Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera che tucc poden dà una man a scriver
con 73 878 vos

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'indes   Varda la Guida esenziala   Pagina principala in Scriver Lombard   Dervì un cunt   Wikisource in Lombard   Wikizzionari in Lombard

Vos in vedrina

L'Union di Republegh Socialist Sovietegh (in russ Союз Советских Социалистических Республик), cognossuda anca cont el nomm de Union Sovietega, Сов́етский Со́юз, l'è stada ona republega federala comunista del Eurasia.

L'è nassuda el 30 de december del 1922 da la Russia Zarista e la borlada sgiò el 26 de december del 1991, despoeu de vess stada ona superpotenza. Al moment del sò deslenguament, la gh'aea 15 republegh che la feven su. La pussee granda l'era la RSSF Russa, che incoeu l'è la Russia.

L'URSS l'era on paes monopartitegh: l'unegh partii accetaa l'era el Partii Comunista del Union Sovietega, traa innanz de on Segratari General e del Politburo.

In del febrar del 1917, a Pietrograd, la gent la s'è volzaa su contra 'l Regim Zarista e l'è gnuu faa su on governa traa innanz del princip Georgij Evgen'evič L'vov e anch ona Duma. El 15 de marz el Zar Nicola II el s'è traa seruch, dopo che la gent l'ha volzaa i pugn.

El 7 de magg i Bolsevich fan la parposta de dà 'l poder ai soviet di lavorador, e 'l se met insemma on governa provvisori traa innanz del Aleksandr Fëdorovič Kerenskij.

(innanz)

Te 'l savevet che ...

Prelad in Vatican per el Concili

El Concili Vatican II a l'è stad un concili ecumenegh de la Gesa catolega, quell de vintun recognossud de Roma e 'l darrer che l'è stad fad. Tirad a man el 25 de sginer 1959 del Papa Giovann XXIII, a la fin de la setimana de orazzion per l'unità di cristian: l'è scominciad in l'otover 1962 e l'è fornid el 8 de dicember 1965, dì de l'Imacolada Concezzion, cont anca el Papa che l'era cambiad, desgià che el Papa Bon l'era mort e haveven votad al so post el Papa Paol VI.

El so obietiv a l'era quell de dervì la Gesa per l'epoca noeuva, e l'è stad paragonad per quella reson chi al Concili de Trent, che l'ha menad a la contrareforma: in tra i reforme pussee importante vegnude foeura del Concili Vatican II gh'è quella de la liturgia, cont el ducument Sacrosanctum Concilium che l'ha vert a pussee de lengua popolar in di messe inveci del latin, in Dei verbum se parla de l'ispirazzion de la Bibia e de la tradizzion, in Gaudium et spes se recognoss la necessità de dervì la gesa ai alter colture e al mond, in Gravissimum educationis se recognoss el roeull di sgent de un fiolin 'me educador pussee important, in Nostra aetate se recognoss el roeull del dialegh in tra religion e in tra confession cristiane (a l'ecumenism gh'è dedicad anca Unitatis Redintegratio), a dì che se denega nagot de quell che gh'è de bon e vera in di alter fed, oltra a proibì ogni forma de antisemitism teologegh, in Dignitatis humanae se recognoss la libertà religiosa e in Lumen gentium se recognoss l'importanza del popol de Dia 'me part de la Gesa.

(Va inanz...)

In di olter lengov

I des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian

Alter lengov minoritari e piscinine: Normand, Arpitan, Mirandes, Romancc, Ladin sgiudee-spagnoeul, Estremegn, Avar, Colognasch, Gagauz, Tatar de Crimeja

Un proverbi a cas

"La boca l'è minga straca se la sa nò de vaca"
Schiscia chi per atualizà la pagina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la gh'ha mia un standard parlad o scrit, donca in su la Wikipedia se doperen pussee de ortografie: l'è consiliad doperàn vuna in tra la la Noeuva Ortografia Lombarda e la Scriver Lombard, ma gh'è anca di grafie locai; per savénn pussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantiss mia i so contegnud e l'è nanca censurada per i fiolin

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po.

I nost Cinch Pilaster inn:

  1. La Wikipedia l'è 'n enciclopedia e mia un regoeujer de informazzion senza controll
  2. La Wikipedia la gh'ha un pont de vista neutral e i informazzion i gh'han de vesser verificabil
  3. La Wikipedia l'è libera: tucc poden dà una man a scriver e la gh'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la gh'ha un codes de comportament e tucc i gh'ha de rispetàss
  5. La Wikipedia la gh'ha mia di regole fisse foeura di 5 pilaster.

Una vos de scriver

Cossa se po fà?