Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El valsesian a l'è on dialett del piemontes.

Caratteristegh e variant Modifega

El valsesian a l'è ona variant del piemontes oriental, e l'è 'l dialett pussee setentrional de tutt el piemontes.
A l'è parlaa in de la Valsesia, che al dì d'incoeu la se troeuva in de la Provincia de Vercej. El gh'ha anmò di caratter arcaich, compagn del lombard alpin (ossolan e tesines): per 'sta reson, oltra al fatt che la Valsesia l'è partegnuda per agn e agn al Ducaa de Milan, gh'è on queidun che 'l dis che 'l Valsesian a l'è on dialett lombard: el Biondelli, in del sò Saggio sui dialetti galloitalici a l'eva de quella idea chì, e le metteva dent al grupp verbanes. Anca se al dì d'incoeu inveci la pupart di studios el dis che l'è on dialett piemontes, se poeuden minga scond i sò vesinanz cont el lombard. I dialett di borgh pussee grand (compagn de Varall, el "capploeugh" de la vall) hann perduu on poo di caratteristegh pussee rustegh del Valsesian, che però i se conserven anmò in di parlà de montagna.
El Valsesian el gh'ha di vesinanz anca cont i parlà de la bassa vercellesa e con quei del novares oriental. L'ha anca influenzaa, con vari neologismi, i dialett walser de Lagna, Rima e Rimella.

In tra i caratteristegh pussee interessant de quell dialett chì, a poeudom trovà:

  • El grupp latin -CT el sortiss in d'ona manera diferenta respett al piemontes comun:
    • LACTEM: piemontes làit, valsesian lacc (lombard lacc).
    • NOCTEM: pms. neuit, vals. neucc (lmo. nocc).
  • Istess el var per el grupp *GD:
    • FRIGIDUM: pms. frèid, vals. fregg (lmo. fregg).
  • Certi grupp de sostantiv finissen cont ona /o/:
    • pms. quader, vals. quadro.
    • pms. sucher, vals. sucro.
    • pms. crussi, vals. crussio.
    • pms. euj, vals. euggio
  • Compagn de certi dialett bielles e de quei de l'Ossola, anca in del Valsesian (soratutt quell di paes pussee piscinitt) a gh'è 'l plural metafonetegh
    • pms. ël gat, ij gat; vals. ël gat, ij gàit (valmasgin: el ghètt, i ghitt).
    • pms. bon/bon = vals. bon, bòin (tesines: bon, boi).
    • pms. l'omèt, j'omèt; vals. l'omèt/j'omèit (lombard antigh: omett, omitt).
    • pms. la man/le man; vals. la man/ij men (lombard alpin: el can, i chèi).
    • pms. l'òm, j'òm; vals. l'òm, j'euime (dialett de Gignes: l'omm, i òim).
  • Certi paroll cambien parnonzia al feminil:
    • pms. frèid, frèida; vals. fregg, frëggia (lombard alpin: groeuss, gròssa)
  • El plural feminil el finiss con la /i/, compagn de tutt el rest del piemontes oriental.
    • pms. dòne; vals. dòni.
  • L'articol determinativ feminil plural a l'è ij e, in certi dialett pussee rustegh e conservativ, anca ël:
    • pms. la gata, le gate; vals. la gata, ij/ël gate.
  • In d'on quai toponem el se conserva anmò el vegg articol determinativ maschil o:
    • vals. s'o Sass = pms. ans ël Sass.
  • Compagn del tesines, de l'ossolan, del bregajott, del livignasch, del romancc e anca del dialett bielles de la Valsessera, anca in del Valsesian rustegh el se conserva la prepalatalizzazion de [k] e [g] (scrivuu tc e dg):
    • pms. vej; vals. vedgio (lmo. vegg).
    • pms. pento; vals. petcio (lmo. peccen).
  • La prima persona singolar di verb la finiss in consonant:
    • pms. mi i parlo; vals. mi i parl.
  • La segonda persona singolar la finiss minga in [s] ma in [e]/[i]:
    • pms. ti 't parlas; vals. ti 't parli, ti 't parle.
  • El pronomm verbal de la terza persona plural, compagn de alter dialett piemontes orientai, a l'è /i/ e minga /a/:
    • pms. lor a parlo; vals. lor i parlo.
  • Compagn de alter dialett piemontes orientai e anca novares, l'ausiliar esse l'è ben pussee doperaa che avèj:
    • pms. mi j'heu parlà; vals. mi i son parlà (novares: mi a son parlaa).
  • La negazion l'è mia o not:
    • pms. mi i seu nen; vals. mi i seu not/mia.

I verb Modifega

Verb vess Modifega

  • Indicativ present: mi i son, ti t'éj, ciél a l'é, noi i soma, vojàit i séj, lor i in.
  • Indicativ imperfett: mi j'era, ti t'eri, ciél a l'era, noi j'ero, vojàit j'eri, lor j'ero.
  • Indicativ futur: mi i s(a)reu, ti 't s(a)rai, ciél al s(a)rà, noi i s(a)roma, vojàit i s(a)rèi, lor i s(a)ran.
  • Congiuntiv present: che mi i sia/seja, che ti 't sii/seji, che ciél al sia/seja, che noi i sio/sabioma, che vojàit i sii/seji, che lor i sio/sejo.
  • Congiuntiv imperfett: che mi i fussa/fuss, che ti 't fussi, che ciél al fussa, che noi i fusso, che vojàit i fussi, che lor i fusso.
  • Condizional present: mi i s(a)reuj, ti 't s(a)ròssi, ciél a s(a)rò, noi i s(a)ròsso, vojàit i s(a)ròssi, lor i s(a)ròsso.
  • Infinii present: essi/sì.
  • Particippi passaa: stacc.

Verb avè Modifega

  • Indicativ present: mi j'heu, ti t'hai, ciél a l'ha, noi j'oma, vojàit j'èi, lor j'han.
  • Indicativ imperfett: mi j'eva, ti t'evi, ciél a l'eva, noi j'evo, vojàit j'evi, lor j'evo.
  • Indicativ futur: mi j'a(v)reu, ti t'a(v)rai, ciél a l'a(v)rà, noi j'a(v)roma, vojàit j'a(v)rèi, lor j'a(v)ran.
  • Congiuntiv present: che mi j'abia/ebia, che ti t'abi/ebi, che ciél a l'abia/ebia, che noi a j'abio/abioma, che vojàit j'abii/ebi, che lor j'abio/ebio.
  • Congiuntiv imperfett: che mi j'essa/ess, che ti t'essi, che ciél a l'essa, che noi j'esso, che vojàit j'essi, che lor j'esso.
  • Condizional present: mi j'areu, ti t'aròssi, ciél a l'arò, noi j'aròsso, vojàit j'aròssi, lor j'aròsso.
  • Infinii present: avèj (avèighi).
  • Particippi passaa: biù.

I coniugazion Modifega

  • Indicativ present: mi cant, ti 't canti, ciél a canta, noi i cantoma, vojàit i canti, lor i canto.
  • Indicativ imperfett: mi cantava, ti 't cantavi, ciél a cantava, noi i cantavo, vojàit i cantavi, lor i cantavo.
  • Indicativ futur: mi cantareu, ti 't cantarai, ciél a cantarà, noi i cantaroma, vojàit a cantarèi, lor i cantaran.
  • Congiuntiv present: che mi canta, che ti 't canti, che ciél a canta, che noi i cantoma, che voi canti, che lor i canto.
  • Congiuntiv imperfett: che mi cantass(a), che ti 't cantassi, che ciél a cantass(a), che noi i cantasso, che vojàit i cantassi, che lor i cantasso.
  • Infinii present: canté.
  • Particippi passaa: cantà.

II coniugazion Modifega

  • Indicativ present: mi seu, ti 't sai, ciél a sa, noi i soma, vojàit i sì, lor i san.
  • Indicativ imperfett: mi seva, ti 't sevi, ciél a seva, noi i sevo, vojàit i sevi, lor i sevo.
  • Indicativ futur: mi sareu, ti 't sarai, ciél a sarà, noi i saroma, vojàit i sarèi, lor i saran.
  • Congiuntiv present: che mi sepia, che ti 't sepi, che ciél a sepia, che noi i sepioma, che voi i sepièi, che lor i sapio.
  • Congiuntiv imperfett: che mi sess(a), che ti 't sessi, che ciél a sess(a), che noi i sesso, che vojàit i sessi che lor i sesso.
  • Condizional present: mi sareuj, ti 't saròssi, ciél a sarò, noi i saròsso, vojàit i saròssi, lor i saròsso.
  • Infinii present: savèj.
  • Particippi passaa:

III coniugazion Modifega

  • Indicativ present: mi i crëgh, ti 't crëghi, ciél a crëgh, noi i chërgoma, vojàit i crëghi/chërghèj, lor i crëgo.
  • Indicativ imperfett: mi i chërgheva, ti 't chërghevi, ciél a chërgheva, noi i chërghevo, vojàit i chërghevi, lor i chërghevo.
  • Indicativ futur: mi i chërgreu, ti 't chërgrai, ciél a chërgrà, noi i chërgroma, vojàit i chërgrèj, lor i chërgran.
  • Congiuntiv present: che mi i crëga, che ti 't crëghi, che ciél a crëga, che noi i chërgoma, che vojàit i chërghj, che lor i chërgo.
  • Congiuntiv imperfett: che mi i chërghess(a), che ti 't chërghessi, che ciél a chërghess(a), che noi i chërghesso, che vojàit i chërghessi, che lor i chërghesso.
  • Condizional present: mi i chërgreu, ti 't chërgròssi, ciél a chërgrò, noi i chërgròsso, vojàit i chërgròssi, lor i chërgròsso.
  • Infinii present: crëghi.
  • Particippi passaa: chërgù.

IV coniugazion Modifega

  • Indicativ present: mi i sent, ti 't snti, ciél a sent, noi i sëntoma, vojàit i sëntì, lor i sento.
  • Indicativ imperfett: mi i sëntiva, ti 't sëntivi, ciél a sëntiva, noi i sëntivo, vojàit i sëntivi, lor i sëntivo.
  • Indicativ futur: mi i sëntireu, ti 't sëntirai, ciél a sëntirà, noi i sëntiroma, vojàit i sëntirèj, lor i sëntiran.
  • Congiuntiv present: che mi i sent(a), che ti 't senti, che ciél a sent(a), che noi i sëntoma, che vojàit i senti, che lor i sento.
  • Congiuntiv imperfett: che mi i sëntiss(a), che ti 't sëntissi, che ciél a sëntiss(a), che noi i sëntisso, che vojàit i sëntissi, che lor i sëntisso.
  • Condizional present: mi i sëntireuj, ti 't sëntiròssi, ciél a sëntirò, noi i sëntiròsso, vojàit i sëntiròssi, lor i sëntiròsso .
  • Infinii present: sëntì.
  • Particippi passaa: sëntù.

Verb stà Modifega

  • Indicativ present: mi i stagh, ti 't stai, ciél a sta, noi i stoma, vojàit i stèj, lor i stan.
  • Indicativ imperfett: mi i steva, ti 't stevi, ciél a stava, noi stevo, vojàit i stevi, lor i stevo.
  • Indicativ futur: mi i stareu, ti 't starai, ciél a starà, noi i staroma, vojàit i starèj, lor i staran.
  • Congiuntiv present: che mi i staga, che ti 't staghi, che ciél a staga, che noi i stoma, che vojàit i stèj/staghi, che lor i stago.
  • Congiuntiv imperfett: che mi i stessa/stess, che ti 't stessi, che ciél a stessa/stess, che noi i stesso, che vojàit i stessi, che lor i stesso.
  • Condizional present: mi i stareuj, ti 't staròssi, ciél a starò, noi i staròsso, vojàit i staròssi, lor i staròsso.
  • Infinii present: sté.
  • Particippi passaa: stacc.

Esempi de dialett antigh Modifega

Ona poesia del 1678 Modifega

 
Bernardino Biondelli Saggio sui dialetti gallo-italici, p. 129

Canzone in lingua materna Valsesiana composta da Pròspero Torello di Borgomaynero, sopra d'un'incursione fatta in Varallo Sesia da' Montanari, a' 15 agosto 1678, prima del mezzo-giorno.

Che diavu, che caud fa mai?
N'hin la gent bela inspirtai
l'è già qui doi meis o trii
ch'soma bela perboglii.
Tant piü ch'ora in Campartogn,
e int la val gh'è ün gran bisogn
onsì 'd gran, come 'd denei;
perché cugli Scribi e Farisei
ch'i regio al Cmun 'd Varal
l'è ün gran temp ch'i 'n trato mal.
Anz l'è pegg, a col ch'intend
ch'i van tratand d'oleini vend
la Val Granda e la Val Pita
e impignèni fin la vita
noi, e tücc i nost matai
mò, Signor, che sarà mai?
Fee vendeta voi, Signor,
ch'i sei stacc nost Redentor
quand noi inò poma mi nota.
Orsü, i vogl bütèmi giü 'n po' sota
a l'ombra de cost bel fò
e i vogl bütèmi chilò
bela longh, bela desteis,
e i vogl lassè cor giornai e meis,
e poi chissà, che col ch'ha facc al tüt
a 'n portrà ben quaich aiüt
da qualch banda mai pensaa;
ma, per Dio, mi i srei paregià
per desprèmi e bütèm via;
Ma a 'm vegn sempr'in fantasia
pr'aiütèmi int al piü bel
ch'a 'n voglia acadi quaich bordel.
Ma che gent è cola là,
ch'i vegno giü da la montagna?
Fee de Crist, gent de Lagna,
che Diavu!, come hin armai!
Cugl i bà piü 'd cent soldai;
I vogl ün po' metmi a scotè
ciò ch'i parlo int al passè
noi i 'n poma avèi boleti
da podèi menè al gran;
e se quaicün a 's met a parlè
d'esenzion, de primi legi
al sarò megl ch'al feiss di sacri legi;
perchè cugl sindichi e depütai
i ne peto cert sassai,
con querel e con papegl;
e la masna l'è già in pei
da paghè vint sod per sach;
Mo, Signor, mi i vogl anè mat!
Quand piü i 'gh pens, son fora 'd mi.
Ma sarà megl a lassèla onsì,
che al bon Dé a 'gh remediarà.
ecc.
Bernardino Biondelli, Saggio sui dialetti Gallo-Italici, 1853, pagg.129-130

Ona novela del Boccasc in del dialett de Varall Modifega

 
Giovanni Papanti I parlari italiani in Certaldo p. 323

I digh doca che ant ij temp dël prim re 'd Cipri, dòpo la conquìsta fàtcia dla Tèra Santa da Gotifredo di Buglione, l'è capità che na siora ëd Guascogna, an pelegrinàdgio l'è nà al Sepolcro e, tornand da là, rivà 'n Cipri, da vari balòiss l'ha stàitcia malament maltratà. E do ciò chiela lomentandsi senza nciun-a consolazion, l'ha pensà da né porté i soi lomenti al re; ma l'è statcij dicc che chiel l'era 'd vita ansì bassa e varo ëd bon che, not soltant ël vendicava not con giustìssia i dispressi dij àit, ma no soportava 'n infinità do coj vilment fàitc a chiel; ëd manera che chiunque 'l gh'eva quàich rùgino con chiel, a s'ësfogava fandghi quàich disprèssio o quàich insult. Ciò sentend la fomna, disperà dla vendeta, tant për sfoghé un pò la soa cica, l'ha pensà ëd vorèj rimproveré la miséria do col re; e, presentassi piangend dadnans a chiel, l'ha parlà paré: "Sior, mi i ven nota a la toa presensa për vendeta ch'i spèitcia dl'ingiùria ch'a m'è stàitcmi fàitcia; ma për vèighno na sodisfassion, mi i të pregh da mostremi comé che ti ët sopòrti coli ch'i sent ch'i ven-o fàitci a ti, përchè mi i pòssa, amparand da tì, soporté con pasiensa la mèia; la qual, ël Signor lo sa se, podend felo, la regalarèia vanté a ti, dal moment che 't ij sopòrti paré ben".
Ël re, fin-a alora stàitc pèich e poltron, come ch'as disveghièissa da 'n seugn, cominciand da l'ingiùria fàitcia a cola fomna, ch'l'è stàitcia fierament vendicà, l'è diventà severissimo persecutor dë tùicc coj che, contra l'onor dla soa coron-a, i esso cometù quaicòss d'alora an peui.
Giovanni Papanti, I parlari italiani in Certaldo, 1875, pag. 323

La parabola del Fioeu Trason Modifega

Dialett de Varall Modifega

 
Antonio Rusconi, I parlari del Novarese e della Lomellina, p 38


Un òm ël gh'eva doi mataj.
E 'l più giovno l'ha dicc-ghi al pari: "Pari, dam la mèia part dla ròba ch'am toca!" e 'l pari l'ha spartighi a ciascun la soa ròba.
E pòich dì dòpo, ël mat più giovno, facc su ël fagòt dla soa ròba, l'è nassno ant un paìs lontan, e là l'ha sgarà tut malament.
E dòpo ch'eva spendù tut, l'è gnù na gran carestìa 'nto col paìs, sì che ciel l'ha comincià a sëntì ël biseugn.
Lora l'è nà a metsi sot un padron ch'l'ha mandalo ant i bosch a vardé i porcèj.
E ciel agh gniva vòja d'ampinissi la pancia ëd coli giandi ch'i mangio i porcèj, ma anciun agh no dava.
Lora, pensand al seu caso, l'ha dicc-si: "Quèncc servitoi ëd mè pari ch'i gh'han pan in abondantsa, e mi i mòr ëd fam!
Mi 'm tolareu su e i tornareu a cà da mè pari e igh direu: Pà, j'heu facc na cativa atsion contra ël Signor e contra ti
e i son più degn d'essi teu fieu: tòlmi almen për servitó".
Ciel doca s'ha tolucc sì su për torné a cà ëd seu pari; e l'era ancò un pò distant da cà che 'l seu pari l'ha vistlo e l'ha avughi compassion; e corënghi 'ncontra, l'ha bracialo e basalo.
E 'l mat gh'ha dicc-ghi: "Pà, mi j'heu facc na cativa atsion contra ël Signor e contra ti, e i son più degn d'essi teu fieu".
Ma ël pari l'ha dicc ai seui servitoi: "Porté qui la più bèla vesta e mëtegla su, e mëteghi su 'n anèl al dì e di scarpi 'nt i pej.
E tiré fòra ël vidèl più grass e matselo, e mangioma e stoma alegri!
Përché sto mè fieu l'era mòrt e l'è tornà a vivi; l'era perdù e j'oma tornà a trovelo" e s'han mëtussi a fé gran alegrìa.
Ant ël mentri ël fradèl più grand l'era 'n campagna. E tornand, quand l'è stacc visin a cà, l'ha sentì ël fracass ch'as feva sonand e baland.
E ciamà un dij servitoi, l'ha domandaghi que ch'a voleva dì tut ciò.
E l'àut gh'ha rispòst-ghi: "Que ch'a veul tut ciò? L'è 'l teu fradèl ch'l'è rivà, e 'l teu pari l'ha facc matsé 'l vidèl più grassm përché l'ha tornà a trovelo san e salv".
Ma ciel s'ha anrabissi e l'ha not vurù né dint an cà. Lora ël seu pà l'è gnù fòra e l'ha pregalo ëd né dint.
Ma ciel inveci agh dieva: "Eco, qui i in già tèncc agn ch'it serv, e j'heu mai disubiditi na vòta; con tut ciò ti t'hai dam dacc-mi gnanca un cravej për fé un pò ëd festa con i mè amis.
Ma apen-a ch'a riva sto mè fradèl, ch'l'ha mangiati tuti i toi sostantsi con i soi lògi, ti 't fai matsé 'l vidèl più grass".
Ciel lora gh'ha rispondughi: "Ti t'èi sempri stacc con mì e tuta la mèia ròba l'è toa.
Ma adess agh neva fé festa ed essi content, perché 'l tue fradèl ch'l'era mòrt l'è tornà a vivi; l'era perdù e j'oma tornà a trovelo".
(Antonio Rusconi, I parlari del Novarese e della Lomellina, 1878, pag. 38)

Alter version Modifega

  • Grignasch: Ël gh'era un scior che 'l gh'eva doi mataj. E col più giovno l'ha dicc al pari: "Mi i voress ch'im dessi col ch'am ven dël veust patrimònio" e 'l pari gh'ha dacc a tucc doi la seu porsion. E dòpo pòich dì ël mat più giovno, apen-a ch'l'ha tirà riva ël facc seu, l'è butassi viagé ant un paìs lontan e là, a furia dë fé barachi, l'ha consumà tut col che 'l gh'eva.
  • El Borgh: Un òm ël gh'eva doi mataj. E 'l più giovno l'ha dicc-ghi a seu pà: "Dami la mèia part dla ròba ch'am ven!" e 'l pari gh'ha dacc-ghi ël facc seu a tucc doi i seu mataj. Pòichi dì dòpo, col più giovno s'è butassi an testa dë giré 'l mond. l'ha tirà riva la so ròba e via, s'n'è nassno tut content.
    • Agnona: Un òm a gh'eva doi mataj. E 'l più giovno j'ha dighie a seu pare: "Dème la mèia part dla ròba ch'am toca!" e 'l pare j'ha daghie 'l fàicc seu a tùicc doi. Pòich dì dòpo, ël più giovno dij doi mataj l'è gnughe vòja dë giré 'l mond, l'ha tirà riva tuta la soa ròba e l'è nasso tut content.
    • Forest: Un òm e l'èiva doi mataj. Ël cu più giovno l'ha dicc a seu pare: "Pare, deme e mèie ròba ch'en ven!" inò ël pare a l'ha spartighe a ròba un tant pr'un. Pòich dì apreu, jes mat giovno, a l'ha fàicc su tut ant un fagòt je l'ì nasso a vìa content com un merlo.
  • La Riva: 'Nsem a gh'era un òm che 'l gh'eva doi mataj. E 'l più giovo, co al biù co n'al biù, alò che un bel dì ël fa al seu pare: "Pare, dème fòra la part do ciò ch'am ven!" e ciol, a furia da sì tampurià, an gh'è stacc àut che spartì su ntar lor doi ël facc seu, e deghe la sova part. E pòich dì apreus, strengiù su tut ciò ch'l'ha possù tiré a riva, ël mat più giovo l'è zibà e l'è nassno ant un paìs bele ben e nòcc, l'è stacc varo a sguré, gh'no fosslo biuno.

Esempi de dialett del dì d'incoeu Modifega

  • San Giuvan fa mia ingan.
  • Setembri, setembrin, l'è 'l mèis ch'a maruva 'l vin.
  • Fevré curt curt, l'è più gram che j'àit tùicc.
  • Fombri, orlòigg e ranzi, anca s'i van ben al gh'è da piangi.
  • L'è mej sué che tossì.

Bibliografia Modifega

  • Federico Tonetti, Dizionario del dialetto valsesiano, Forni editori, Bologna, 1967 (prima ed.: Varallo, 1894)

Ligamm de foeura Modifega