Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

In meteorologia el mòto orografich [1] el succed quan che ona massa d'aria atmosferega la ven ruzada a moeuves de ‘n’altèzza minora a vuna maggiora per via de la struttura orografica del terrén.

Quèlla nivola a onda chì la s’è fada sora Île Amsterdam in del'Oceano indian del sud a caosa del mòto orografich d’ona massa d'aria caosàa de l'ìsola. I de nìvol alternàa sòta-vent hinn caosàa de l’aria che la sutta a ‘ndà on poo su (e intanta la condensa) on poo giò (e intanta la svapora con on’andadura compagna di ond). La spaziadura tra i bande de nìvol l’è regolata de la freguenza del Brunt-Väisälä.

Intanta che la massa d'aria la va su, la se slarga e la se reffrèggia second el gradient adiabategh sècch. Vist che ona massa d'aria frèggia la pò ‘vègh denter ‘na quantità d’acqua minora d'ona massa d’aria pussée calda, la soa umidità relativa la va su. Quand che l'umidità relativa de l’aria la raggiòng el 100% (pont de rosada) gh’è la condensa del vapor de acqua e la formazion di nìvol e, in di giust condizion, el formàss di precipitazion (pioeuva, nev o alter), inscì de sbassà la soa temperadura second el gradient tèrmich vertical pseudo-adiabategh.

Descrizion Modifega

 
Nivoléri sora i montagn
  Per savenn pussee, varda l'articol Onda orografica.

Quand che on vent ùmed e generalment frègg el va su adrée a ‘na cadèna montagnosa l'aria se raffrèggia e l'umidità de l'aria la condensa: quèll fenòmen chì el prodùss, donca, in general di condizion de brutt temp, pioeuva e/o nev in sul versant soravent (e quèll "vent de salida" chì el ven ciamàa Stau, in tedèsch "ristagn", "coa"[2]); de là de la caddèa montagnosa, cioè in del versant sòta-vent, al’incontrari el ghe scorr on vent sècch e cald discendent ciamàa favòni che ‘l sfavorìss la condensa per compression adiabatega de l'aria, per via de l’aument de la soa temperadura segond el gradient adiabatich sècch che l’è maggior del gradient tèrmich pseudo-adiabategh de salida, e ‘l mena donca i nìvol a detemperàss e a precipitazion scarsi o anca nissuna precipitazion o ben di condizion gerneràj de bèll temp, stàbil e cièl estrèmmament serén. El fenòmen a l’è pussée evident se la corrent d'aria che l’è ‘drée a’ ndà su a l’è pussée ùmeda e se la cadèna montagnosa l’è pussée elevada. El front di nivol che ‘l se fà adrée a la crèsta, o ben in de la zòna de transizion, a l’è ciamàa inveci mur del favòni, e l’è despèss fàa su de nìvol lenticolàr.

In Italia i effètt del Stau pussèe imponent pòden prodùss in su ògni versant de la cadèna di Alp e de quèlla di mont Penìn in occorrenza di giust condizion meteorològich.

Effètt del sollevass orografich Modifega

Precipitazion Modifega

 
’Na nivola lenticolar in del Noeuv Mèssico
 
Nivola in su la sommitàa
 
Nìvol ondàd
 
Vulcano Korjakskij, Kamchatka, ind la Russia oriental, con di nìvol a bandiera a dèstra del picch

I precipitazion indòtt del sollevàss orografich hinn comùn in quèj región chì:

Ombrìa pioveràsgia Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol Ombria pioverasgia.

I precipitazion pussée fòrt succeden sùbit soravént de la cadèna montagnosa, indoe l’aria la ghe riva al so pont pussée alt intanta che l’è ‘drée a scavalcàla. Chichinscì l’aria la desfèscia la pupart de l’umidità che la gh’hà denter, per mèzz de la pioeuva. Donca l'aria la va adrée al so tragitt andando giò in altèzza, comprimeendoss e scaldadandoss. Quèst'aria chì, pussée calda e sècca l’ingenera l'ombria pioverasgia, ch'a l'è on'àrea a sòtavént di montagn larga anca 25km caratterizzada de precipitazion scarsi . I precipitazion annuaj pòden rivàgh minga a superà i 200mm.[3] El vent che ‘l va giò del versant di montagn el ciapa el nòmm de vent catabatich.

Di àrej indoe quèll fenòmen chì a l’è assèe marcàa hinn:

Ond atmosferegh Modifega

Quand che l'aria la scorr sora ‘na barrera di montàgn, el sollevàss orografich el pò ingenerà ‘na varietà di effètt de l’onda che produssen i mòti verticaj de l’aria. Se l’aria l’è visìn al pont de rosada, l’onda l’è bona de prodù di nìvol sòtavént [3]:

  • I nivol lenticolar hinn di nìvol stazionari de alta quòta a forma de lenta de nòrma in fila adrée a la direzion del vent. El sollevàss orografich el crea on vent d’onda che ‘l fornìss i condizion necessari de fa su nìvol.
  • La nivola in su la sommitàa a l’è ‘na forma particolar de nivola lenticolar, che la se fa su sora ‘nà montagna a ‘na quòta tal de tocànn giò la soa scima.[3]
  • I nivol d'onda hinn di grupp de nìvol lenticolar che se fànn quand che ‘na massa d’aria ghe la passa sora ‘na cadèna montagnosa. In quèlla manera chì che a se ingenera ‘na corrent ascendenta in sul fianch sòtavént che la se moeuv compagn di ond.
  • ‘Na nivola a bandera a l’è ‘na nivola che la se fa su sòta vent de on versant isolàa molto in pee. La se forma ind’ona manera compagna di scij de condensa in sui estremità di al di reoplan in condizion de umidità elevada. L’esempi pussée famos de nìvola a bandera a l’è quèll che ‘l se forma intorna del mont Cervìn.[3][4].
  • El mur de Favòni a l’è ‘na nivola massizza che la se fa su in ‘na direzion parallela a la cadèna montagnosa responsabil del sollevàss orografich. Anca se el mur el par stazionari, el vent el ghe passa travèrs, de già che l'umidità la condensa in del cors del sollevàss e la torna a svaporà in del cors de la discésa. El vent che ‘l va giò a l’è anca ciamàa vent catabatich.
  • On arch de Chinook el se forma sora ‘na cadèna montagnosa, de nòrma al prencippi de on fenòmen de favòni ‘me risultà del mòto orografich. Vist de sòtavént el par ‘me ‘n’arch che ‘l scavalca la cadèna montagnosa, cont on strat de aria l’mpida che ‘l separa la nìvola di montagn[3].

Vent discendent e vent de favòni Modifega

 
I Montagn Roccios sormontàd de on mur de favòni

I vent discendent, ciàmàa anca vent catabatich, ghe vànn contra del lato sòtavént de la cadèna montagnosa che l’hà originàa el mòto orografich. Intanta che l’è ‘drée a sollevàss, l’aria la se reffrèggia segond el gradient adiabategh sècch. Come che la ghe riva al pont de rosada, l’umidità la condensa a fa su i nìvol che originen el mur del favòni. A quèst ponto chì l’aria la seguta a sollevàss segond el gradient adiabategh satur, che l’è inferior (l'aria, cioè, la se reffrèggia pussée adasi).

Innanz de rivàgh a la sommità e scavalcà donca la cadèna montagnosa, l’aria la ne desfèscia tanta de la soa umidità per via di precipitazion, e de conseguenza i nìvol sora el lato sòtavént se destemperarann a ‘na quòta maggiora che in sul lato a soravént. L'aria, donca vegnuda lìmpida, la se scalda de noeuv segond el gradient adiabategh sècch, o ben pussée de quant che la s’è reffreggiada quand che l’era ‘dree a levà su.

El vent cald del Favòni che ‘l se forma in quèj condizion chì, l’è bon de fa andà su la temperadura anca de 30°C. Di vent compagn del Siròcch, la Bòra e i Vent de la Sant del'Ana hinn di esemp de vent discendent con on effètt legger a càosa de la soa bassa umidità a la partenza, e trànn l’energia soratutt de la compression.

Riferiment Modifega

  1. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 351. ISBN 88-483-1168-7. 
  2. Daniele Berlusconi. Cos'è lo 'Stau'?. 27 novembre 2010. URL consultad in data 14 dicembre 2017.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Whiteman, C. David, Mountain Meteorology: Fundamentals and Applications, Oxford University Press, 2000.
  4. Esempio di nube a bandiera sul fianco del Cervino.

Vos correlaa Modifega