Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
«Lavorava alla Fotogalvanica

el sonava alla Filodrammatica
l'hann trovaa in de la roggia Bertonica

non sapeva spiegare il perché.»
(Nanni Svampa, A l'era sabet sera)

Ona ronsgia (anca rongia, rosgia, roda, rogia, roza, ros'gia; in lombard oriental serioeula, ma anca vas e dugal e, in cremones, roeuggia; in piemontes rosa; in forlan roe; in veneto roia, rogia, roda, roza; in ladin ruóia o róea; in istriota rogia o ruia; in italian roggia; in latin rugia) a l'è on canal piscinin tipegh de la pianura lombarda e piemontesa (ma anca el paes de Rongg, in sul Lagh de Comm, in realtà l'è domà el plural de la parola). L'è doperada soratutt per l'irrigazion e per dàggh aqua ai molin.

Ona ronsgia a Lampoeu, in provincia de Vercei

Etimologia e origin Modifega

L'origin di ronsg la vegn di temp di Roman o de quella medieval: la parola la vegn del latin arrugia. Quella parola chì la se troeuva in de la Naturalis Historia del Plini el Vegg, che le dopera per ciamà i canai di minier d'or in Spagna (cuniculis per magna spatia actis cavantur montes [...] arrugias id genus vocant): donca la sariss ona parola ispaniga de origin pre-romana (a l'esista anca in de la lengua basca, col nomm de arroil, che 'l voeur dì foss).
De arrugia el vegn el bass latin arrogium, che l'ha portaa el spagnoeu arroyo e 'l portoghes arroio, che voeuren dì riaa. In Italia la parola s'è spantegada per tutta la pianura padana a nord del Pò, del Piemont fina a la Svizzera Italiana, ai Dolomit, a Triest e a l'Istria, per poeu rivà anca in d'on quai dialett sloven, dalmata e albanes.

I ronsg nasseven cont el progressiv spantegàss di over de bonifiga de la pianura e di sò palud antigh.

Fonzion Modifega

Come emm giamò ditt pussee sora, i ronsg servissen soratutt per reson de irrigazion: despess però gh'hann anca la fonzion de cattà sù i aqui de canalitt pussee piscinitt anmò che se troeuven a mont del sò alveo. In alter ocasion, ona ronsgia la catta su tutta l'aqua che poeu la ven spantegada in tucc i canalitt di vari camp a travers d'ona bocchetta.
Anca a Milan on temp a gh'era on bell poo de ronsg: voeuna di pussee famos e important, che la resista anca al dì d'incoeu, a l'è la Vettabbia.
Quell che 'l gh'ha de dàggh on'oggiada ai ronsg a l'è 'l campee.

I ronsg esisten anca in Spagna e in di sò vegg coloni, cont el nomm de acequias.

Come l'è ciamada in di variant de lombard Modifega

Bibliografia Modifega

  • J. Corominas, Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana, ed. Francke, Berna, 1954.
  • Gian Biagio Conte, Emilio Pianezzola, Giuliano Ranucci, Il Latino. Vocabolario della lingua latina, ed. Le Monnier, 2000 (rist. 2010).
  • Martín Alonso, Enciclopedía del idióma, tomm I, Madrid, 1958.
  • Alberto Nocentini, L'etimologico. Vocabolario della lingua italiana, Le Monnier, 2010.

Font Modifega

Vos correlaa Modifega

Ligamm de foeura Modifega