Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Vedrína

La Storia de Mantoa la gh'ha no ona data de inizi certa, e nanca di fondator ciar. La leggenda la cunta su che la profetessa greca Manto, in fuga da Tebe, l'è 'ndada in l'odierna Mantoa e donca l'ha fondaa la città. 'Sta leggenda chì l'è cuntada anca in l'Infern del Dant Lighier.

Vedrina
Vedrina
Quest articol chì l'è in la Vedrina de la Wikipedia Vedrina
Mantoa

Mantoa estrusca e romana Modifega

I primm trasc de vita a Mantoa ja troeuvom in del secol quell de 10, ma domà in del secol quell de 4 Mantoa la vegn on center important, de la civilità di Etrusch.

In del 214 a.C. i Roman conquisten la città, e in del 90 a.C cont la Lex Iulia de civitate la vegn città libera. A Mantoa l'è nassuu anca el Publio Virgilio Marone, ma l'è semper restada in dispart, cont center 'me Cremona e Verona ch'eren pussee important.

Mantoa l'è stada vuna di primm città de la Pianura a vess cristianizada, cont on martiri in l'ann quell de 37. Semper a Mantoa el papa Leon I l'ha convint i Unn de l'Attila a conquistà minga Roma, anca se poeu l'Imper el s'è s'ceppaa istess.

Mantoa in del medioev Modifega

 
Piazza di Erb

Borlaa l'Imper Roman, la città la vegn ciappada di Goti di Teodorich prima e poeu di Longobard al principi del secol quell de 7.

In l'ann 804 gh'è staa 'n event important per el desvilupp de la città: Vegn trovada 'na reliquia del Sangh de Cristo, donca el Papa, cont invii del Carlo Magno, va a verifegàlla e crea la Diocesi de Mantoa.

Intorna l'ann 1000, la entra in di domini di Canossa, e la vegn anca nominada Capital, senza però ottegni in cambi la fedeltà sperada. A la mort de Matilde de Canossa la città, formalment feudo imperial, la vegn liber comun e l'Imperator el renonzia a nominà on noeuv Cont.

El comun el toeu part a la Liga Lombarda e cont la Pas de Costanza tucc i comun de la Liga ottegnen pussee autonomia.

Mantoa e i Gonzaga Modifega

 

In del 1328 el podestà Rainaldo l'è coppaa in d'ona revoeulta popolar pogiada del signor de Verona, e l'è li che i Corradi de Gonzaga ciappen el poder in la città. Vist che vegniven de Gonzaga, hinn staa squasi subit identificaa domà cont el nomm de la città de origin.

I Gonzaga s'hinn arricchii tant, e han ligaa on mugg cont la Republega de Venezia, tant de crompà el debit publegh de Venezia, quand che gh'even bisogn de danee per la guerra.

Cont ona donazion de 12'000 fioritt a l'Imperator riessen a vegnì marches, e la politega gonzaghesca la scomincia a vess fondada in su l'equilibri in tra i potenz arent: Venezia, Milan e Ferrara.

In del 1627 i Gonzaga se estinguen, e i cadett Gonzaga-Nevers ciappen el poder. El fatt che in vun di feudi imperiai pussee important fuss 'naa su on franzes l'ha faa inversaa l'imperator, che in del 1630, in la Guerra de succession de Mantoa e del Monferaa, el manda 30'000 lanzichenecch in la città, che menen la pest e lassen domà 6000 person viv in la città. Anca se l'Imperator l'ha recognossuu poeu la legittimità di noeuv princip, Mantoa l'ha scominciaa a perd importanza.

Mantoa austriega Modifega

El 2 de april del 1707 scomincia el governà austriegh a Mantoa. Dal 1745 Mantoa l'è giontada al territori del Stat de Milan, e in 'sto period la vegn applicada 'na politega dij soppression, e donca tanc immunità del clero vegnen scassaa, e di monaster e di ges entren in del demani del Stat, e vegnen convertii in caserm, vist che Mantoa l'era assee importanta in la strategia de difesa del Imper Austriegh.

Dal 1 de november del 1786 la vegn vuna di provincc de la Lombardia austriega, ma dal 1791 la torna autonoma. La prima dominazion austriega la finiss in del 1797.

Mantoa franzesa Modifega

El 2 de febrar del 1797 i franzes de Napoleon Bonapart conquisten la città, dopo 'n assedi duraa da giugn del 1796.

El Trattaa de Campoformio l'ha daa la città a la Republega Cisalpina, ma el 22 de luj del 1799 i austriegh conquisten anmò la città, ma el conflitt a nivell continental l'è staa favorevol a Napoleon, e donca l'Austra ghe da indree la città. Cont la nassita de la Republega italiana Mantoa la vegn 'na sò città, e cont la proclamazion de Napoleon a Re d'Italia la vegn 'na piazzafort importanta di franzes, tant che 'l comandant tiroles Andreas Hofer l'è staa processaa e fusilaa a Mantoa.

El 16 de april del 1814, dopo di conflitt, el Vicere d'Italia el renonzia a tucc i pretes, e donca cont el Congress de Vienna Mantoa la torna austriega.

Mantoa lombardo-veneta Modifega

Mantoa la vegn territori del Regn Lombard-Venet, e la strategia austriega de doperàlla 'me zona de difesa la sutta, e vegnen faa su di alter castej, tipo a Legnagh e a Verona.

Cont el Resorgiment italian anca liliscì nassen di moviment mazzinian, e gh'è stada anca la famosa esecuzion di Martir de Belfior.

Mantoa l'è terren de guerra in la Terza Guerra de Indipendenza italiana, e la vegn poeu conquistada di piemontes.

Mantoa l'ha votaa, a vot pales, in di midemm plebiscitt de Veneto e Friul per giontàss al Regn d'Italia: Di 29'000 che gh'even abitant, han votaa in 6'088. El municipi l'ha organizzaa anca on segg per i donn, che a nivell legal i eren esclus dal vot.

Mantoa italiana Modifega

In del Regn d'Italia Mantoa l'ha perduu tutta la soa importanza strategica e la pupart di port, mur e caserm de l'era austriega hinn staa traa giò.

Ma anca el center storegh el gh'ha avuu tancc cambiament.

In del 1942 el governo tacca a Mantoa di terr di comun arent, che la riva a l'estension territorial de incoeu.

Cont la toma del fassismo, el 24 de november del 1946 'na lianza in tra i socialista e i comunista la da on sindegh a la città, e la mett fin al period di podestà nominaa del governo.

La tradizion de città rossa de Lombardia a l'è interrotta cont l'elezion a sindegh, in del 2010, de 'n sindegh del center-destra, ma poeu in del 2015 el sindegh l'è tornaa a vess del Partii Democrategh.

Bibliografia Modifega

  • Guido Vigna, Storia di Mantova, Milano, Camunia editrice srl, 1989.
  • Guido Vigna, Storia di Mantova. Da Manto a capitale della cultura, Venezia, 2016. ISBN 978-88-317-2437-1.
  • Storia di Mantova dalla sua origine fino all' anno 1860, compendiosamente narrata al popolo, Mantova, Tipografia Benvenuti, 1865.
  • Marzio Achille Romani, Finanza e potere Gli investimenti dei primi Gonzaga, Gazzetta di Mantova, 3 febbraio 2011.
  • Romolo Quazza, Mantova attraverso i secoli, Bozzolo, 1978.
  • Matteo Morandi, Il consiglio comunale di Mantova. Materiali per una storia politica locale 1914-2010, FrancoAngeli, Milano, 2010.
  • Stefano Gionta, Il fioretto delle croniche di Mantova, Mantova, 1741.

Vos corelaa Modifega