Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El noares (o noaresatt) l'è on dialett ocidental del lombard.
El gh'ha di element de transizzion cont el piemontes; in particolar, in su la riva orientala de la Sesia, a nassen on fracch de dialett de transizzion.

Difusion e variant Modifega

Del pont de vista dialettal, la provincia de Noara la se troeuva in sul confin tra la lengua lombarda e la lengua piemontesa, in d'on contest de continuum lenguistegh, indè che l'è complicaa capì indè che la scomincia ona lengua e la finiss l'oltra.
El dialett de Noara, come vedaremm pussee de sotta, l'è ben influenzaa del milanes (per reson storegh, colturai e anca economegh) e l'è parlaa anca in di paes intorna: parlom de Caltignaga, Granozz, Camerian, San Peder e Briona a nord e a ovest, Garbagna, Nibioeula, Vespolaa, Terdobiaa, Sozzagh, Torghen e Borgh a sud (cont on quai tratt conservativ perduu in città). A nord e a nord-ovest se senten de bon i influenz (anca morfologich e adirittura lessicai) del piemontes. I dialett de Ricett, la Badia, Vinzaj e Fara vegnen consideraa putost diferent e particolar respett al modell cittadin. A est de Noara i dialett de Gajaa, Cambra, Rementin, Vlesg, Branzagh e Trecaa conserven, con gradi diferent, di caratteristegh bei originai.
I dialett de la zona a nord de Noara, per esempi Borbanee, inscì come quei in su la riva del Tesin, del Verban e del Lagh d'Orta, poeudom minga considerài noares tout court.
Donca in quell articol chì femm riferiment soratutt al dialett cittadin (sicurament lombard), cont on quai confront con quei de la provincia.

Caratteristegh Modifega

 
Antonio Rusconi, I parlari del Novarese e della Lomellina, p XXX
 
«Il dialetto di Novara invece è bello, è grazioso in bocca gentile, e saturo di sali e di motti che lo palesano consanguineo del Milanese, ma non ha quella energia temperata del dialetto Lomellino, che tanto piace alla gente colta; ed anzi il perpetuo intervento della vocale i persino negli articoli e nelle finali de' nomi femminili, i doni, i scarpi, dava al dialetto della nostra plebe un carattere molle, e sbiadito [...]. Gli è però certo che a poco a poco l'abuso della vocale i va scomparendo anche in Novara, dove da molti anni i moltiplicati rapporti coi paesi circostanti si fece strada un dialetto che direi di transizione tra il Lombardo, il Verbanese ed il Lomellino, per cui anche il dialetto dei Novaresi ha servito e serve bellamente all'estro de' nostri bardi.»
(Antonio Rusconi, I parlari del Novarese e della Lomellina, 1878. pag. XXX)

In quell articol chì parlaremm soratutt del noares de città, cont el fà on confront cont ona quai varietà ariosa (soratutt de la zona intorna al capploeugh) e cont el Milanes (ciappaa convenzionalment 'me variant standard del lombard, almanch ocidental).

Fonetega Modifega

Se voeurom fà on confront cont el Milanes, el dialett principal del Lombard occidental, poeudom trovà on poo de particolarità:

  • Conservazzion del fonema [o], che in del milanes modern el manca.
  • Tanti [e] atonegh deventen di [i] o [a]:
    • PERSONA: mil. [per'sɔna], noa. [par'sona]
    • VESTII: mil. [ves'tiː], noa. [vis'ti]
  • La Ŏ latina in silaba tonega averta la subiss minga la metafonia denanz a /a/ e donca la se conserva:
    • FOEURA: mil. ['føːra], noa. ['fɔra]
  • Mancanza de diferenza fonologica in tra vocai longh e curt

Comparazzion fonetegh Modifega

Chì de sotta a vegnen miss a confront i variant lombard de:

  • Milan, ciapaa convenzional 'me standard del lombard ocidental
  • el Cason, paes a ovest de Milan, invers la riva del Tesin
  • Noara
  • Briona, paes a nord-ovest de Noara, in direzzion de la Sesia
  • Gajaa, comun in su la riva del Tesin, con 'na fonetega e ona morfologia particolar
  • el Borgh, paes de la Bassa noaresa al confin con la Lumellina
  • Gozan, paes del Vergant in direzzion del Lagh d'Orta
  • Bovoeugn, paes a ovest de Noara, invers el confin lenguistegh cont el piemontes
Lombard Milan el Cason Novara Briona Gajaa Borgh Gozan Bovoeugn
bernasc [ber'naʃ] [bar'naʃ] [bar'naʃ] [bər'naʃ] [bɒr'naʃu] ... [bar'naʃ] [bar'nats]
can [kãː] [kaŋ] [kaŋ] [køŋ] [køŋ/[køk]] ... [køŋ] [kəŋ]
fresch [frɛsk] [fresk] ... [frøsk] [frøsk] [frøsk] ... [frəsk]
desdott [dez'dɔt] [dez'dɔt] [diz'dɔt] [diz'dɔt] [diz'dɔt] ... [diz'dɔt] [diʃdɔt]
giò [dʒɔ] [dʒo][ [dʒɔ] [dʒo] ... [ʒɔ] ... [ʒu]
gioven ['dʒuin] ['dʒuvin] ... ['dʒuən] ['dʒuvnu] ... ['ʒovan] ['ʒou̯nu]
mort [mɔrt] [mɔrt] [mɔrt] [mɔrt] [mɔrt] [mɔrt] [mørt] [mørt]
pensà [pẽn'sa] [pin'sa] ... [pin'sɛ] [pin'sɛ] ... [pin'saː] [pan'sɛ]
quell [kwɛl] [kwel] [kul] [kul] [kul] [kul] [kul] [kol]
rivà [ri'va] [ri'va] [ri'va] [ri'vɛ] [ri'vɛ] [ri've] [ri'vaː] [ri'vɛ]
sedazz [se'das] [si'das] [si'das] [si'as] ... ... [si'dats] [si'dats]
semper ['sɛmper] ... ['sempar] ['sempər] ['sempru] ... ['sempra] ['sempru]
sentì [sen'ti] [sin'ti] [sin'ti] [sin'ti] [sin'ti] ... [sin'ti:] [san'ti]
son [sũː] [sõː] [soŋ] [soŋ] ... [soŋ] [soŋ] [sɔŋ]
tempesta [tem'pɛsta] [tem'pɛsta] [tɛm'pɛsta] ... [tam'pɛsta] [tam'pɛsta] ... [tam'peʃta]
vestii [ves'tiː] [vi'stiː] [vis'ti] ... [vis'tiː] ... ... [vis'ti]

Morfologia Modifega

I lavorà che deslontanen pussee el noares di olter dialett ocidentai hinn:

  • El plural feminil el se forma cont el giontà ona -i ai paroll:
    • mil. i stell, noa. i stelli
  • La I persona plural di verb la se forma con la desinenza -oma (istess che in piemontes):
    • mil. cantom, noa. cantoma.
  • El verb ausiliar vess despess el sostituiss el avè:
    • mil. hoo mangiaa, noa. son mangiaa.

Lessegh Modifega

In general, el lessegh del noares el se deslontana minga inscì tant de quell lombard comun. A bon cunt el presenta on poo de variazzion del milanes e, certi voeult, el gh'ha dent anca on quai piemontesism.

Milanes Noares Piemontes
asen aso (pms.), asen (set.) aso
bamborin imboligh amburì
barbozz barbarott manton
béola biólla ...
camola gamola gamola
ciappà pià pié
domà manomà (oc.); immà (merid.) mach
faa fai fait
finì fornì furnì
fioeu fioeu (cit.), mat (prov.) fieul
formenton melga melia
freguja freguja (cit.), fregaja (prov.)) frisa, fërvaja
locch lolocch cioch
loeuva mappa mapa
magiostra magiostra (cit.), fraga (set.) fròla
mognaga mognaga, ramiaga armognach
morell nizz niss
negott gnenta gnente
nissun nissun (cit.); insun (prov.) gnun
pedrioeu pedriott; torciaroeu (nord.-oc.) ambossor
pizzà viscà visché
poresin pollastrin (cit.), piscin (prov.) pipì
preved prev prèive
rogora rola rol
saetta, scalmana scalmana lòsna
sangott sangett sangiut
scarligà sgulgà ...
sciguetta scivetta, morigg ciovëtta
scorbatt corv (cit.), cornagg (oc.) crovasc (set.) croass
tegnoeula rattavolora ratavolòira
vedè vedè, s'ciarà vëdde, s-ciairé
vermisoeu verm ...
vun vun (cit.); jun (prov.) un
zifollà subià subié

Esempi de dialett Modifega

Un dialugh tra un padrun e 'l sò servitur Modifega

  • Padron: Eben, Batista, t'hii fai tüti i cumission ch'i t'hoo dai?
  • Sarvitor: Credi da vess stai sgagiaa pü che hoo pudüü. 'Sta matina ai ses e 'n quart seri già in viagg; ai set e mezza seri a mezza straa, e ai vot e trii quart 'gnevi dent in cità; ma pö è piuvüü tant!
  • P: Che, sicond al solit, tì 't sareet casciaa ind una ustaria a fà 'l lampion, spiciand che cessass l'aqua! E parchè t'heet mia piaa sü l'umbrela!
  • S: Par no avè cul crüssi; e pö iarsira, quand son andai in let, piuviva già pü o, sa piuviva, piuviva apena un stissin; stamatina, quand i son levaa sü, l'era tüt seren e, apena nassüü el sol, è 'gnüü tüt nivul; da lì un poo è 'gnüü sü un gran venton, ma inscambi da menà via i nivli, l'ha mandaa tampesti ch'i hinn düraa mezz'ora, e pö giò aqua a segi.

[...]
Attilio Zuccagni Orlandini, Raccolta di dialetti italiani con illustrazioni etnologiche, 1864, de pag. 33

Una nuvela del Bucasc Modifega

 
Giovanni Papanti I parlari italiani in Certaldo p. 320

I disi donca che int i temp del prim re 'd Cipri, dopo che Gotifrè 'd Büglion l'ha 'vüü guadagnaa la Tera Santa, gh'è capitaa che una dona nobila 'd Guascogna, apena visitaa par divossion al S. Sepolcar, a s'è mitüü in viagg par tornà a cà suva. Rivaa a Cipri, l'han ofendüü propi da vilan certi personi tristi cumè 'l pecaa mortal. Lee s'è ben lamentada sübit, ma nissün gh'aveva da pudè jütàla, e nissün saveva gnanca consolàla int una quai manera. Alora l'ha pensaa da presentàss al re par vègh giüstissia, ma quaidün gh'ha dii ch'a 'l gh'eva gnenta da fà, parchè 'l re l'era vün così cativ e sensa puntili ch'a 'l fava gnenta par i altar e gnanca par lü, anca quand l'avissan ofendüü in tüti i maneri. Cula povra dona, a sentì 'sti robi chì, l'ha perdüü sübit la speransa da podè vendicàss. Ma l'ha vorsüü pijàss al güst da dàgh 'na lession al re par fàgh capì 'ch l'eva propi un povr'om a pensàla in cula manera. L'è andai donca da lü e, intant ch' la piangiva, gh'ha dii: "Ma, neh, lü, ch'al senta cul ch'i gh'hoo voja da dìgh mì: mì son mia 'gnüü parchè gh'abi la speransa ch'al faga un quaicuss par mì in quant a certi personi che m'han fai 'gnì rabiaa l'altar dì, parchè i 'm disevan adree tanti brüti paroli: soo ben che lü 'l pensa mia a 'sti robi chì. Mì vorissi domà ch'am disissa propi dabon cuma 'l fa lü a mia 'gnì rabiaa, quand quaidün a 's pija güst a fàgh di dispressi; e cust parch'i podi imparà anca mì, e savèm regolà püssee ben par soportà con pasiensa tüt cul ch'i 'm fan i altar da mal".
Al re, che sempar l'eva stai là ch'al pareva gnanca ch'al füdiss atent, tüt int un moment l'è saltaa sü cuma 's füss disvigiaa alora, e l'ha cominciaa a fà tüt cul ch' l'eva necessari par castigà cui balosson ch'avevan maltrataa cula povra dona, e pö anca par lü l'ha sempar fai divers da prima, pü gnenta 'l lassava passaa da mal contra 'l sò onor sensa castigà, cuma gh'andava, i personi ch'i 'l tribülavan int una manera o int un'altra.
(Giovanni Papanti, I parlari italiani in Certaldo, 1875, pagg. 320-321)

La parabula del Fiö Trasun (versiun muderna) Modifega

Un òman al gh’aveva dü fiöi.
E ‘l püssee giuin a gh’ha dii cunt al sò pà: “Senta papà, dàm cul ch’am tuca!” e ‘l papà a gh’ha dai la sò part.
Un quai dì dòpu, al fiö püssee giuin l’è fai sü ‘l fagòt e l’è ‘ndai fin a cà dal diaul, indua l’è fai fòra in goga e migoga.
E dòpu che lü s’ha mangiaa fòra pròpi tüt, gh’è ‘gnüü inta cul paes ‘na gran caristia e lü l’è cuminciaa a vèdla grisa e a fà dla fam.
E alura l’è ‘ndai a lavrà par un fitaul dal post, ch’a l’ha mandaa ‘nt la sò cassina a cürà i purscee.
Lü a gh’aveva suta ‘na sgajusa ch’l’avria mangiaa anca i giandli di purscee, ma nissüna agh na dava.
Alura lü ‘l gh’ha pensaa sü e s’ha dii tra da lü: “E pensà ch’i famèj dal mè papà i gh’han dal tüt e mì ‘nveci chinsì i mòri dla fam!
Sarà méj ch’i turni a cà méa e ch’i ‘gh disi al mè vecc: Papà, i son capii d’avé sbagliaa cuntra ‘l Signur e cuntra da tì;
Mì i meriti pü da vess al tò fiö; pijam a lavrà almen ‘me vün di tò manzulee
Alura l’è fai sü i sò strasc e s’ha ‘nviaraa par andà a cà. L’era ‘ncura distant ch’al sò papà l’ha cugnussüü sübit, a gh’ha ‘vüü cumpassion e gh’ha curs incuntra, l’ha brasciaa sü e l’ha basaa.
Al fiö a gh’ha dii: “Papà, mì i v’hò ufendüü, tì e ‘l Signur; e i meriti pü da vess al tò fiö”.
Ma ‘l papà s’ha miss a vusà: “Gent! Sgagiv! Purtì chì la müda püssee bela e vistìl, mitìgh sü ‘n bel anel e ‘n bel para da scarpi növi!
E purtì fòra ‘l videl püssee grass e massìl! Mangiuma e fasuma tüti ‘nsema ‘na bela festa cunt una gran paciada.
Parchè ‘stu fiö, che par mì l’era mort, l’è risüscitaa, mì l’avevi perdüü e ‘dess l’hò truaa ‘ncura”. E tüti i hin cuminciaa a mangià e bev.
Intant, l’altar fiö, ch’l’era fòra ‘nt i camp, turnand a cà l’è sintüü tüt astù burdel.
L’è fermaa ‘n famèj e gh’ha ciamaa cuss l’è ch’al gh’era capitaa.
E cul là a gh’ha dii: “L’è turnaa a cà ‘l tò fradel e ‘l tò papà l’è massà ‘l videl püssee grass par festegiàl”.
Ma a lü a gh’ha ‘gnüü ‘l fut e l’è mia vursüü ‘ndà denta. Alura ‘l sò papà l’è ‘gnüü fòra lü a ciamàl.
Ma lü a gh’ha rispundüü: “Senta, papà, i hin tanti ani ch’i lauri par tì e t’hò sempar dai a trà in tüt, e tì ti m’hee mai dai gnanca ‘n cravin par pudé mangiàmal insema ai mè amis
E ‘pena ‘l tò fiö, ch’a n’ha fai pegg che Bartold e s’ha mangiaa fòra tüt cunt i batuni l’è turnaa ‘ndrera, tì ti gh’heet massaa ‘l püssee bel videl dla stala!”
E lü a gh’ha dii: “Car al mè fiö, dam da trà, tì ti seet sempar astai ‘nsema a mì, e tüt cul ch’al gh’è chì l’è tò.
A ‘s duveva ben fàgh festa par vess cuntent, parchè ‘l tò fradel par mì l’era mort e l’è turnaa a viv, a s’era perdüü e a l’è stai ritruvaa”.

(Carlo Turri, "Grammatica del dialetto novarese”, pag. 219-220)

Alter versiun Modifega

I versiun chì de sota hinn staa ciapaa del liber I parlari del Novarese e della Lomellina de l'aucat Antonio Rusconi, püblicaa in del 1878.

  • Vlesg: Un om gh'eva dü matai. Al püssee sgióvan ad cüi inò gh'ha dii al padar: "Par, dem la part ad cól ch'am vin, che mé vöj andäman!" e 'l par gh'ha fai lói al sogh parti. Da là a poch temp al matà püssee sgióvan l'ha ciapaa sö al fat soè i ha 'l tucaa e l'ha 'ndai in d'un pais luntan e lansè, stand alegar e sparandla com un sciór, n'ha fai ad tüt al rassi.
  • Maran: Un om a gh'ha 'biöö dü matai. Al sgónd l'ha dii a sö par: "Par, dem la parta dla roba ch'am tóca a mì!" e lü gh'ha fai al parti. Dopu poch giurnai, fai sü 'n fagot ad tüt, al matà pisnin l'è andai in d'un pais luntan, e là p'ha cunsümaa tüt al fat sö.
  • Camra: Un om l'eva dü matai. E 'l pü sgióv l'ha dicc al sò pà: "Pà, dem la mè part ad cul ch'am tuca a mì!" e l'ha facc al parti dla sò sustansa in tra 'd lói. E da là a poch, al mat pü sgióv, facc sü 'l fagot, l'è andaa in pais dalungg, e l'ha facc fòra tüta la sò roba vivend da mangalicom.
  • Rementin: Un om l'eva dü matai. Cul püssee gióvnu la dzii al pà: "Oh, pà! Dem la mè part ch'am vegnu!" e 'l pà gh'ha spartée la roba. E d'agnò a poch, il mat püssee gióvnu l'ha fai visin töt la sò roba e l'ha 'ndai ant un pais luntan, e l'ha fai fòvra töt vivend da purscè.
  • Sceran: Un om l'eva dü fiui. Al püssee gióvna 'd cust l'ha dici al pà: "Pà, dìm la mè part dla roba ch'a tócam!" e 'l pà l'ha spartivla. E dopu poch temp al fiù pü gióvna l'ha ciapaa tüta la sò roba e l'ha 'ndacc in d'un pais luntan, e là l'ha facc förala tüta cun i birichinn.
  • Branzagh: Un om al gh'eva dü matai. E 'l püssee gióvan ad lui l'ha dii al par: "Par, dam la part ad la roba ch'am partuca!" e 'l par al gh'ha dai al sè toch a tüi dü. Da là a poch temp, al matà püssee gióvan l'ha tiraa tütcoss e s'ha 'ndai in pais luntan e là, smorbia cum leva e poch da bun, a s'ha mangiaa ogni grasia di Dii ch'al gh'eva.
  • Fara: Ün om al gh'eva dui matai. E al püssee giuvnu d'iss dui gh'ha dicc al pari: "Pari, demi la part dla roba ch'am ven!". Al pari gh'ha spartighi la roba. Dopu pochi giurnai, al mat pì giuvnu l'ha tiraa riva tüt cul ch'al gh'ha tucàghi, e l'è amdaa 'nt ün pais luntän, e l'ha mangiaa tüt unguaa, fänd barachi.
  • Ghem: Un om al gh'eva dui matai. Al daree l'ha dicc a sö pari: "Pari, dam la sustansia ch'am tuca!" e lüi l'ha dividüü la sustansia. Pós quai dì, l'ha bütaa tüt insema, e 'l mat l'è andaa 'nt ün pais, l'ha mangiaa tüt, l'è stä 'legru.
  • Carpignan: 'N om al gh'eva dui matai. E 'l pü giuvno da 'sti matai l'è digh al pà: "Pà, demi la part di teri ch'um tóca!" e 'l pà l'è spartii i teri e i danei tra tücc dui i matai. E dopu 'n quai dì, al mat pü giuvno l'è rablaa riva tüt, l'è vandüü 'l su teri e l'è 'ndaa 'n d'ün pais luntan, e là l'è mangiàssi tüt a fä 'na vita da sciur e 'n mezz a tücc i vissi.
  • Camerian: Un om al gh'eva dü matai. E 'l püssee gióvan da 'sti dü gh'ha dii al sò pà: "Pà, dem la mè part ch'am vegna!" e 'l pà agh l'ha daia. Da lì un poo 'd giurnai, al mat püssee gióvan l'ha ciapaa sü tüt al bel e 'l bon ch'al gh'eva e l'è andai int un pais luntan, e là l'ha fai bianca margarita da tüt cul ch'al gh'eva.
  • Mom: Un om a gh'eva dü matai. Al püssee gióvan ad lor agh dis al pà: "Pà, dam la mè part ch'am tuca!" e 'l pà agh l'ha dai. Da là a dü o trii dì al mat püssee gióvan l'è fai sü 'l sò fagot e l'è 'ndai 'nt un pais luntan, e là l'è furnii a mangiäss tüt cul ch'al gh'eva in tanti ciochi.

Vos corelaa Modifega

Ligam de föra Modifega