Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El Podestà a l'era la carega a la guida de 'n Liber Comun, che 'l gh'eva in man el poder esecutiv e 'na part del poder giudiziari, in carega per on period limitaa de temp.

El Mattee I Viscont, podestà de Milan per dò voeult

Storia Modifega

Liber comun Modifega

In principi el comun medieval a l'era gestii di consol, orghen collegial, però cont el temp el s'è scernuu de doperà 'na carega unega, ciovè el podestà, che 'l gh'eva el compit de eseguì i legg e mantegnì la sigurezza, menter el capitani del Popol el gh'eva, de solit, el poder legislativ e quell de guidà la milizia. El primm podestà cognossuu a l'è staa a Bologna, el Guido da Sasso, elegiuu in del 1151. A bon cunt, però, i primm podestà autonom s'hinn vist intorna al 1200, degià che dopo de la dieta de Roncaja, quand che 'l Barbarossa l'ha ciamaa a lu el dirizz de nomenà i capi di comun, la pupart di podestà de l'epoca eren scernuu de luu e minga vorzuu di consili cittadin, tant de menà al nass de la Liga Lombarda per difend 'sta autonomia e de portà i resgiô de la Liga, in la pas de Costanza, a domandàll esplicitament.

In carega per on period bass, de solit ses mes o o ann, ma in principi du, el gh'eva de guiràgh fedeltà ai Statut comunai e, a la fin, i sò prestazion eren giudegaa de 'n colleg de sindegh. Cont el temp a l'è deventaa on ver e proppi mestee, indova che i podestà pussee famos, pagaa regolarment, giraven de città a città e portaven i sò metod, tant de menà a 'n uniformazion di legg anca in tra i città pussee lontan. De solit, el podestà a l'era on forestee, per stà foeura di begh interni de la città, che però a l'è conceduu domà parzialment. Dopo, però, i Imperator han tacca a concentràss no in su la question e l'è deventaa semper pussee necessari e consuetudinari elegg i podestà.

El Federigh II de Svevia el proeuva anca luu a mett su di sò capitani per i città, ma el ghe riess no tant che l'era radicaa in di Statut e in di istituzion di Comun.

Signorij Modifega

Cont el rivà di Signorij a hinn deventaa di magistratur pussee onorari che alter, dedicaa al controll de l'orden publegh, che eren cattà foeura del Signor e respondeven domà a luu e pu al Consili Municipal, de che eren domà confermaa per cerimonia. Ogni podestà, voramai figura totalment professionalizzada, el se menava dree i sò consiliee ch'eren ciamaa familia, e pagaa cont el sò stipendi, de solit assee bon.

Dopo Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol Podestà (fassism).

Del secol quell del 16 a quell de 20 el podestà a l'era el capo de la ministrazion cittadina di Pajes asborgich de lengua italiana, per esempi in del Ducaa de Milan e in del Regn Lombard-Venet. El termen a l'è staa poeu doperaa del fassism per i governator di città ch'eren puu elegiuu ma nomenaa direttament del governo de Roma.

Incoeu el termen a l'è doperaa per el capo de la ministrazion di comun del Canton Grison.

Compit e onor Modifega

I vari città gh'even di compit different per el Podestà, ma de solit el gh'eva el compit de fà respettà i legg, de convocà i consili comunai e de dàgh l'orden del dì, de reppresentà el Comun denanz ai alter autorità e, soratutt, quell de giudes, civil e penal - quand che 'l comun a l'era dotaa de mero et mixto imperio -, despess cont ona bona autonomia in del decid i pen de dà, quand che hinn minga scrivuu in di Statut.

In cambi el Podestà l'eva el giurament de fedeltà del Consili, di Art, de la Milizia e del Popol intregh, on bon salari, l'immunità e l'impegn del Comun a salvàll de la preson o de la descomunega.

Riferiment Modifega

Vos corelaa Modifega