Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

In fisica la riflession a l’è el fenòmen indoe on'onda, che la se propaga adrèe a la superfice de contàtt infra di mèzz divèrsi, la cambia la soa direzion a càosa de on impàtt cont on materiàl che la riflètt. In acustica la riflession la càosa i eco e l’è doprada in del sonar. In geologia a l’è importanta in del studi di ond di terremòtt.

Riflession speculà de la lus in su ‘na superfice invernigada.
Meccanismo general de riflession spantegada de la luce in su ona superfice sòlida.
Effètti òttich grandiós de la riflession in su ona superfice liquida tutta piatta.
la riflession del ciel e del bosc in del lagh Spechtensee in Stiria, Austria.
Riflèss in su sabbia e acqua.

L'assorbiment, la riflession e la trasmission hinn i fenòmen che succeden quand che la lus l’interagiss con la materia. Quand che l’energia di ragg l’incìd in su on còrp, ona part la ven surbida, ona part la ven riflettuda, e ona part trasmettuda e per la leg de conservazion de l'energia, la sòma di quantitàa de energia surbida, riflettuta e trasmettuda a l’è eguàl de la quantitàa de energia incidenta.

Tipi e caratteristich Modifega

 
Si-o-se Pol

De indicà el tipo de riflession che l’è a se dopren i aggettìv:

  • spettral de indicà la radiazion mono-cromatica, o ben cont el considerà tucc i lònghèzz d’onda in deperlór;
  • radianta (contrappòsta a sberlusenta) de indicà la radiazion ch'a l’è dada in termen de energia totàl, o ben esprèssa per mèzz de grandèzz radiometrich;
  • sberlusenta (contrappòsta a radianta) de indicà la radiazion ch'a l’è pesada segond la funzion de capacitàa sberlusenta de l’oeugg, o ben esprèssa ‘me grandèzz fotometrich.

La riflession la pò capità:

La riflettanza a l’è el rappòrt tra el fluss riflettùu e ‘l fluss incident calcolàa per ògni longhèzza d’onda. De già che l’è definida ‘me el rappòrt di grandèzz che gh'hànn l'istèssa unitaa de misura, la rilfettanza a l’è ‘na grandèzza senza misur e la ven esprèssa in percentuàl (0-100%) o ‘me fattór (0.0-1.0). De sorapù la riguarda el fluss, e donca tutta la radiazión riflettuta ind l'emisfera sora la superfice riflettent. El material artificial cont ona riflettenza pussée piscinina a l’è el Vantablack.

Fattor de riflession Modifega

La riflettanza a l’è nò domà ona funzion de la longhèzza d’onda ma anca de l’inluminazion, de la geometria de irradiazion e de la geometria de vision (o ben de la geometria con la quàl còrp el ven inluminà e de la geometria (con la quàl la quantitàa riflettuta la ven misurada), donca el servìss a decid ona grandèzza pussèe general de la riflettenza, che l'è el fattor de riflession.

A se fa riferiment al diffusor riflettent ideàl che l’è on còrp (ideal o ben teòrich) che ‘l surbìss nò el trasmètt minga ma domà el riflètt in manera spantagada la radiazion ricevuda e d’ona manera eguàl per qualsessìa angol de riflessión e indipendentement de la direzion de la radiazion incendenta. 'Me 'na primma aplicazion del concètt de diffusór riflettent indeàl se definìss el fattór de radiànza o el fattore di sberlusenza ‘me el rappòrt fra la radianza (o ben la quantità de lus emisa de la superfice inluminada) de on’àrea e quèlla del diffusór ideàl inluminàa in de l’istèssa manera.

Con riferiment a quèll còrp ideàl chì, el fattor de riflession de on còrp a l’è el rappòrt tra el fluss riflettùu del còrp in on cèrt còno di incidenza che la soa scima a l’è misa in sul còrp consideràa e ‘l fluss riflettùu del còrp riflettent ideàl. (El còno de raccòlta l'indica i direzion second i quaj la lus la ven riflettuda, l'istèss per el cònò de incidenza per la lus incidenta, el còno l'è on emisfera quanche la lu la ven riflettuda o l'incid da tucc i direzion).

Il fattor de riflession a l’è donca ‘na grandèzza generica che l’è:[1]

  • la riflettanza se el còno a l’è ’n emisfera de già che se se considera la lus che la ven de tucc i direzion el rappòrt el sarà quèll tra tutt el fluss che l'incid e tutt quèll che 'l ven riflettùu;
  • el fattore de radianza ( o de sberlusenza ) se el còno a l’è strècc o ben l'è el rappòrt tra la lus che l'incid o che la ven riflettuda ind ona specifica direzion.

On tipich spèttrofotometro a l’è bon de misurà el fattor de riflession spettràl a intervàj de temp 10nm denter ind l’intervàll de longhèzz d’onda intra 380 e 730 nm.

Riflession di ond elèttromagnetich Modifega

La riflession di ond elettromagnetich a l’è regolada de dò leg fondamentaj, ch’i pòden vèss trà foeura del princippi del Fermat e del princippi de l’Huygens-Fresnel:

  • El ragg incident, el ragg riflettùu e la perpendicolar al pian in del pont d’incidenza hinn in su l’istèss piàn.
  • L'angol de incidenza e l'angolo de riflessione hinn eguàj.

Riflession e sfasadura Modifega

On'onda elettromagnetica riflettuda la pò subìss poeu ‘na sfasadùra. Quèst el dipènd di indes de rifrazion del mèzz indoe la lus la viaggia ( ) e del mèzz de la de la superfice riflettent ( ):

  • se   a gh’è minga de sfasadura;
  • se   la radiazion riflettuda a l’è sfasada de  , o ben de ‘na mèzza longhèzza d’onda.

Bibliografia Modifega

  • C. Oleari (a cura di): Misurare il colore Hoepli 1998
  • Claudio Oleari; Andrea Peri, Schede di OTTICA, 2006.
  • G. Wyszecki, W.S. Stiles: Color Science: Concepts and Methods, Quantitative Data and Formulae Wiley 1982 (II ed.)
  • G.A. Agoston: Color Theory and Its Application in Art and Design Springer 1987 (II ed.)
  • D.B. Judd, G. Wyszecki: Color in Business, Science, and Industry Wiley 1975 (III ed.)
  • CIE: International Lighting Vocabulary 1970 (III ed.)
  • R. Berns: Principles of Color Technology Wiley 2000 (III ed.)

Vos correlaa Modifega

Alter riferiment Modifega

  1. http://www.boscarol.com/blog/?tag=fattore-di-riflessione