Livèll de convezion libera

Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El lìvèll de convezion libera (LFC de la lengua inglesa “Leven of free convention”) a l’è l’altèzza in de l’atmosfera de là del quàl la temperadura de l'aria la va giò pussée a la svèlta de l’andadura de la temperadura de ona massa d'aria sottopòsta a 'na trasformazion adiabatega satura a l’istèss livèll.

On diagramma che ‘l fa vedè ‘na partìcola de aria che la va su adrée al tragìtt B-C-E confrontada con la temperadura (T) e l’umidità (Tw) de l’aria che gh’è intorna; a hinn mostràa anca i àrei del CAPE e del CIN

La manera che de sòlit se dopera per conóss el LFC a l’è quèlla de simulà la salida de ona massa d'aria del livèll del soeul second on procèss adiabatich sècch (o ben l’espansion a andà su in quòta per via de la sbassada de la pression senza condensa del vapor de acqua – adrée a i linej adiabategh sècch de on diagrama aerològich) fin tant che la riva nò a saturazion (o ben ind on diagramma aerològich quand che la lìnea adibatega sècca che la va su da la temperadura del soeul l’incontra l’isoigromentrica che la passa per el valor iniziàl de la temperadura de rosada osservada al soeul): quèst chì a l’è el livèll de condensa (LCL). Donca de chì adrée, la massa d'aria la va innanz segond 'na trasformazion adiabatega satura (ind on diagrama aerològich, rappresentada per mèzz di lìnej adibategh satur - e l'è 'na trasformazion senza scambi de calor con l'estèrna ma con liberazion del calor sconduu de condensa) fin tant che la massa d'aria ascendenta la raggiòng minga el livèll de equilibri (EL) (che l’è el livèll che la temperadura de la massa d'aria l’è l’istèssa de quèlla de l’aria che gh’è intorna). Se la temperadura de la massa d'aria ind on procèss adiabategh satur la va adrée a vèss pussée calda de l’ambient che gh’è intorna, la pò seguità a andà innanz de là del LFC.

Se la massa d’aria che l’è ‘drée a andà su e la se slarga pussée de l’aria intorna dòpo de vègh raggiùnt el LFC, per la leg di gas ideaj (PV = nRT), la và innanz a vèss men densa e la va su per la soa fòrza de galleggiament fin al moment che la soa temperadura (E) l’è egual de quèlla de l’aria che gh'è intorna. Se ona massa d’aria la gh’hà vun o pussée LFC, a là pò diventà instabil e menà a la formazion de nivol convettìv ‘me i cumul e i temporaj.

Vos correlaaModifega

Ligamm de foeuraModifega