Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Vos principala: Instabilità atmosferega.

L’instabilità condizional, in meteorologia, a l’è la situazion d'on’atmosfera stabil per ona massa d'aria arenta al soeul minga satura ma che la sarìss instàbil se quèlla massa d’aria là che la fùdess satura. L’aria satura, defàtt, l’è pussée facil che la vaga su rispètt a quèlla sècca perché, intanta che la va su, el vapor de l’acqua el condensa e per via de la condensa el mandà foeura el sò calor sconduu de condensa che scalda l'aria o comunque la fa reffrèggià men in prèssa ripètt a l’aria sècca.

Per savenn pussee, varda l'articol Stabilità atmosferega#Atmosfera stabil.

In quèlla situazion chì se la massa d’aria la ven tirada su ind ona manera sforzada fin a rivà de là del livèll de convezion libera, de quèll moment là, lee la podarìss seguità el sò mòto de già che la sarìss pussée calda de quèlla che gh’è intorna.[1]

Diagnosi de l’instabilità condizional Modifega

A gh’è l’instabilità condizional quand che el gradient de temperadura potenzial a andà su in quòta l’è maggior de zero, inscambi quèll de la temperadura pseudopotenzial l’è negativ.

Δθe <0 Δθ >0→ instabilità condizional

A vardà i mapp de la temperadura pseudopotenzial al soeul e ‘nà quòta de sora (in particolar la quòta a la pression de 500hPa) se capìss se a gh’è l’instabilità condizional; a l'è quèll caso chì se la temperadura pseudopotenzial Δθe l’è pussée bassa d’on quaj grad Celsius rispètt a quèlla al soeul.[2]

Vos correlaa Modifega

Riferiment Modifega

  1. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 277-278. ISBN 88-483-1168-7. 
  2. http://www.villasmunta.it/analisi/uso_delle_mappe_theta.htm#:~:text=Si%20ha%20instabilit%C3%A0%20condizionale%20(conditional,cui%20si%20viene%20a%20trovare.