Istruzzion e Formazzion Professional

Sistema de istruzzion professional regional in Italia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Vedrína

L'Istruzzion e Formazzion Professional (Istruzione e Formazione Professionale in italian, breviad IeFP) a l'è un sistema scolastegh professional italian la che competenza, in bas a la Costituzzion, a l'è in man di Region. A diferenza di istitut professionai de Stat, che cont el so diploma de cinch agn permeten de andà a l'università, el cors di IeFP el dura trii agn e 'l dà una qualifega, con despess la possibilità de fà un quart ann e ciapà un diploma professional de tecnegh, ma i do sistema, del 2017, inn conligad e gh'è una corrispondenza in tra i vari percors, oltra a la possibilità de spostàss in tra el sistema professional e quell di IeFP e vice-versa.

Vedrina
Vedrina
Quest articol chì l'è in la Vedrina de la Wikipedia Vedrina
Un IeFP ENAIP a Resg

De solet, per quei che insegnen in di IeFP valen no i requisit per quei che insegnen in di scoeule statai e i Region dann minga un programa ofizzial de seguì ma domà di obietiv didategh per varie competenze, cont un mont ore minim per ogni competenza. Despess, i IeFP inn fad su de ent locai, consorzi de lavorent o de aziende, ma ghe n'è anca dent di scoeule statai.

Storia Modifega

Di forme de istruzzion professional gh'eren in Italia sgiamò del dopo-guerra, in d'un sistema partid de quell scolastegh classegh e reservad domà a l'entrà in del mond del lavorà. Con la lesg costituzzional n. 3/2001 se meten i bas per l'evoluzzion de 'sto sistema, a passà la competenza de l'istruzzion professional ai Region, e in del 2003 la reforma Moratti la met in pè, 'me sperimentazzion, el sistema di IeFP, che gh'hann in comun con la scoeula un nivell fondamental coltural e donca l'è pu domà un sistema de formazzion professional, ma anca de istruzzion sgeneral. In del 2011 deventen part del sistema scolastegh ordinari e finissen 'me sperimentazzion.

Organizazzion Modifega

I IeFP inn de competenza esclusiva di Region, donca el Stat el se limita a meter di Nivei Essenziai de Prestazzion che gh'hann de vesser respetad, ma el met no bech in la gestion. La Conferenza Stat-Region, di voeulte, la se acorda inscì de uniformà el fonzionament di varie part del sistema o de coordenàll con quell del Stat.

A ofrì l'istruzzion e formazzion professional inn do entità:

  1. I istituzzion formative acreditade, in via ordenaria, ciamada anca integral, quei che prima eren ciamad de solet Center de Formazzion Professional
  2. I Istitut Professionai de Stat, in via sussidiaria

In d'una quaj Region i Istitut professionai poden, d'intesa cont i istituzzion, relassà la qualifega professionala per i so student che passen el terz ann, in quella che la se ciama oferta integrativa.

L'esam che 'l da la qualifega el val per el nivell europee EQF-3, menter quell de diploma el val 'me EQF-4, compagn del diploma de matura nazzional. El decret del 11 de november 2011 el stabiliss un standard nazzional con 22 qualifeghe de trii agn e 21 diploma de quater agn. In del 2019 la Conferenza Stat-Region l'ha aprovad el noeuv repertori con di qualifeghe e diploma professionai pussee e un conligament diferent cont i Istitut Professionai de Stat, che però el gh'ha de vesser aplicad ancamò de tute i Region.

Competenze Modifega

I competenze de bas che se imprenden in del sistema IeFP de trii ann inn:

  1. Competenze alfabeteghe fonzionai - comunicazzion: revarden el doperà del lenguagg, parlad e figurad, per l'espression
  2. Competenza lenguistega: la revarda el doperà una lengua foresta per fàss capì, cont el nivell europee A2 minim
  3. Competenze matematege, scentifeghe e tecnologeghe: revarden la matematega, de solet limitada ai equazzion de prim grad, al pian cartesian e a di element de probabilità, e la comprension de la realtà a travers de la scenza
  4. Competenze storegh-geografegh-giuridegh e economeghe: se studien i bas de la storia, del dirit e de la ricerca del lavorà
  5. Competenza digital: la revarda i fondament del doperà un computer in manera segura
  6. Competenze de citadinanza: revarden el cognosser de la lesg, del fonzionament di istituzzion e anca i bas de la deontologia professional

Per el quart ann, inveci, i competenze se slarghen:

  1. In del camp alfabetegh fonzional, se sgionten i gergh tecnegh, i normative in sul dirit d'autor e in su la privacy
  2. In del camp lenguistegh, la se sgionta la micro-lengua professional, inscì de pontà al nivell europee B1
  3. In del camp matemategh, scentifegh e tecnologegh, se meten dent anca i competenze scentifeghe che poden servì per l'inovazzion del setor de lavorà
  4. In del camp storegh-geografegh-giuridegh e economeghe, indova che se imprenden i modej de economia e de lavorà
  5. In del camp digital, se sgionta el doperà de software per fà pussee bon el lavorà, i concet de red informatega e anca i concet de lesg e dirit digitai
  6. In del camp de citadinanza, se imprenden anca i problema sociai ligad al setor de lavorà e 'l dirit de lavorà, i contrat e inscì via

L'aplicazzion efetiva de 'sti competenze la cambia de Region a Region, inscì i ore minime e massime de dedicà a ogni competenza e anca comè se afronten i materie che gh'è dent. Se sgionten poeu i competenze tecneghe e tecnologeghe che gh'è de besogn per fà el mester che se imprend.

Per Region Modifega

Abruzz Modifega

In Abruzz i IeFP fann su circa el 8% del sistema scolastegh, con la qualifega che la po vesser dada sia di ent acreditad de la Region che di Istitut professionai in oferta integrativa e 'l diploma che l'è inveci riservad ai ent acreditad in via ordenaria. La programazzion l'è overa de la Region, sentid l'Ofizzi Scolastegh Regional, cont un tavol de do dirigent regionai e cinch dirigent scolastegh nomnad. Poden entrà in del sistema domà i sgioven con men de sedes agn quand che fann domanda.

Basilicada Modifega

In Basilicada el sistema a l'è in man ai istitut professionai de Stat che fann oferta integrativa, cont i docent classegh dad de la scoeula e quei de lavorà dad de 'n agenzia de la Region. El quart ann a l'è in la lesg, ma l'è stad no aplicad ancamò.

Provincia autonoma de Bolzan Modifega

In la Provincia autonoma de Bolzan la formazzion professional (in todesch Berufs- und Fachschulen) la permet de fà, oltra ai classegh cors de 3 o 4 agn, anca 'n aprendistad fina a quater agn e gh'è anca di cors de 2+2 agn, oltra a 'na quaj scoeula che la gh'ha el quint ann, che 'l permet la matura. In la provincia gh'è 29 ent de formazzion recognossud e inn partid in 19 percors formativ.

A gh'è no la possibilità de ciapà un diploma o una qualifega IeFP de la scoeula de Stat, e 'l 25% di sgioven lilinscì, cont i dacc del 2017, el va in 'sti scoeule, vist che per la component todesca de la popolazzion a gh'è pu i Istitut professionai de Stat ma domà Licee e Istitut tecnegh, e donca l'unega opzzion professional a l'è quella provincial, partida in d'una formazzion professionala e 'n aprendistad.

I scoeule professionai inn de proprietà publega, donca inn finanziade diretament de la provincia.

Calabria Modifega

In Calabria el sistema IeFP a l'è partid in tra oferta integral dada di entità recognossude de la Region, che dann acess anca al quart ann, e in tra quella integrativa di Istitut professionai. In di agn scolastegh 2014/15, 2015/16 e 2016/17, per via del calà di daner, hann no fad partì i cors del prim ann, menter in di agn dopo inn stad boni de fà partì un quaj cors. I docent gh'hann de vesser abilitad e 'l cost per ann medi per student a l'è de 7'500€.

Campania Modifega

In teoria in Campania a gh'è l'oferta integral de 1 o 3 agn e quella integrativa de 3 agn, ma fina al 2017 l'era disponibel domà quella integrativa. Domà de l'ann scolastegh 2017/2018 a l'è possibel dervì 'sti cors in regim integral, cont i prime iscrizzion verte per l'ann scolastegh 2018/2019, ma gh'è nissun dacc in sui ativazzion efetive e in su la frequentazzion.

Emilia-Romagna Modifega

In Emilia-Romagna i percors IeFP vann adree ai necessità lavorative di varie province e se fa el prim ann in d'un istitut professional e i alter du in d'un ent de formazzion. De l'ann scolastegh 2016/2017 a l'è partida la sperimentazzion del quart ann.

Gh'è sia oferta integrativa che integral, anca se domà del segond ann, e 'l quart per adess se po fà domà in d'un ent de formazzion integral. Circa el 18% di sgioven a l'è in del sistema, cont el 5% in l'oferta integral e 'l rest in quella integrativa.

Friul-Venezzia Giulia Modifega

In Friul-Venezzia Giulia a gh'è la formazzion integral, integrativa e sussidiaria, con circa el 12% di student in di IeFP, squasi tucc in l'oferta formativa e no in di Istitut professionai de Stat. Programad de la Region in acord cont i ent formativ, per adess el gh'è no el quart ann.

Lazzi Modifega

In del Lazzi gh'è l'oferta integral e integrativa, cont el quart ann che l'è dad domà de quella integral. Circa el 8% di student inn in del sistema IeFP, cont el 55% in la formazzion e 'l 45% in l'istruzzion. Hann tacad a sperimentà sgiamò de l'ann scolastegh 2002/2003, quand che la reforma Moratti a l'era in discussion, e in tra el 2007 e 'l 2015 gh'è stada anca una sperimentazzion de cors de du agn. Del 2015 tucc i cors duren almen 3 agn, che deventen quater se gh'è no un cors equivalent in di Istitut professionai de Stat.

Liguria Modifega

In Liguria i diploma di IeFP inn regolad de 'n repertori regional del 2019 e poden vesser dad di ent acreditad, in regim ordinari, o di istitut professionai, in regim sussidiari, cont el quart ann che 'l po vesser fad domà in d'un ent integral. Gh'è anca el sistema dual che, a travers de 'n aprendistad rinforzad, el permet de ciapà el diploma professional. Circa el 10% di student l'è in del sistema, ma domà circa el 4% l'è propi dent di IeFP.

Lombardia Modifega

In Lombardia i IeFP formen circa 13'000 student ogni ann e gh'è el stage obligatori del 2010. Dopo del quart ann o cont el diploma de matura se po ciapà el certifegad IFTS, cont un cors de un ann, che 'l recognoss un nivell pussee volt de competenza rispet al diploma de bas. Opura, se po andà in di Istitut Tecnegh Superior, per un cors pussee prategh de du agn. Circa el 17% di student a l'è in del sistema, cont el 14% che l'è propi in di IeFP e 'l rest in l'oferta integrativa.

Se poden ciapà 26 qualifeghe e 29 diploma. I qualifeghe de trii agn inn:

  • Operator agricol
  • Operator di servizzi del vender
  • Operator del reparà di veicoi a motor
  • Operator di sistema e di servizzi logistegh
  • Operator del stà ben
  • Operator del legn
  • Operator del mar e di aque interne
  • Operator de la restorazzion
  • Operator del vestì e di prodot tessil de la cà
  • Operator di calzadure
  • Operator edil
  • Operator eletregh
  • Operator di gestion di aque e del resanament ambiental
  • Operator grafegh
  • Operator informategh
  • Operator di lavorazzion del tessil
  • Operazzion de pelletaria
  • Operator di produzzion chimeghe
  • Operator di servizzi de impresa
  • Operator di servizzi de promozzion e regojenza
  • Operator termo-idraulegh
  • Operator de lavorazzion di material lapidee
  • Operator de lavorazzion de metaj de luss
  • Operator mecanegh
  • Operator de montagg e manutenzion di imbarcazzion
  • Operator de produzzion del mangià

Menter i diploma de quater inn:

  • Tecnegh agricol
  • Tecnegh de animazzion turistegh-sportiva e del temp liber
  • Tecnegh de automazzion industrial
  • Tecnegh comercial del vender
  • Tecnegh di servizzi impresa
  • Tecnegh di servizzi logistegh
  • Tecnegh di tratament estetich
  • Tecnegh del legn
  • Tecnegh del vestì e di prodot tessil de la cà
  • Tecnegh de la perucaria
  • Tecnegh del modellà e del fabregà digital
  • Tecnegh de lavorazzion di material lapidee
  • Tecnegh del lavorà del ferr e di metall no de luss
  • Tecnegh di lavorazzion del tessil
  • Tecnegh de cusina
  • Tecnegh de sala-bar
  • Tecnegh edil
  • Tecnegh eletrigh
  • Tecnegh di font energeteghe renoeuvabil
  • Tecnegh grafegh
  • Tecnegh di impant del spetacol
  • Tecnegh di impiant termegh
  • Tecnegh informategh
  • Tecnegh del lavorà de l'or, di metaj de luss o roba inscì
  • Tecnegh del lavorà de pelletaria
  • Tecnegh de produzzion del mangià
  • Tecnegh de programazzion e gestion de impiant de produzzion
  • Tecnegh de promozzion turistega
  • Tecnegh del reparà di veicoi a motor

La Region l'è stada la prima a meter in pè el sistema SIUF, che 'l met in correlazzion i diploma e i qualifeghe professionai cont i besogn del mercad del lavorà. A gh'è 'n bon des'centrament de la soa ministrazzion, cont i province che 'l programen e che ciapen part a 'na tavola de governo insema ai comun, ai comunità montane e a Unioncamere de la Lombardia.

El finanziament, del 2008, a l'è capitari, cont una quota ("dota") pagada per alev, con la fin de la programazzion rigida di province e 'l rispet de la domanda di alev, oltra a quella di besogn di province. I vari istitut fann part de 'n sistema informategh che 'l permet de controllà in temp real la disponibilità di post e i so finanziament.

La dota a l'è pagada a tucc i student de la Region e anca ai minor che inn afidad a una familia lombarda, e anca ai forester che gh'hann no la licenza media, se autorizad de la soa scoeula. Poden no ciapà la dota quei che gh'hann sgiamò una qualifega o una dota e la prima dota la po vesser dada domà a quei che gh'hann men de 18 agn a l'iscrizzion. Inn no ametud i percors dobi, donca ogni cors el gh'ha de relassà domà un diploma.

Marche Modifega

In di Marche gh'è l'oferta integral, che l'è frequentada apena del 6% di student del sistema IeFP, e quella integrativa, che la gh'ha dent el rest. I percors doperen anca el sistema dual. I band de la Region inn indirizad inscì de favorì l'oferta scolastega sora quella di center de formazzion.

Molis Modifega

In Molis gh'è sia l'oferta integral che quella integrativa: la pupart di student del sistema IeFP, circa 3/4, a l'è in del sistema integrativ, menter el rest, circa el 3% di student de la Region, l'è in l'oferta integral.

Ombria Modifega

In Ombria gh'è l'oferta integral e integrativa: i IeFP integral quaten propi poch di student de la Region, circa el 3%, menter in total, a cuntà anca i professionai de Stat, inn el 17% di student. La lesg regional la gh'ha dent anca el quart ann, ma gh'hann no di cors ativad.

Piemont Modifega

In Piemont gh'è 22 qualifeghe de trè agn e 21 diploma de quater, 'me de indicazzion nazzional. El sistema el gh'ha dent sia oferta integral che integrativa che sussidiaria, cont el quart ann che 'l se po fà domà in di ent interai. Gh'è no di percors in man de Region, Province o Comun.

Sardegna Modifega

In Sardegna el setor di IeFP a l'è no desvilupad fiss e poch men del 3% di sgioven el scerniss una scoeula del gener, che l'è oferta domà in del sistema ordenari, che 'l permet el quart ann, e in quell integrativ, che representen la pupart di student IeFP de la Region. El programa l'è regolad de 'n tavol paritetich in tra la Region e l'Ofizzi Scolastegh Regional, menter prima gh'era dent anca i representant del mond del lavorà.

Sicilia Modifega

In Sicilia a dà l'istruzzion professional inn sia di istituzzion aposta che i CPIA, o ben i scoeule per i adult, e a partì del 2020 inn recognossud de bona qualità, in tra i pussee che gh'è in Italia e sora de quei di alter region de la Bassitalia, e in del 2019 gh'eren circa 14'000 iscrit ogni ann in età de oblegh scolastegh, intorna al 20% di student.

In la Region gh'è sia percors integrai che integrativ che sussidiari e, foeura che per l'oferta integrativa, tucc poden menà al quart ann. In del modell sussidiari i docent vegnen domà di scoeule e no di ent de formazzion.

Sardegna Modifega

In Sardegna el percors a l'è pagad per intregh de la Region, con dent anca i spostament del student, i liber, i strument e i sistema informategh. Cont el sistema ordinari gh'è domà i qualifeghe de trii agn, poeu se po tornà in del sistema scolastegh statal senza problema, ma gh'è in via sperimental el cors per el diploma de quater agn, che incoeu el gh'ha 18 cors per cinch setor professionai.

Provincia autonoma de Trent Modifega

In la provincia autonoma de Trent el sistema l'è considerad de pari nivell rispet ai scoeule statai e l'è partid in 3 setor, 12 adresse, 10 articolazzion e 15 opzzion, che dann 27 qualifeghe e 29 diploma. A l'è poeu possibel, cont un esam, passà a la scoeula de Stat per dà la matura.

Domà di entità provinciai, publeghe o paritarie, poden dà el servizzi IeFP, donca gh'è no di scoeule de Stat, e i docent o inn di dependent de la Provincia o inn dependent di scoeule paritarie, con contrat colletiv provincial. Inn circa el 30% del sistema, desgià che in tuta la provincia intrega gh'è domà un Istitut Professional de Stat a Roveree, de profession sanitarie.

Toscana Modifega

In Toscana i ent acreditad de la Region e i Istitut Professionai poden fà i cors de trii agn, menter i ent acreditad poden anca fà di cors pussee de du agn reservad a quei che hann sgiamò finid la scoeula de l'oblegh. Domà i Istitut Professionai poden fà, inveci, el quart ann per otegnì el diploma professional. I midem istitut poden lavorà inscì che i so student poden ciapàss una qualifega professional cont el so studi.

Vall d'Aosta Modifega

In Vall d'Aosta gh'è cinch ent autorizad, che inn el CNOS FAP, la Fondazzion per la formazzion professional turistega, SCRL, Istitut Agricol Regional e l'ITPR Corrado Gex. Del 2015, a l'è in pè el sistema dual, indova che el 40% del programa l'è fad in sul lavorà e de l'ann scolastegh 2020/2021 l'è partida la sperimentazzion del quart ann, in tecnegh de la perucheria e in tecnegh di tratament de bellezza.

Veneto Modifega

In Veneto a gh'è 410 center de formazzion acreditad e 25 istitut professionai che fann servizzi complementar. I IeFP, insema ai istitut professionai, fann su el 21% del sistema scolastegh de la Region. Sia i scoeule che fann IeFP in via ordenaria che in via complementar poden havégh el quart ann. El programa l'è scernid de 'n tavol in tra la Region e i representant di lavorator e di ent formativ.

Resultad e problema Modifega

Segond varie analisi el fà su di IeFP l'è stad bon de sbassà la despersion scolastega e, di voeulte, a fà tornà di sgiovin in del sistema scolastegh ordinari, dopo de havé fornid el so percors dent di Istitut de Formazzion, e l'è stad anca bon de volzà l'ocupazzion.

De 'n oltra banda, però, l'è stada mostrada 'na gran diferenza a nivell regional, con Region compagne de la Lombardia che gh'hann anca el quint ann che 'l permet de andà in di ITS e altre che inn stade nanca bone de fà partì i cors ordinari de trii agn. In general, el par propi che in l'Altitalia 'sti cors sibien stad boni de conligàss al mond del lavorà, menter in Bassitalia vann inanz cont el sostegn di istituzzion scolasteghe.

Anca a nivell de cost standard, a ghe n'è no de ben definid, donca el capita che ghe sia di Region che i finanzien trop poch, perchè gh'è no un nivell ben acetad de giust finanziament.

Riferiment Modifega

Vos corelade Modifega