Santuare de Santa Maria de la Crox

Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.
Vedrína

El santuare de Santa Maria de la Crox l’è una basilega catolega minor qe la sa trova a un qilometer dal center storeg de la citaa de Crema, in su la strada per Bergem.

Vedrina
Vedrina
Quest articol chì l'è in la Vedrina de la Wikipedia Vedrina

Orijen Modifega

L’orijen de la devozion a la Madona de Santa Maria de la Crox la sa cognoss ben, e g’è tants documents qe i ne parla.

El misfait Modifega

Il 13 de febrar 1489 Catarina dei Uberti, qe l’era de una famea rica de Crema, la g’hiva sposad el Bartolomee Pederbell. La jent i le ciamava “el Contai” (ital. Contaglio). L’era stait condanad e caçad via de Bergem e l’era rivad a Crema, senza dir nigot de la so condana. Crema e Bergem allora i era ind la Republica de Venezia.

 
La part ocidentala

El prim ann de matrimone l’è miga stait facil. El Contai e la famea de Catarina i andava miga decorde sul pagament de la dota de la sposa.

I documents storeg i cunta su qe la sira del 2 april 1490 el Contai al g’hiva convincid (o obligad) Catarina a andar-g adree a lu a trovar i so parents qe i stava ind el bergamasc. Quand qe i è rivads a un per de qilometri fœra de Crema, lu al g’ha cambiad strada, al g’ha lassad la via qe incœ la se ciama “Via dei Molin” è l’è andait dent ind el bosc del “Novellet”. Qé el Contai al g’ha assalid la so dona con la spada (qe l’è anc’mò conservada ind el Santuare): al l’ha colpida in sul coo, sui braç e al g’ha taiad via la man destra. Tant qe l’era adree a colpir-la con la so spada, la lama la s’è spacada in duu toc, e lu, per vesser plussee sicur qe l’era morta, el g’ha dait una cortellada ind la sqena. Ma la lama l’è miga reussida a ferir-la, i vestids i l’ha protejida e g’è restad domà un segn vixin a la spalla mancina[1]. El Contai dopo el misfait l’è scapad cont un sac pien de robe, a anca con quater anei d'or de la Catarina[1]. De lu s’è savid plœ nigot.

La dona l’era adree a mœrer e la g’ha pregad la Madonna de podir hvir-ge i Sacraments e allora g’è aparid una dona vestida tant’mè una povareta qe la g’ha diit "Mé son qella qe ta g’heet ciamad". El sang de colp al s’è balcad e Maria la g’ha compagnad Catarina infina a una cà de contadin qe l’era lé vixin, indov i l’ha curada un poo. Sicome l’era sira e le porte de la citaa i era jamò sarrade, i è reussids a portar Catarina a Crema nomà la matina dopo.

A Crema Catarina l’è staita visitada da un dotor e l’è staita anca interogada da un magistrat venet, e dopo el prevost Filip de la paroqia de San Benedet al g’ha dait i sacraments: allora le feride le g’ha tacad anc’mò a sanguanar e Catarina l’è morta.

I prim miracoi Modifega

Segond i documents storeg, vixin al sit indov g’era sucedid el misfait, i g’hiva metid una crox piçinina de legn. Un om, qe al se ciamava Ceco Maraz, al g’hiva un fiœl de 11 agn qe al g’hiva i pé malads e al podiva miga star in pé deperlu. El 3 de maj, un mis dopo el misfait, l’era el dé de l'esaltazion de la Santa Crox e el Maraz al g’ha portad el so fiœl ind el bosc del Novellet. I g’ha diit su le so orazion e sœbet dopo el fiolet l’è guarid e al g’ha tacad a caminar: qest qé l’è stait el prim miracol qe al g’ha fait vegner un sac de jent a visitar el sit indov i g’hiva metid la crox. I documents de allora i cunta su qe g’è staite quaranta guarijon miracolose, tœte ind el stess dé.

El piant de la Madona cont el Bambin Modifega

El 4 de maj, i è andaits in procession da Crema al Novellet, indov i g’ha fait su un altar e in cima i g’ha metid un riliev de la Madona cont el Bambin, qe l’era stait regalad dal Janfranc Cota de Milan. El 5 de maj tanta jent la g’ha vedid l’imajen de la Madona qe la pianjiva e se vediva le lagrime vegner fœra dei so œgg. Qel dé là otanta persone i è guaride senza spiegazion. Semper el 5 de maj el Consile de la citaa al g’ha decidid de far su una ciexa ind el sit de l’aparizion. I documents storeg i cunta su qe g’è staite anc’mò de le guarijon el 18 de maj e el 2 de jœgn.

El cercc luxent Modifega

El podestaa venet de Crema allora al se ciamava Nicolò Priuli. Lu al ge crediva miga ai faits qe i era sucedids ind el bosc del Novellet, e al g’hiva pagura qe s’ciopass una quai baraonda. El 18 de jœgn l’è andait arent a l’altar e al g’ha vist de persona el miracol del cercc luxent: intorna al sol g’è comparid un cercc tœt colorad qe al pariva borlar jo in su la terra per tre volte. Dop de qell fait lé el podestaa l’è diventad vun dei sostenidor principai de la costruzion del santuare.

Faits istoreg e relijos, costruzion del santuare Modifega

 
El santuare ind un'illustrazion de la metaa del '800. Se pœl veder i corp laterai coverciads cont i cop e miga le cupole

El projet del santuare l’è stait fait da l'arqitet lodejan Joann Batagg, allev del Bramant, qe al g’hiva havid la so formazion ind la scœla milanesa.

Intorna al 1500 el Batagg al g’ha desmetid de lavorar con la fabrega del santuare, qe l’è passada al Joann Montanar.

Ind el 1514 Crema l’è staita assediada da le trœpe sforzesqe: la protezion de la citaa l’era ind le man del Renz de Ceri, qe al g’ha doprad la ciexa come un fortin militar. La guerra l’è durada quater mis. El Renz al g’ha venjid ma el santuare l’è stait danejad fess.

Le guerre e la pest le g’ha rallentad la costruzion del santuare: le prime decorazion dent a la ciexa i è staite faite ind el 1541. Ind el 1585 el santuare l’è passad a la paroqia de Pianeng.

Ind el ann 1593 el podestaa venet Nicola Vendramin al g’ha fait far la strada nœva qe la collega Porta Sere al santuare: per tant temp i l’ha ciamada strada Vendramina e ind el 1810 l’è staita slargada e alberada. El 14 de november 1664 el dux de Venezia Dominic Contarin al g’ha permetid de far una fera tœts i agn al 25 de marz, el dé de l'Anonciazion: la prima edizion l’è del 1666 e la fera la se fa anc’mò al dé d’incœ.

Ind el 1694 el santuare l’è passad a l'orden dei Carmelitan a Pé Biot qe un quai ann dopo (1706) al g’ha començad la costruzion del convent. Ind el 1710 al g’ha jontad anca el campanil. I Carmelitan i è miga restads ind el convent per tant temp: ind el 1810 g’è tocad lassar Crema per le sopression napoleonege.

Quand qe i frats i è andaits via ind l'ann 1828, el vescov de Crema, monsignor Tomas Ronna, al g’ha fondad la paroqia de Santa Maria de la Crox, per podir seguir la cura de le anime del quarter qe al s’era formad intorna al santuare: el prim prevost l’è stait don Agostin Cremones qe al g’ha ciapad la paroqia el 2 de maj 1830.

El 4 de setember 1837 monsignor Giusep Sanguetola al g’ha celebrad una fonzion grandiosa, indov al g’ha incoronad la statua de la Madona.

A partir dal 26 de april 1869 i documents i dix qe l’imajen de terra coita, qe la g’hiva pianjid sœbet dopo l’aparizion, la g’ha tacad a mœver i œgg. El miracol l’è stait testimoniad da tri prets, don Silvio de la Nox, don Paol Stramez e don Bartolomee Borsier.

Ind el 1904 le coverture de cop dei corp laterai i è staite cambiade con de le cupole de ram, e ind el 1914 el paviment de coit l’è stait cambiad con le piastrelle a duu color d’incœ.

Con la bolla pontificia del 18 de april 1958 el Papa Pio XII al g’ha concedid al santuare el titol de basilega minor, grazie a l’impegn del vescov monsignor Placid Maria Cambiag e del prevost monsignor Ceco Piantell.

Ind el 1990, in ocasion del cinqcentesim aniversare de l'aparizion, la ciexa la g’ha havid i portai nœv de bronz, l’œvra del scultor Mario Tofett.

El 20 de jœgn 1992 la basilega l’è staita visitada dal Papa Joann Paol II qe l’è andait a pregar ind el scurœl prima de visitar la citaa.

Descrizion Modifega

De fœra Modifega

 
Veduda de la ciexa da via Batagg

El projet del Batagg l’era modern e nœv per i so temp, a partir da la pianta a crox grega: un corp central, volt pressapoc 35 meter, circolar de fœra e otagonal de dent, con quater corp minor volt 15 meter. Tœta la ciexa l’è faita de maton a vista.

El corp principal l’è dividid in quater orden verticai: la prima fassa l’è formada da pilaster e trav con dei panò (riquader incavads e incornixads). La segonda fassa l’è una galleria con fenestradura de monofore. La terza fassa la g’ha de le fenestre grande con do averture (bifore), ognuna formada da do arcade picinine sota un’arcada plussee granda, cont i so parapets decorads.

Ind el 1500 el Batagg al g’ha lassad la fabrega al Joann Montanar qe al g’ha cambiad el projet de la quarta fassa cont una lobieta faita de colonine e arc trilobads.

I corp laterai i g’ha la forma de un otagon: salvo qe in sul corp del scurœl, long i fianc drits plussee de fœra, sa derv el portal major (a ocident) e i portai minor (a setentrion e meridion) con sora un timpen triangolar. Sui corp de sbiess g’è dei disegn jeometreg a retangol e circolar, o anca de le finte porte cont el timpen redond.

El campanil Modifega

El campanil l’è miga tacad a la ciexa e l’è olt pressapoc come el corp principal de la basilega. Al g’ha una bas di 4 meter de lato. Una cornix la divid la bas da una segonda fassa qe la g’ha de le fenestre finte. El nivell plussee de sora al presenta de le lesene ai angoi con averture centrai con de sora una decorazion a forma de œv. Una travadura la divid la terza da la quarta fassa indov g’è l’orelogg qe al g’ha un quadrant a nord e un olter a sud. La cella de le campane la g’ha le averture a monofora con arc redonds, e de sora g’è una travadura qe la sostegn un corp otagonal, con averture redonde e covertura a cigolla.

 
El de dent come al sa ved da la porta principal

De dent Modifega

El de dent del corp principal l’è de forma otagonal: sui lati drits se taca i corp minor e sui lati de sbiess se trova de le capelle meze circolar. Sota el corp oriental g’è el scurœl. I angoi de l'otagon i g’ha de le colone olte coi piedistai qe le sostegn una travadura. De sora g’è el tambor a vot lati con le fenestre qe le fa rivar la lux de dent. In cima a tœt g’è la cupola.

Altar e scurœl Modifega

El corp oriental al g’ha duu nivei: qell de sora con l'altar major qe la riva dal Dom de Crema: se pœl rivar-g con do scale de tredex basei de marmor ross de Verona. L’è pien de riliev e al conserva al center un oval de lapislazul. El tabernacol l’è fait de bronz dorad.

 
El de dent da l'altar principal, quand g'era l'adorazion del Signor

Sora la pared se trova la grand tela de l'Asunzion de Benedet Ruscon ciamad el Diana, incornixada da una pala d’altar de Jacom de Marqi qe l'è staita dorada da Nicolò Salserio Bianc, Tomas e Vincenz Civerc. La luneta de legn qe g'è in cima l’è staita piturada dal Diana e de dent g’è una imajen del Padretern.

Ind la decorazion general del presbitere bisœgna notar i quater bust dei Dotor de la Ciexa: se pensa qe i ha faits Agostin de Fondulis e i presenta Sant Ambrœs, San Jerolem, Sant Agostin e San Gregore Papa.

Al nivell inferior se trova el scurœl, de forma retangolar con la volta a pavion e lunete con le figure dei apostoi. L'altar l’è del 1750 e l’è un'œvra del Pietro Danieletti de Padova. Sul fond g’è el riliev miracolos ind una necia de legn, una terracoita piturada de la Madona cont el Bambin, un’œvra de Antone Rossellin. In sul plafon g’è de le scene de l'aparizion a Catarina dei Uberti. Al center de la scena g’è la statua de Catarina qe la prega, con la man taiada, e qella de la Madona. Tra le do done g’è un anjolin qe al fa veder la spada del Contai, una copia de l'orijinal.

I Altar laterai Modifega

Ognun dei quater lati de sbiess al g’ha el so altar. I mur e le volte i è staite decorade a stuc dal Joann Batista Castell ind el 1585. I mur laterai i g’ha de le necie a fenestra con figure de done e ind el mez g’è l'altar con de sora l’ancona (pala l’altar). Qesta la g’ha de banda do colone qe le sostegn de le trav cont un timpen triangolar. La strombadura de la volta l’è piturada con de le decorazion a forma de retangol e oval.

 
El miracol: Caterina l'incontra la Madona

Le pale d'altar realizade dal 1575 al 1580 i è de le œvre de rimarcar: la Nativitaa del Signor (o anca Adorazion dei pastor) de Antone Camp, l'Adorazion dei Re Magii de Bernardin Camp, la pietaa (o deposizion), semper de Bernardin Camp, la via del Calvare del Carl Urbin.

El Carl Urbin al g’ha fait i afresc de la capella qe la g'ha dent la pala d’altar faita da lu, invece i afresc de le oltre tre capelle i ha faite Aurelio Gatt.

I corp minor Modifega

I corp minor de dent i è a pianta quadrada, ma con pilaster angolar qe i riciama la forma de una crox grega. I è staits decorads ind el XVIII secol quand qe g’era i carmelitan, ma el terremot de Soncin del 1802 al g’ha fait un sac de dagn a le cupole qe i è staite restaurade in del votcent.

Ind el 1721 el corp setentrional l’è stait decorad da Jacom Paravicin, qe i le ciamava el Janol, con le storie de Mosè, e la cupola la g’ha la fuga in Ejit de Ujenio Jusep Cont (1898).

El corp meridional al g’ha dei afresc (1762) dei fradei Jusep e Joann Antone Toricell: i presenta le storie del Re David. La cupola l’è staita piturada ind el 1870 da Anjel Barqeta e la presenta l'assunzion de Maria.

El corp ocidental al g’ha dent i duu œss de l'entrada principal de la basilega. Al g’ha una volta piturada a casseton, cont i aquasantin de banda e le statue del nœvcent del Sacro Cœr e de san Massimilian Kolbe. Arent a la pared nord g’è el batistere de marmor de Verona qe al g’ha de sora el quader del batesem del Signor del Tomas Pombiol. In cima a l'entrada g’è l'orgen, qe forse l’è un’œvra de la metaa del '800 de la dita Bernascon de Vares.

Tambor e cupola Modifega

 
Tambor e cupola

El tambor l’è dividid in duu nivei: de sota Jacom Paravicin al g’ha realizad le vision mistege de santa Teresa d'Avila ind el 1702. El segond nivell al g’ha de le fenestre qe le serv per dar-g lux dent a la ciexa.

El Paravicin al g’ha piturad ind la cupola de vot sezion vot scene del trionf de la Crox: la passion del Signor portada in gloria dai anjoi.

Le oltre decorazion i è dei fradei Jerolem e Joann Batista Grand.

Referiments Modifega

  1. 1,0 1,1 Vardii, a proposet, el document Sentenza Criminale titolad Copia tratta dal Registro delle Sentenze Criminali del 1490 nella Cancell.a (Cancelleria) Pretoria di Crema scrivud in lengua latina, riportad da Tomas Ronna ind el liber Storia della Chiesa di Santa Maria della Croce eretta fuori della R. Città di Crema, Milan. 1825; semper in qell liber qé g’è scrivid i detai del cortell e l'autor al cunta su la testimonanza del Andrea Robatt del 1490

Bibliografia Modifega

  • Silvio della Noce, Sul prodigioso movimento degli occhi dell’Immagine Ave Regina Cœlorum posta nel Santuario di S. Maria della Croce presso Crema, articoletti e documenti con altri scritti, Milano, Tip. Osservatore Cattolico, 1870, ISBN non disponibile
  • Angelo Zavaglio, Terre Nostre, Arti Grafiche di Crema, Crema, 1980, ISBN non disponibile
  • Tommaso Ronna, Storia della Chiesa di Santa Maria della Croce eretta fuori della R. Città di Crema, Milano, 1825, Ristampa anastatica della Editrice Turris di Cremona, Anno 1987, ISBN non disponibile
  • AA.VV., Itinerari di fede tra Adda, Oglio e Po, Arti Grafiche Rossi, Soresina, 1994, ISBN non disponibile - Scheda del santuario ad opera di Cesare Alpini
  • Fabrizio Loffi, S. Maria, il restauro compie cent'anni, in La Cronaca, 26 ottobre 2003
  • Giorgio Zucchelli, S. Maria della Croce, editrice Il Nuovo Torrazzo, Crema, 2003, ISBN non disponibile
  • Gruppo Antropologico Cremasco, I campanili della Diocesi di Crema, Leva Artigrafiche, Crema, 2009, ISBN non disponibile

Vox corelade Modifega

Ligam de fœra Modifega