Avesta, i dia vegnen ciamad daevas e — anca se i inn no de venerà — i eren de tute i manere di creature ontologegament superiore che i magi eren solit insubìgh granda devozzion e respet. I sò credenze indaven ben de de là del ream divin e se spantegaven anca pœu a quell di spiret, indova che i recognosseven di class diferente de vesser senza corp che ghe vegneven tributad di qualitaa e bone e cative. Per protesges di spiret cativ i magi, de solet, ghe faseven dree di belle orazzion a l’Ahura Mazda per riessì a meter sota quii spiret chì e ancasì piegàj al sò volé. I cusazzion de striaria e, per estension, de magia nigra eren però serie fiss ind el mond persian, inscì tanta che i colpevoi despess i rezzeveven di punizzion corporai assossenn severe, quai la remozzion de la lengua o de oltre part del corp; di vœulte ghe vegneva infinamaj trait adoss del metall deslenguad.

Magia grega

Modifega
 
Ecate, dea grega de la magia e de la striaria.

Infina di temp de l’Omer, a parariss che el mond di Gregh antigh a l’era pien pienent de liver de striozz, amulet e ogna sorta de pratega sozziada con la sfera de la magia e del soranatural. Anca chichinscì la magia, la religion e la medisina eren di prateghe inscì strecce e connesse de fà fadiga a spartìj, siben i prateghe derivade de la religion formal ocorressen sota la lus del sol e, inscambi, i manere pussee esotereghe e transgressive per contatà e propizzià un’entitaa soranatural per mez magegh fudessen pu o manca relegade a di situazzion de secretisia. A bon cunt, anca i sazerdot ordinari possedeven una quaj cognossenza dei art mageghe, ma la pupart dei ativitaa ligade a la magia la suzzedeva ai siront de la sozzietaa e la vegneva sovenz portada a coo de di figure compagne di magh struson, ma anca pœu di baltroche che eren retegnude bone de fà di striozz ligad a la sfera de l’afet e de l’amor.

A gh’era de sora maross dei oget partigolar che i Gregh credeven che possedeven di qualitaa mageghe, coma di fate spezzifeghe de legn o dei oss de di bes’ce che vegneven dovrad per fà su dei amulet, o de tute i manere doperad in de di rituai de magia protetiva.

Vuna dei ativitaa ligade a la magia che l’era propri sossenn popolara ind la Grezzia antiga l’era la divinazzion: i Gregh eren de facc interessad fiss a l’interpretazzion di segn del destin, del comportament di bes’ce e de la natura ultema de dei olter event che ghe tributaven un segnifegad partigolarment divin o esoteregh. I oragoi e i magh induvin ocupaven, donca, di rœui primari ind el panorama socio-politegh de quii temp chì, soratut l’oragol e i sazzerdotesse de Delfi.

Magia romana

Modifega

In sgionta ai sò cred nativ, i Roman haveven ereditad dei Etrusch e di Gregh anca i sò sistema de magia de lor chì. Impunemanca, la magia l’era no veduda a l’istessa fœusgia e, ind el mond roman, i prategant dei art oculte vegneven despess sarrad adree o sogetad a di pene considerevele. Vuna di prateghe divinatorie che rivaven sgiò dei Etrusch l’era, per esempi, l’aruspisia, o saja, l’art del divinà el futur a vardà la manera che el fidegh de un determinad animal l’è birlad su quand che el se copa. La strologia la gh’haveva anca lee una bella importanza ind la scena politega de la sozzietaa romana, e di strolegh che haveven gadegnad una otema reputazzion podeven anca pœu insciorotàss fiss fiss.

Magia cinesa

Modifega

Infina di sò radis, la magia cinesa la s’è desvilupada ind un sistema sossenn sofistegad che l’era pesantement interconness con tute i soe credenze filosofeghe e religiose. I prim magh cines ghe daven a trà donca a di prateghe e a di credenze pussee shamanisteghe, ligade una quaj vœulta a la necromanzia e a oltre sorte de magia ctonega prategada soratut de la pleb e di stracc de la popolazzion pussee bass dedenter del sò sistema sozzietari. Cont el nassiment del penser confuzzian e la rivada del buddhesim, i Cines hann inviad a trà in pee dei oltre prateghe che delzadess i comprendeven anca i nœuve ideje ai quai quei credenze chì je haveven esposud.

Un tema recorrent ind la mitologia e panorama magegh cines l’è quell de l’imortalitaa e de la vita eterna, e di prateghe oculte per gadegnàj. L’alchemia l’era donca veduda coma vun di mez prenzipai per otegnì quii lavor chì, ancaben che dei oltre discipline fudessen vegnude popolare fiss ind la sozzietà cinesa, coma la divinazzion e l’astrologia.

Magia indiana

Modifega
 
I quater Veda.

La storia de l’induesim l’è sossenn longa e complessa, inscì coma quella de tucc i cred e ideje che inn vegnud su dedenter di confin religios e spirituai de quest insema de tradizzion. Ind i segoi e milenni, i Induista hann desvilupad di striozz e rituai che quist chì creden che pœuden propizzià di deitaa partigolar, o dàgh azzess a di ream de conzienza assossenn elevad, se minga propri divin.

Tute i credenze indueghe vegnen sgiò soratut di Veda, i test sacher per zellenza in quelle tradizzion chì, retegnud ancasì de havégh un’orisgen divina, desgià che i inn per i Induista propri “un’emanazion testual” de la realtaa ultema. La cognossenza e el savé in sgeneral eren però un quajcoss che nomà i caste pussee volte de la sozzietaa indiana gh’haveven azzess.

Compagn de dei oltre sozzietaa e tradizzion, anca in India la sgent la zircava de controllà el cambiament in sul pian terren per mez magegh e l’interazzion con di creature divine. Quest l’ha portad al nassiment de di tradizzion e test esoteregh compagn dei Āgama e ai prateghe tantreghe a quist chì ligade, che gh’haveven coma vun di sò obietiv prenzipai l’integrazzion de la magia ind la pratega spiritual de tucc i dì (sādhāna).

Magia nordega

Modifega

Prima de la conversion al cristianesim, i sgent scandineve possedeven un bell insema di tradizzion ligade a la magia, ai mit e ai credenze pagan. Al zenter di so prateghe mageghe a gh’era la nozzion del seiðr, una sorta de striaria soratut prategada di fomen norse, e donca vedud dei homen coma un’ativitaa soratut femenina. El seiðr l’era compagnad de di prateghe de natura shamanistega che toveven denter l’induzzion de di vision per provocà viasg mistegh, ma ancasì el contat diret cont el mond di spiret e di dia; i prategant de quell’art chì vegneven donca despess consultad di persone comune per fàss prevedé el futur. I sazzerdotesse pussee respetade del seiðr eren i vœulve, di induvine devote a la Freja che gh’haveven una bella importanza ind la sozzietaa nordega intrega. I nors eren anca di majester ind l’auguria, l’art de l’interpretà i segn de la natura per divinà el futur e la volontaa divina. La vita mistico-religiosa ind la sozzietaa soa de lor la involveva anca di sagrefizzi periodegh ai deitaa — soratut a l’Odin — che eren ciamad blœut e podeven anca vesser de natura umana.

Magia cristiana

Modifega

Depos de la conversion di class regnante europeje al cristianesim, i tradizzion spirituai de l’Europa inn staite sotaposude a un prozzess de sincretizazzion con la nœuva religion cristiana; quella situazzion chì l’ha influenzad i tradizzion mageghe de tut el continet, che de quell moment chì hann sorbid di carataristeghe e credenze de natura pussee pagana. De facc, i tradizzion mageghe eren soratut prategade de la sgent comuna, e i respeggiaven l’inradisament de di credenze che sovenz podeven no vesser sostituide inscì fazzilment di nœuve dotrene.

I prateghe mageghe pussee spantegade interessaven soratut la divinazzion e el cognossiment del futur e del destin intravers i diverse art divinatorie, strologeghe e oneiromanteghe, ma ancasì l’influenzament di corrent politeghe ind i cort di scior locai. Impunemanca, la magia l’era despess doperada per dei obietiv ben pussee mondan, compagn del fazzilità la vitoria ind i beghe legai o l’instriament de un potenzial amant che el retornava nò o pu i sentiment del magh o maga. Impunemanca, la magia e tute i dissipline a lee conrelade inn considerade una menascia segonda la vision cristiana.

Magia islamega

Modifega

Quand che l’islam l’ha tacad a spantegàss ind l’Orient de Mez, la magia l’ha vedud una fiorenza e difusion di sò art, desgià che i prime dinastie che regnenn ind l’imperi mussulman eren interessade fiss al savé in sgeneral. In partigolar, l’alchemia e la strologia inn staite sogete a una muggia de studi de part de di literad e studios. L’alceimia, la strologia, la produzzion di talisman e la magia protetiva hann tucc vedud di progress e desvelup significativ, la pupart di quai inn ancamò important e relevant al dì d’incœu.

Preje e cristai

Modifega

I persone hann semper trovad la bellezza e l’energia daita fœura di preje ben ingolosente, e fina di temp pussee antigh i inn staite dovrade ind i prateghe mageghe e curative: i Egizzian eren de facc usad a doperà lapis lazuli, smerald, quarz e oltre fate de cristai per parmœuver protezzion spiritual e saluu fisega.

Striozz verbai e scrivud

Modifega

Ind l’Età de Mez gh’è stait fait su una mota de grimori, di quaderen e livretit che regœujen di formule verbai, prateghe mageghe e rituai che despess i inn ancamò dovrad incœu a una quaj fœusgia. Quii grimori chì pœuden havégh denter dei informazzion che vann de la magia bianca a quella nigra pussee censorada de la Gesa catolega, desgià che di vœulte i tœuven denter e insubissen anca di prateghe che inn tradizzionalment considerade “indebide”, coma la demonologia e necromanzia.

Necromanzia

Modifega

La necromanzia l’è la branca de la magia che la invœulv i mort in sgeneral, despess performada con l’intenzion de gadegnà cognossiment e informazzion oculte de quist chì. Considerada la sò natura, a l’è de semper staita bondandement censorada.

Innodadure

Modifega
  1. Definizzion de magia popolarizada de l’Aleister Crowley e ancasì quella pussee spantegada al dì de incœu ind l’ocult.
  • (2020) A History of Magic, Witchcraft and the Occult (in en). D.K. Publishing. 

Ligam de denter

Modifega

Ligam de fœura

Modifega