Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El dialett ciavennasch l'è ona variant del Lombard occidental.

Difusion e variant Modifega

El ciavennasch l'è parlaa pu o manch in tutta la Val Ciavenna (e in di sò dò diramazzion: la Val di Giust e la Val Bregaja italiana), ma dialett con caratteristegh compagn de quei de la vall je troeuvom anca in d'on quai paes de l'alt Lagh de Comm, compagn de Soregh, Curcc (frazzion de Colegh) e Gera. Inscambi, el dialett de Novaa el pò vess consideraa ona variant laghee. Gh'è on queidun che 'l mett el Ciavennasch e 'l Valtolin in de l'istess grupp del lombard ocidental, ma i diferenz in tra i duu parlà hinn bei fort (anca se l'è ciar che partegnen a l'istessa lengua). Al dì d'incoeu el dialett de Ciavenna a l'è semper pussee vesin al modell milanes e comasch, e l'ha perduu tanti carateristegh tipegh di dialett rustegh. Quii là inveci se conserven, per esempi, in di dialett de Gordona, de Samolegh, de la Val di Giust e de la banda italiana de la Val Bregaja (besogna dì che però anca el dialett bregajott "lombard" l'è bell diferent del dialett bregajott "grison".). Inoltra se cred che 'l dialett ciavennasch "pur" el fudess parlaa in de la frazzion de Us'cion almanch fina ai agn '70, e in quei de San Gioann e Pianazzoeula almanch fina a la generazzion precedenta.

Fonetega Modifega

  • Palatalizazzion de la [a] tonega.
    • PARLÀ: mil. [par'la]; Samolegh, Fracisc [par'lɛː], Gordona [par'le] (ma a Villa de Ciavenna [par'la:])
    • MILAN: mil. [mi'lãː]; ciav. [mi'lɛːŋ], Preston, Villa de Ciavenna [mi'lɛ:n]
    • ANN: mil. [an]; Gordona [ɛn], Fracisc [ɛɲ] (ma Preston [an], pl. [ɛɲ])
  • Semipalatalizzazion de la C e de la G denanz a [a], [e], [y].
    • ANCA: mil. ['ãːŋka]; Fracisc ['ɛːŋtɕa], Preston ['antɕa]
    • CAVRA: mil. ['ka:vra]; Fracisc ['tɕɛ:vra], Preston ['tsa:vra]
    • MANEGH: mil. ['manik]; Menaroeula ['mɛnatɕ]
    • PESCÀ: mil. [pes'ka]; Versceja [peʃ'tɕɛː]
    • PREDEGA: mil. ['preːdega]; Gordona ['preːdeɟa]
  • Palatalizazzion de [s] e [z ]denanz ai consonant (compagn de laghee, tesines, ossolan)
    • AGOST: mil. [a'guːst]; ciav. [a'uːʃt] (ma Preston [a'ost])
  • Presenza di alofon [ʃ] e [ʒ] inscambi de [tʃ] e [dʒ].
    • GIOVEN: mil. ['dʒuin]; Fracisc ['ʒuan], Preston ['ʒoan] (ma Villa de Ciavenna ['dʒuɛn])
    • CINQUANTA: mil. [tʃiŋ'kwãːnta]; Fracisc, Preston [ʃiŋ'kwaːnta]
  • In certi dialett, la [s] dopo i consonant la se parnonzia tant 'me ona [ts] (compagn de certi dialett laghee e ticines):
    • BORSIN: mil. [bur'sĩː]; Fracisc [bur'tsiːŋ]
    • ORS: mil. [u:rs]; Fracisc, Gordona [u:rts], Preston [orts]
  • Mancanza del rotacism
    • VORÈ: mil. [vu'rɛ], Fracisc [vu'lɛ] (ma Preston [vu're:])

El dialett de Villa de Ciavenna Modifega

El dialett villasch, parlaa in de l'ultem comun prima del confin cont i Grison, el anca gh'ha di sò caretteristegh proppi:

  • Tutt i [a] finai diventen [ɛ]
    • PIAZZA: mil. ['pjasa], ciav. ['pjatsa], vill. ['pjats:ɛ]
  • Gh'è la geminazzion di consonant in posizzion postonega.
    • BOCCA: mil. ['buka], ciav. ['butɕa], vill. ['bok:ɛ]
    • DONNA: mil. ['dɔna], ciav. ['duna]/['dona], vill. ['don:ɛ]
  • Palatalizazzion di [s] e [z] intervocalegh (compagn de quell che 'l suced in del bregajott):
    • FASSINA: mil., ciav. [fa'sina], vill. [fa'ʃinɛ]
    • LASSÀ: mil. [la'sa], ciav. [la'sɛ:], vill. [la'ʃa:]
    • MOLESIN: mil. [mure'zĩ:], vill. [muli'ʒi:n]
    • NASSUU: mil. [na'sy:], vill. [na'ʃyt]
    • RESON: mil. [re'zũ:], ciav. [ra'zuŋ]/[ra'zo:n], vill. [ra'ʒu:n]
    • SASS: mil., ciav. [sas], vill. [saʃ]

Comparazzion fonetega Modifega

Lombard Milan Novaa Ciavenna Samolegh Gordona Fracisc Preston Villa Bregaja
cavra ['kaːvra] ['kaːvra] ['kaːvra] ... ['tɕɛːvra] ['tɕɛːvra] ['tsjaːvra] ... ['tɕɛːvrɒ]
gioven ['dʒuin] ['dʒuan] ... ... ['ʒuan] ['ʒuan] ['ʒoan] ['dʒuɛn] ['dʑuːɒn]
magnocca [ma'ɲɔka] [ma'ɲuka] [ma'ɲoka] [ma'ɲotɕa] ... [ma'ɲutɕa] [ma'ɲʊtsja] [ma'ɲokːɛ] [ma'ɲokːa]
nevod [ne'uːt] [na'uː] ... [ne'oː] ... ... [nɛ'oː] ... ([ne(i̯)f])
omm [ɔm] [um] [om] [om] [um] [um] [om] ... [om]
ors [uːrs] [uːrts] [o:rts] [oːrts] [uːrts] [uːrts] [uːrts] [oːrts] [oːrts]

Morfologia Modifega

  • Compagn del rest del lombard ocidental (ma al contrari del valtelin), el plural di nomm feminitt in -a el se otegn cont el toeu via la vocal final.
  • In di dialett pussee conservativ se dopera la negazzion bri(ch). Quell lavorà chì l'è sentuu 'me inscì caratteristegh che despess i ciavennasch disen de parlà el dialett del brì, in oposizzion a quell del minga (che inscambi l'è doperaa a Ciavenna).
  • L'articol determinativ mascolin singolar e feminin plural hinn istess, cioè el (IPA: [ɛl] o [al]).
  • La prima persona plural de tucc i verb la se fa con la costruzzion an + III persona singolar:
    • an va, an fa, an cantava, an credarà

I verb Modifega

Quella chì l'è la coniogazzion del verb vess in del comun de Versceja, in la bassa vall.

  • Indicativ present: mì son/som, tì te see, lu l'è, nioltar an s'è, violtar sii, lor i henn.
  • Indicativ imperfett: mì seri, ti te sera, lu l'era, nioltar an s'era, violtar serov, lor i eran.
  • Indicativ futur: mì saroo, tì te saree, lu el sarà, nioltar an sarà, violtar sarii, lor i sarann.
  • Congiontiv present: che mì sibi(a), che tì te sibi(a), che lu el sibi(a), che nioltar an sibi(a), che violtar sibiov, che lor i sibian.
  • Congiontiv imperfett: che mì fodess, che tì te fodess, che lu el fodess, che nioltar an fodess, che violtar fodessov, che lor i fodessan.
  • Condizzional present: mì saress, tì te saress, lu el saress, nioltar an saress, violtar saressov, lor i saressan.
  • Infinii present: (v)ess.
  • Particippi passaa: stècc.

Lessegh Modifega

El lessegh el se vesina a quell di dialett lombard del Lagh de Comm e, pussee in general, anca del rest del lombard ocidental. Oltra a 'sti paroll, besogna regordà anca on certo numer de paroll todesch, rivaa in Val Ciavenna cont i boschiroeu che andaven a lavorà in Svizzera e cont i sfrosador che passaven de 'na banda a l'altra del confin. Inoltra besogna regordàss che fina al 1797 la Val Ciavenna l'è stada sotta el domini di Grison. El bregajott el gh'ha anca di influenz lessicai romancc.

El dobbion Modifega

Compagn de quell che suced anca in alter vallad alpinn, i abitant de Olmo (in de la Val di Giust) doperaven anca on gergo segrett ciamaa dobbion. Al dì d'incoeu però le cognoss quasi pu nissun.

Esempi de lessegh Modifega

Milanes Ciavennasch
april avrì
bamborin bomboligh
cadenasc carnasc
edera ellora
erborin predessee
freguja frigola
lassà lagà
ramm ramada
pesa pega
porscell cion
quaidun verun
sbagg sbadagg
sbarattà sbargattà
teppa muffa
vuttà idà

Letteradura Modifega

El ciavennasch, anca se l'è on dialett periferegh, el gh'ha avuu on quai autor che l'ha doperaa per scriv giò quaicoss. El primm poeta a scriv in ciavennasch a l'è staa el Giovann Bertacc (it. Giovanni Bertacchi), important professor universitari e studios de la letteradura italiana. On olter autor pussee recent a l'è staa el dotor Pierangelo Mazzoleni.

Bibliografia Modifega

  • Inventario dei toponimi valtellinesi e valchiavennaschi. Territorio comunale di Chiavenna, a cura de Luigi Festorazzi, Guido Scaramellini, Wanda Gschwind Guanella, Società storica valtellinese-Centro studi storici valchiavennaschi, Sondri/Ciavenna, 1974.
  • Pierangelo Mazzoleni, Sota el cel de val Ciavena. Poesie in dialetto di Chiavenna, Centro Studi Storici Valchiavennaschi, Ciavenna, 1984.
  • Sandro Massera, Vocabolario del dialetto di Novate Mezzola, Centro Studi Storici Valchiavennaschi, Ciavenna, 1985.
  • Gerard Zahner, Il dialetto della val San Giacomo (Valle Spluga) - Vita e Pensiero, Milan, 1995.
  • Sergio Scuffi, Nü 'n cuštümava - Vocabolario dialettale di Samolaco, IDEVV, Sondri 2005.
  • Giovanni Giorgetta, Stefano Ghiggi, Vocabolario del dialetto di Villa di Chiavenna, IDEVV, Sondri, 2010.
  • Anna Ghelfi, Ottavio Olivieri, Remo Bracchi, Dizionario etimologico del dialetto di Verceia. "Al Brić", IDEVV, Sondri, 2012.
  • Remo Bracchi, Profilo del dialetto di Menarola, in Inventario dei toponimi valtellinesi e valchiavennaschi. Territorio comunale di Menarola, a cura de Martino Balatti, Società storica valtellinese-Centro studi storici valchiavennaschi, Sondri/Ciavenna, 2013.

Vos correlaa Modifega

Ligamm de foeura Modifega