Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El territòri cremasch, ò anca domà Cremasch, l'è on'area geografiga situada in del coeur de la Lombardia che 'l correspond a la part a nòrd de la Provincia de Cremona, de la qual el rappresenta la zòna pussee industrializzada e densament abitada. El sò center principal l'è la città de Crema.

El Cremasch

Stòria Modifega

L'identità del Cremasch e di sò abitant l'è andada a formàss intorna a Crema duranta i secoi, cont avveniment che renden quella zòna chì on territòri specifich.
I primm testimonianz sora la presenza de la città hinn del XI secol. Al temp la se trovava in su l'Isola Fulcheria, on'isola situada in del mezz del vegg Lagh Gerond. In quell period lì el territòri l'era oggett de interess de part de la diòcesi de Cremòna, come testimònien vari document stòrich: quest perchè l'era ona zòna situada tra i fiumm Adda e Seri e longh la strada tra i città de la Lombardia occidental (Milan e Lòd), de quella meridional (Pavia e Piasenza) e de quella oriental (Bergom, Bressa e Cremòna). L'era donca on sitt ricch de aqui e fess important del pont de vista strategich. Dòpo la fas comunal, Crema e 'l sò territòri hann faa part del Ducaa de Milan (a partì del 1335) e de la Repubblica de Venezia (dòpo el 1449).
In del 1580 l'è nassuda la Diòcesi de Crema. I sò confin corrisponden a quei del vegg territòri del liber comun de Crema. In del 1797 (28 marz-10 luj) Crema l'è stada la capital de la Repubblica Cremasca, che poeu l'è entrada in de la Repubblica Cisalpina. In del Regn Lombard-Venet tutt el territòri l'era drent a la Provincia de Lòd e Crema, voeuna di noeuv Provincc Lombard del Governo de la Lombardia: con la nassida del Regn d'Italia, el Lodesan l'è staa unii a la Provincia de Milan (fina al 1992), el Cremasch inveci a la provincia de Cremòna, stòrica rival de Crema. A gh'è staa vari propòst per rend el Cremasch ona provincia, ma nissuna la gh'ha avuu success.

Caratteristich Modifega

El Cremasch, situaa in la bassa Pianura Padana, l'è la zòna pussee abitada de la Provincia de Cremòna: anca se la correspond a on terz de tutta la provincia, ghe viv el 48% di abitant. I center principai, oltra a Crema, a hinn Pandin e Spin. In del territòri el ven parlaa principalment el dialett cremasch, che 'l fa part del Lombard Oriental. In de la zona de Pandin e Rivòlta se parla però on lodesan cont infuenz cremasch. El territòri el confina a òvest con la Provincia de Lòd e a nòrd-est cont i provincc de Bergom e Bressa.

El territòri Modifega

La definizion del territòri cremasch l'è puttòst soggettiva: per esempi, la diòcesi de Crema la basta minga, perchè on quai comun del Cremasch el se troeuva foeura de quella diòcesi (Dovera, Pandin e Spin gh'hann di parròcchi situaa in la Diòcesi de Lòd). Tra i vari criteri che pòden vess consideraa a troeuvom:

Comun de la circoscrizion de Crema Modifega

La circoscrizion de Crema (voeuna di quatter de la Provincia de Cremòna) la comprend i comun de Bagnoeu Cremasch, Camisan, Campagnoeula, Cavergnaniga, Cavralba, Casal Vidolasch, Casalett Ceredan, Casalett de Sora, Casalett Vaver, Castell Gabbian, Cev, Credera Rubbian, Crema, Cremosan, Dovera, Fanengh, Gnidell, Izan, Madignan, Mont Cremasch, Montòdin, Moscazzan, Palazz Pignan, Pandin, Pianengh, Pieraniga, Quintan, Ricengh, Rivoltella, Rivòlta Grassa, Rivoltellina, Rivòlta, Romanengh, Salviroeula, Sergnan, Spin, Torlin, Trescor Cremasch, Vaian e Vailaa.

Parlom donca de 40 comun, per on total de 416 km quadraa e circa 130.000 abitant.

Comun de la Provincia de Crema Modifega

In del 2001 l'è stada propòsta ona legg per la creazion de ona provincia con capploeugh Crema, cont i seguent 48 comun, var a dì i 40 de la circoscrizion e alter vòtt (marcaa col grassett):
Bagnoeu Cremasch, Camisan, Campagnoeula, Cavergnaniga, Cavralba, Casal Vidolasch, Casalett Ceredan, Casalett de Sora, Casalett Vaver, Castell Gabbian, Castelleon, Cev, Credera Rubbian, Crema, Cremosan, Cumignan, Dovera, Fanengh, Fiesch, Genivòlta, Gnidell, Gombit, Izan, Madignan, Mont Cremasch, Montòdin, Moscazzan, Palazz Pignan, Pandin, Pianengh, Pieraniga, Quintan, Ricengh, Rivoltella, Rivòlta Grassa, Rivoltellina, Rivòlta, Romanengh, Salviroeula, Sergnan, Soncin, Spin, Ticengh, Torlin, Trescor Cremasch, Trigol, Vaian e Vailaa.

Bisògna dì che però i comun de Soncin e Castelleon hann semper faa part, per tradizion, del territòri cremones, puttòst che de quell cremasch, e che i comun de Soncin e Rivòlta hann deciaraa de vorè fà minga part del Cremasch.

Bibliografia Modifega

  • Giuliana Albini, Da castrum a città: Crema fra XII e XV secolo, in Società e storia, n. 42 (XI), ottobre-dicembre 1988.
  • Giancarlo Andenna, Le istituzioni ecclesiastiche dall’età longobarda alla fine del XIV secolo, in Giancarlo Andenna e Giorgio Chittolini (a cura di), Storia di Cremona. Il Trecento. Chiesa e cultura (VIII-XIV secolo), Cremona, Comune, 2007.
  • Francesco Sforza Benvenuti, Storia di Crema, 2 voll., Milano, Tipografia Bernardoni, 1859.
  • Marilena Casirani, Insediamenti e beni fiscali nell'alto Medioevo nell’"Insula Fulcheria", in Silvia Lusuardi Siena (a cura di), Fonti archeologiche e iconografiche per la storia e la cultura degli insediamenti nell’alto Medioevo, Milano, Vita e Pensiero, 2003.
  • Jörg Jarnut, Bergamo 568-1098. Storia istituzionale, sociale ed economica di una città lombarda nell’alto Medioevo, Bergamo, Archivio Bergamasco, 1981.
  • Giovanni Vitolo, Medioevo. I caratteri originali di un’età di transizione, Milano, Sansoni, 2000.

Vos correlaa Modifega

Legamm de foeura Modifega