Benriàt Modifega


Ciau Zawagner, benvegnüü ins la Wikipedia lumbarda, l'enciciclupedia in Lumbard a cuntegnüü liber!

Bón laurà e bón divertiment da part da tücc i wikipedista.

Per cumincià la to culaburazión dagh un'ugiada, prima da tüt, al jüüt e anca a la pagina d'istrüzziún.
Regòrdass che:

Per firmà i tò intervent int i paginn da discüssión dupera la sequenza da quatar carater ~~~~


Come söcét de spès, l'acogliènsa sö la lmo l'è 'n pó particolàr, ma ströméset mìa, dòpo el prim empàt, te se n'encorzarét che i laùr i è mìa isé mal... Benriàt Zawagner ! --Ninonino (ciciarade) 08:23, 20 Avr 2016 (CEST)

Benvegnüü anca de mi! Sem ancamò in poch, ma dess el par che ne vegnen chi di nöf. Gh'em besogn de gent bela giuena degià che mi e 'l Nino sem vegg! :-D Cià che mi presenti: me ciami Andreas, a sunt un om de mezz etaa, parli 'l Milanes de Milan ma minga inscì despess, dumà un para de volt al mes cunt la mia mama che l'è vegia vetüsta de vutant agn. Te salüdi, --Mondschein (ciciarade) 09:11, 20 Avr 2016 (CEST)
Anca mì te disi "benvegnuu"! --Eldomm (ciciarade) 20:07, 20 Avr 2016 (CEST)

netaa *fora*" e "refrasaa" Modifega

T'heet "netaa *fora*"? T'heet "refrasaa"?? Ma che lengua l'è che te parlet, fiö? --Mondschein (ciciarade) 11:57, 19 Avr 2016 (CEST)

??? Sì, hoo nettaa foeura i error, t'heel diset minga tì? "Refrasaa" l'hoo mettuu a posta in tra i virgolett perchè l'è ona parola che gh'evi in crappa al moment; intedivi "sistemaa i fras". Tra l'alter, hoo vist che t'hee scanscellaa tutt quell che gh'evi faa adree a la pagina. Se l'è possibil, te podarisset dìmm cossa l'è che 'l va minga ben? In de la pagina gh'hinn scrivuu di robb 'mè "persomn" che hinn proppi di error de battidura per mì, e anca el lavorà cont i z a l'è faa minga tant ben: ona voeulta te troeuvet di coss 'mè "notizzi", ma poeu gh'hinn anca "spezi" e "polisia". I nomm di mis hinn scrivuu tucc cont la lettera piscinina e, per quell che se ricordi mì, l'è proppi minga giust. Voeuret dìmm che la pagina la va ben inscì? --Zawagner (ciciarade) 12:33, 19 Avr 2016 (CEST)
[@ Zawagner], söi més pènse che te se sbàgliet, alméno segónt le régole de ortografìa de l'italià:
"In realtà, i nomi di giorni, mesi e stagioni non prevedono obbligo di maiuscola. Pertanto è opportuno scriverli con la minuscola iniziale." (treccani.it)
"I nomi dei giorni della settimana e dei mesi dell'anno non richiedono la maiuscola" (www.accademiadellacrusca.it
--Ninonino (ciciarade) 13:50, 19 Avr 2016 (CEST)
[@ Ninonino] per l'italian però :D La me par istess ona bona regola che doperaria in d'ona mia ortgrafia. --Sciking (ciciarade) 14:18, 19 Avr 2016 (CEST)
[@ Sciking] cèrto 'n italià, g'hét en riferimènt a 'na gramàtica lombàrda che dìze che i més i và 'n maiùscol? L'è ciàr che se ghe cor dré a l'italià perchè sedenò alùra pödóm apò a mèter en maiùscol pò a töcc i sostantìf come fà i todèsch o 'nventàs de mèter en miùscolo l'öltema lètera envéce che la prìma, dàto l'è lombàrt, mìa italià... en mancànsa de 'na régola nòsta (e pödóm mìa éser nóter a stabilìla) ghe ölarà bé fà riferimènt a vergót, no? --Ninonino (ciciarade) 14:38, 19 Avr 2016 (CEST)
Chela regula chi la va minga maa, degià ch'in Ingles e Tudesch l'è inscì. --Mondschein (ciciarade) 14:20, 19 Avr 2016 (CEST)
[@ Ninonino] Te ringrazzi per el link, Ninonino. Pensavi minga: sont semper staa abituaa a drovàggh la lettera granda. --Zawagner (ciciarade) 21:53, 19 Avr 2016 (CEST)
[@ Mondschein] sgagnemm mia i novej rivaa ;) --Sciking (ciciarade) 12:36, 19 Avr 2016 (CEST)
No, el disi no, el disi quand che sunt dree a parlà ingles (clean out, rephrase), ma minga in Milanes/Lumbard. La vus l'andava ben, pö a un quejvün el gh'è soltaa in cuu de scancelà tüsscoss e müdà grafia, però sensa fal giüst e 'dess gh'em do grafij messedaa insema, propi cuma t'heet dii anca ti. Alura, fem inscì, inans de fà 'nacamò püssee rebelot, parlèmen in sü la pagina de discüssiun, töum una decision in sül perchè gh'emm avüü besogn de scancelà do version giüst (tö na decision se dis a Milan, minga "fa na decision" - make a decision = Ingles), pö na volta truaa un cunsens müdèm la vus na volta per tüt. E speri de vess minga dree a parlà cunt una "copia de colsin" (sock puppet) del Sciking (el dübi ghe l'huu si). --Mondschein (ciciarade) 12:55, 19 Avr 2016 (CEST)
[@ Mondschein], per piazér, se anche sèrte laùr i pöl saltàga en mènt, endèle discusiù ché sùra desmentegómes mài de la "good-faith assumption". L'è mai simpàtich sitìs acüzà de vergót, suradetöt quan che l'è mìa éra. Che bezògn g'harèsel el Sciking de fà mudìfiche per mès de 'n sockpuppet? Sercóm, come te g'hét dit té de risòlver el probléma co la discusiù seréna e civil segont le regole de la wikipedia, el me par mìa tròp difìcil.
PS: "Snetà fò" o "snetà föra" l'è 'na fùrma abituàla en bresà. Magàre pò a de le bànde del Zawagner... --Ninonino (ciciarade) 13:50, 19 Avr 2016 (CEST)
Cunt el Sciking a gh'huu mingamò faa cünt de parlàgh insema, mi a ghe fuu dumand, legitem e minga intrüsif, e lü 'l me respund minga... Degià che l'è minga inscì "normal" in sü la Wiki de partì inscì in tromba 'l prim dì che vün el se registra, e tacá sü a curég a man bassa, huu pensaa che 'l pudaria vess el Sciking. A bun cünt te gh'heet resun ancamò ti, dèmegh el benefici del dübi: [@ Sciking], a 'l suu no se te seet ti 'l Zawagner chi, se te 'l seet fan savè sedeno, bun, che 'l sia inscì e te credi.
El prublema l'è che mi vedi l'istessa monfrina un puu depertüt: tant parol che paren vultaa de l'Ingles (quela del *netà föra* l'avevi mai sentida), na parlada tüta Milanesa ("minga", etc.) ma pö na custrüssiun de la fras süper ariusa ("per quell che se ricordi mì")... Capissi pü che dialet che vün l'è dree a parlà... --Mondschein (ciciarade) 14:18, 19 Avr 2016 (CEST)
N'oltra roba, [@ Ninonino]: "netà föra" in del sens de "tra via di pee", "levà de doss", si, ma in del sens de "netà", ciuè de "fá nèt", "pulire"? --Mondschein (ciciarade) 14:32, 19 Avr 2016 (CEST)
Sé, sé, endel sènso de "pulire". "Snetà fò 'l polér" el völ dì snetàl de le schìde de le galìne... [1] ;-)
El se feniss mai d'imparà! Rengrassi sia ti che 'l Zawagner! Però de chi de l'Ada l'evi mai sentüü, 'l po vess che 'l sia Briansö. --Mondschein (ciciarade) 14:51, 19 Avr 2016 (CEST)

"Nettà foeura" l'è on'espression che hoo semper sentii dì dai mè vegg e riessi nò a capì cossa la gh'abbia de sbagliaa. Per el "refrasaa" te doo reson, gh'evi in ment la parola inglesa. Però anca lì, el mè scervell l'è minga che el lavora per compartimenti stagni, l'era proppi la primma parola che la m'era vegnuda in ment e semm domà dree a parlà de dò parol che hoo drovaa in pressa in de l'oggett de la modifega; a l'hoo minga faa per fàvv dispett. G'hoo minga nè prestaa nè pagaa troppa attenzion e l'hoo anca scrivuu in tra virgolett; pensavi minga che el podeva dà inscì fastidi. Per el rest del discors in su l'articol soo minga, soo minga 'mè l'era primma o chi l'è che 'l gh'ha mettuu i mann primma de mì; hoo domà vist dei error e hoo provaa a sistemàjj. E quella chì la me par ona operazzion normala da fà in su ona wikipedia e minga on "partì in tromba". Poeu per quell che te diset per Sciking te poeudi garantì che semm dò personn different. Però delbon adess, credi minga de 'vèggh faa sù di gross pirlad e me par quasi de vess sotta process per negott. --Zawagner (ciciarade) 21:53, 19 Avr 2016 (CEST)

Te seet minga suta process, e "partì in tromba" l'è minga n'insült! L'ünega l'è che sunt restaa un puu li cunt el reflessif "se" inscambi de "me"... Seet de Milan ma cunt genitur briansöj? El po vess che 'l sia quel... A bun cünt te scrivet ben in Lumbard, e va inans inscì che te veet ben. Per quell che 'l revarda i grafij de chela vus chi: mi disaria de remèt tüt cumè che l'era prima, ciuè do version, però sentèm un puu anca quell che disen ij olter. Ciau, --Mondschein (ciciarade) 22:07, 19 Avr 2016 (CEST)

[@ Monschein, Zawagner, Ninonino] hinn d'incomprension ch'i pòden capità, l'important l'è capiss e tornà a scriv in del Namespace 0, che l'è quell important per l'enciclopedia. --Sciking (ciciarade) 00:26, 20 Avr 2016 (CEST)

MILCLASS Modifega

Ciao Zawagner, perchè cumpìlet mìa pò a té la tabèla sinòtica con chèla che la sarès la tò grafìa preferìda? Mé, de bresà, g'ho mìa tàta ùs en capìtol, ma se pöde aidiàf a fà 'na sìntezi de le vàrie puzisiù e sercà de aidiàf a troà 'na sulusiù bùna per töcc el fó ontéra. Se te cumpìlet pò a té la tabèla, gh'è materiàl en piö per laurà. La tò upiniù l'è 'mportànta come chèla te töcc i óter. :-) --Ninonino (ciciarade) 11:27, 18 Mag 2016 (CEST)

Ciao Ninonino. Mì a dìlla tutta inanz de scriv giò quell che pensavi specciavi anca el parer di olter duu che mancaven, però sì poeudi anca scrivej giò direttament i mè opinion a quell pont chì. Sont on poo indecis in su on quajcoss però, gh'è di robb che me piasen pussee scrivuu a la manera on poo pussee veggia, e olter forsi che ghe vedi on bris pussee de sens a fàjj a quella noeuva. L'è che a pensàggh trovaria pussee convenient fàggh fee a ona font sola che gnanca a cattà foeura on poo de robb del Cherubin e olter de olter dizzionari compagn de quell che me someja che sii dree a fà adess. --Zawagner (ciciarade) 14:46, 23 Mag 2016 (CEST)
> compagn de quell che me someja che sii dree a fà adess.
Ciao Zawagner, arda che per adès gh'è gnemò stat ciapàt nesöna deciziù, chèl che sóm dré a fà adès l'è dì ognü la sò upiniù. La tabèla sinòtica l'è apéna en strümènt per fà 'na sìntezi de le vàrie puzisiù. Pènsa che, per chèl che la pöl vàler la mé upiniù, mé la pènse compagn de té: sarès pò a mé per catà fò en riferimènt 'ntra chèi che se g'ha a dispuzisiù (Cherübì, Beretta, Banfi, Arrighi o alter amò semài che se 'n tróa) e restà el piö pusìbol fedéi a chèl, e cazomài defenéser 'na quach (póche però) ecesiù mutivàde e apéna per rènder el riferimènt piö adàt a reprezentà apò le varietà méno milanocèntriche, co l'edèa ciàra però che pròpe per töcc la pödarà mìa nà bé. Però l'è 'na deciziù che spèta a óter ucidentài. --Ninonino (ciciarade) 08:45, 24 Mag 2016 (CEST)
Oh, a post allora; gh'evi minga capii tant ben mì. D'accordi sù tutt; mì personalment sarissi pussee orientaa a toeù el Cherubin 'mè referiment anca perchè el me par la font pussee reperibila degià che l'è cargaa sù online quand i olter vocabolari te gh'avarisset proppi de compràjj. Però capissi anca che se poeù nò stà lì tucc a scriv in d'ona manera inscì veggia, gh'è forsi de parlànn. Poeù, per el fatt che te see bressan, pensi minga che el sia on problemma (almanch per mì); de quell che hoo vist te me paret ona persona proppi preparada, donca se te voeuret dì la toa in sù quij quistion chì organizativ per mì va pussee che ben. --Zawagner (ciciarade) 19:46, 24 Mag 2016 (CEST)