Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera che tucc poden dà una man a scriver
con 73 798 vos

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'indes   Varda la Guida esenziala   Pagina principala in Scriver Lombard   Dervì un cunt   Wikisource in Lombard   Wikizzionari in Lombard

Vos in vedrina

I colonne del Palazzi di Prenzip

Corresg (in de la parlada local: Curèz, in italian: Correggio) l'è 'n comun de la provincia de Resg, in Emilia-Romagna. Ghe viven pressapoch in 20'596 e 'l gh'ha 'na superfiss de 77 km², per 'na densità de 267 ab./km². El confina coi comun de Bagnoeul in Pian, Campagnoeula, Campgajan (MO), Carp (MO), Novallara, Resg, Ré Salzer e San Martin Grand.

A longh segond comun de la soa provincia, a l'è incoeu el comun pussee popolad de l'Union Pianura Resgiana e, in general, center pussee grand del so circondari.

Storia

In Lombardia, ciamada di storegh paradis d'Italia, a gh'è Corresg, ciamada di scritor Castell: fada su 'me cità del Ferdinand Imperator l'ann 1559 el 16 de masg e confermada del Massimilian Segond con piena autorità de bater monede d'or e de arsgent.

A nivell geografegh, la banda de Corresg la vegn foeura di deposit di fium, compagn del Tresiner e del Crostol, e di alluvion che vegniven sgiò di montagne, e de fad el nom el vegn minga de la vesina Resg ma del latin corrigia, del che el vegn anca el lombard corrensgia, a parlà de 'na banda de terra in tra el paltan.

I scav hann mostrad che la sgent la ghe viveva sgiamò al temp di Zelt o di Ligurin antigh, in l'età del ferr, in tra i secoi ses e cinch prima de Cristo. anca i Roman gh'hann havud di abitazzion in quella banda lì, ma mai un ver e propi center organizad, a l'era pu che alter 'na colinizazzion de campagna.

(Innanz)

Te 'l savevet che ...

Psicròmetro per la misurazion de la temperadura de scigolla bagnada (de sora) e de la temperadura de scigolla sècca (de bass). L'apparècc el ven tiràa denter ind on fluss de aria caosàa del dirament manul de l’apparècc medèm (se ved a drizza el manich per ciapà in man l'apparècc).

La temperadura de scigolla bagnada (o anca de scigolla ùmeda) a l’è la temperadura raggiunta de l'acqua in condizion de equilibri de scambi convettìv e de massa d'aria in mòto turborent del tutt sviluppàa. A l’incontrari del tèrmen temperadura de scigolla bagnada di vòlt se fa riferiment al tèrmen temperadura de scigolla sècca (che l’è la temperadura). De sòlit la ven misurada per mèzz de on termòmetro quattàa su de on pann impregnàa de acqua.

Quèlla temperadura chì l’è influenzada de l’effètt rinfrescant del svaporament de l’acqua. La pò vèss rilevada s’a se fa passà l’aria sora on termòmetro quattàa su d’on tessùu bagnàa. L’effètt rinfrescant del svaporament de l’acqua (►calor sconduu) el ne càosa la sbassada de la temperadura rispètt a quèlla de la scigolla sècca. A partì de la temperadura de la scigolla bagnada la se ottén l'umidità assoluda d’on ambient.

Per calcolà la temperadura de scigolla bagnada a se liga su intorna de on termòmetro a mercurio ona garza impregnada de acqua e ciapada dent de on fluss de aria continuv de velocità .

L’istrument dopràa per quèlla misurada chi l’è ciamàa el psicròmetro.

(Va inanz)

In di olter lengov

I des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian

Alter lengov minoritari e piscinine: Bass sasson, Nāhuatl, Forlan, Cors, Tibetan, Abcas, Picard, Odmort, Komi, Casciob

Un proverbi a cas

"Amor de fradei, amor de cortei"
Schiscia chi per atualizà la pagina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la gh'ha mia un standard parlad o scrit, donca in su la Wikipedia se doperen pussee de ortografie: l'è consiliad doperàn vuna in tra la la Noeuva Ortografia Lombarda e la Scriver Lombard, ma gh'è anca di grafie locai; per savénn pussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantiss mia i so contegnud e l'è nanca censurada per i fiolin

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po.

I nost Cinch Pilaster inn:

  1. La Wikipedia l'è 'n enciclopedia e mia un regoeujer de informazzion senza controll
  2. La Wikipedia la gh'ha un pont de vista neutral e i informazzion i gh'han de vesser verificabil
  3. La Wikipedia l'è libera: tucc poden dà una man a scriver e la gh'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la gh'ha un codes de comportament e tucc i gh'ha de rispetàss
  5. La Wikipedia la gh'ha mia di regole fisse foeura di 5 pilaster.

Una vos de scriver

Cossa se po fà?