Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
bussola Disambiguazión – Se te see dree a cercà el liber istoregh omonim, varda Storia de Milan (Camillo Cima).

La Storia de Milan l'è la storia de la città de Milan.

Milan preroman Modifega

Probabilment Milan l'è nassuu grazia di Gall, intorna al 600 a.C, per el Tito Livio: El Belloves el s'è insediaa a Milan dopo avè sconfitt i etrusch.

Someja che 'l center de la vita el fuss comé quell de incoeu, in la zona del Domm, ossia el Municipi 1. In del 385 a.C. i popolazion de Milan se lien per lottà contra di roman.

Cont el Caio Giulio Cesare Milan vegn on center principal de la Val Padana, per via de la sò posizion bona per i conquist in Gallia del Cesar, e in del 49 a.C. l'è elevaa, cont la Legg Roscia, a "municipium civium romanorum".

In l'età imperial Roma la perd la sò importanza militar, e Milan l'è onoraa del titol de colonia Imperial per el sò roeul principal in la difesa de l'Imper.

Milan roman Modifega

Dopo vess stada la città pussee important di Celt Insuber, in del 222 a.C. l'è invaduu di roman, cont l'azion di consol Gneo Cornelio, Scipione Calvo e Marco Claudio Marcello, ma i popolazion locai se lien al Annibale Barca per combatt la dominazion romana e domà a la fin del secol i milanes accetten el governo roman.

In del 89 a.C. i roman dann a Milan el titol de colonia de la Gallia Citerior, ma i notabil eren mia tropp d'accordi cont el status de banal provincia e se ribellen, per poeu vess sterminaa di roman, che fann 'na strage.

Imperi Roman d'Ocident Modifega

In del 286 l'Imper l'è spartii in du tocch: Milan l'è 'na città importanta de l'Imper ocidental, tant de vess capital per on poo de temp. In del 313 el Costantin, cont l'Editt de Milan, el mett fin a la persecuzion di cristian, e in del 374 Aureli Ambroeus l'è consacraa Vescov de Milan.

Milan medieval Modifega

Cont el spostàss de la capital romana a Ravenna Milan el vegn center de conquista: In del 569 el re longobard Alboin l'entra in Lombardia, e 'l deciara 'me sò capital Pavia.

Cont la cristianizzazion di longobard, Milan l'è curada e fada su cont attenzion di longobard, che fan su ges e dann poder ai pret.

In del 774 i Franch entren a Milan e in del 822 fan su 'na noeuva cattedral e, in general, Milan vegn on center important de commerc cont la Franza.

Milan comun Modifega

 
Recostruzion de Milan in l'epoca del Barbarossa

Cont l'Aribert de Intimian scomincia on period de renassita per Milan, che 'l vegn semper pussee on center economegh important e semper pussee autonom del Sacher Roman Imperi, e gh'è in general on volzàss de la popolazion.

Milan el vegn destrutt de l'Imperator Barbarossa per la sò lotta contra di comun, che poeu la mena a la Battaja de Legnan. 'Sto event chi el mena Milan a volzà i sò mur per protegges mej.

I Viscont e i Sforza Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol Ducaa de Milan.

In del 1227 l'Otton Visconti l'è nominaa Scior de Milan, e 'l sò successor Gian Galeazz Visconti el sarà vun di omen che l'ha faa Milan grand, cont ona granda espansion de territori e cont la costruzion di edifizzi anmò incoeu important, comé 'l Domm de Milan.

In del 1447, dopo de la mort de l'ultim Visconti, gh'è staa on period republegan a Milan, poeu faa finì dal Lodovigh Sforza, che 'l vegn Duca de Milan. Lu e i sò discendent menen a Milan di personagg comé 'l Leonard da Vinci e fan su el Castell Sforzesch.

Milan spagnoeu Modifega

Milan el vegn spagnoeu in l'ann 1535. I spagnoeui hinn regordaa principalment per on malgoverno, per esempi in del romanz I Promessi Sposi, e han faa su di noeuv mur per la città.

Gh'è staa anca on desvilupp di Navili.

Milan austriegh e Napoleon Modifega

I austriegh s'hinn impegnaa sossenn per organizzà e desviluppà colturalment i sò domini: A Milan han, per esempi, faa su la Pinacoteca de Brera e 'l Teater a la Scala, e aveven desviluppaa on catast cont i numer basaa in su la distanza del palazz del governo.

A menà a la fin del primm governo austriegh l'è staa Napoleon, che l'ha mituu Milan 'me capital del sò Regn d'Italia e l'ha lavoraa a di progett comé l'arredament del Castell Sforzesch e 'l sbozz del futur Parco Sempione.

Milan Lombardo-venet Modifega

A la fin del brev governà di franzes, el Regn Lombard-Venet el torna a governà Milan. Han suttaa cont el sò governà assee ligaa al desvilupp economich e coltural, ma in Lombardia s'hinn desviluppaa istess di istanz unitari per fà su on Stat italian.

El governo austriegh l'era assee opressiv e han giustiziaa tanc patriotta, comé 'l Amatore Sciesa. Però cont i Cinch Giornad de Milan del Carlo Cattaneo han menaa a 'na temporanea fin del governo de Radetsky, che però poeu l'è tornaa a governà.

Milan in Italia Modifega


El noeuv millenni Modifega