Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Vedrína

La guerra de Valtolina l'è stada combattuda per el controll de la Valtolina e di contad de Bormi e Ciavenna. L'è durada del 1620 al 1639 (anca se on quaidun el ghe mett la fin "ofizial" in del 1626[1]), duranta la Guerra di Trent'Agn e i inscì-ditt Scumpigls grischuns, o Bündner Wirren ("i torbed grisones"), che scodeven la region retega a quell temp.

Vedrina
Vedrina
Quest articol chì l'è in la Vedrina de la Wikipedia Vedrina

La guerra de Valtolina l'ha veduu a combatt soratutt el Regn de Spagna e 'l Sacher Roman Imperi de 'na banda, e la Republega di Tre Ligh de l'altra. Ben prest però l'è entrada in de la guerra anca ona leanza fada di Venezian, de la Savoja e de la Francia, ofizialment s'cerada cont i Grison - anca se a la fin de la guerra i Tre Ligh hann combattuu proppi contra i Frances, dopo avè faa la pas cont i Spagnoeu.

I Grison voreven mantegnì sotta el sò controll la Valtolina, perchè l'era ona region fertila a sud di Alp, oltra che ona via comercial bella importanta. I Spagnoeu, inscambi, voreven controllà la Valtolina per la soa importanza strategica, perchè a travers i pass del Stelvi e de l'Ombraj podeven passà del Ducaa de Milan al Tirol (che 'l ghe partegniva ai austriegh, e donca semper ai Asburgh).

I premess Modifega

La Lombardia spagnoeula Modifega

 
I Grison in tra el 1512 e 'l 1797. In gris, i territori valtolitt.

Dopo i guerr d'Italia, el regn del Filipp II l'era staa pu o manch on period de pas per la Lombardia, indè che la region l'ha poduu guarì di ferid che la gh'aveva avuu. I spagnoeu gh'aveven minga intenzion de espandes ancamò pussee: el sò obiettiv l'era quell de conservà e protegg l'equilibri conquistaa in de la segonda metà del Cincent (e qualsessia conquista noeuva la saria stada fada domà in vista de 'sto obiettiv, e se gh'era el pericol che on quai alter paes, tant 'me la Francia, el voress espandes a sò dagn). In scima ai problema di spagnoeu gh'era la quistion olandesa: de fatt, a partì del 1566, in di Paes Bass l'era s'cioppada ona revoeulta religiosa e politega. I spagnoeu, per portà i sò soldaa in di Paes Bass, gh'aveven dò strad principai:

  • per mar, cont el passà per l'Ocean Atlantich, la Manega e 'l Mar del Nord;
  • per terra, cont el passà per l'inscì-ciamaa "camin spagnoeu": la strada che la partiva per Milan e la rivava in del ducaa de Savoja, in de la Franca Contea (on olter domini spagnoeu) e infina in de la vall del Reno.
    In del 1588 però i nav spagnoeu hinn staa sconfiggiuu de quei ingles, e inscì la strada per el mar l'è stada sarrada su; inoltra in del 1601 el duca de Savoja, che l'era semper staa leaa di Spagnoeu, el s'è vesinaa a la Francia cont el Trattaa de Lion (indove che 'l Savoja el ghe dava a la Francia tutt i sò terr a ovest del Roden). El duca piemontes infatti el gh'aveva la speranza de mett in futur i man in sui territori ocidentai del Ducaa de Milan: ona proeuva de l'ostilità del Savoja la saria rivada giamò in del 1615-1617, quand che l'è s'cioppada la guerra de sucession de Mantova e del Monfraa. Quest chì per i Spagnoeu l'era on problema: oltr'a vessegh on nemis noeuv ai sò confin, in 'sta manera se sarava su el corridor strategich che 'l menava de la Lombardia ai Fiander. Anca se in del 1609 l'era stada firmada ona tregua de dodes agn coi ribei olandes, i Spagnoeu gh'aveven de trovà in pressa ona via noeuva de comunicazion con quella provincia. I alternativ eren dò:
  • el Sempion, col passà per i canton svizzer, rivà in Alsazia, in Lorena e poeu in di Fiander. Ma gh'era besogn de l'acordi di Canton svizzer, che però in del 1613 s'eren leaa a la Francia.
  • la Valtolina, che la podeva menà al Tirol (che 'l partegniva a l'Austria, e donca a on paes amis) e a la vall del Reno. In particolar, ghe interessava el Pass del Spluga, e la strada che la partiva de la Val Bregaja e la menava fina a Coira (per minga parlà del Stelvi e del Pass del Bernina). Anca in 'sto cas, però, gh'era el problema de la dominazion grisonesa: i Grison ormai de on secol gh'aveven conceduu ai Frances de passà per giov de la Rezia, e in del 1603 aveven strengiuu on acordi compagn anca cont i Venezian (nemis tradizionai de la Spagna). La diplomazzia spagnoeula l'aveva provaa a leàss cont i Grison, ma quei lor i voreven minga dàggh di vantagg a la potenza catolega pussee granda d'Europa, e per quest aveven preferii ligàss ai frances.

Giamò in del 1603 el governador de Milan, el cont de Fuentes, l'aveva faa fà su on fortin arent a Colegh, arent a quell che ancamò incoeu se ciama Pian de Spagna. Insomma, la Spagna la se preparava a la guerra cont i Grison per el possess di vai de l'Adda e de la Mera.
I manoeuver de la Spagna preoccupaven la Francia de bon, che la gh'aveva semper l'obiettiv de s'ceppà l'egemonia di Asburgh, che al temp cont i sò domini le circondaven. Ma, almanch fin'a quand l'è nò rivaa el cardinal Richelieu, i frances hann minga pensaa a 'na politega anti-asburgica bella forta. A bon cunt, i esigenz de la Francia e de la Spagna eren, in di agn prima del s'cioppà de la Guerra di Trent'Agn, i duu problema pussee grand che dominaven la scena de l'Europa.

La Valtolina grisona Modifega

Come emm giamò ditt, la Valtolina l'era (giamò del 1512) sott el domini di Grison: i valtolitt, bormitt e i ciavennasch eren staa ben content de passà sott el domini di Grison, perchè l'era on'ocasion bona de tiràss foeura di guerr che colpiven l'Italia e 'l Ducaa milanes. La prima forma del raport politegh in tra Grison e Valtolina l'è stada quasi certament on quai acordi bilateral: in 'sta manera, i trii contad (cioè quei de la Valtolina, de Ciavenna e de Bormi) hann poduu conservà i vegg statutt e conservà la soa otonomia. Poeu, col passà del temp, in de 'na manera che l'è gnamò ciara, i Grison hann slargaa el sò domini anca su 'sti paes, che hinn deventaa di baliagg.
A bon cunt, almanch fina a la metà del Cincent, i gent di duu versant di Alp hann vivuu ben in tra de lor. I duu event che hann mudaa el raport in tra valtolitt e grison hinn staa la Reforma Protestanta (rivada in di Tre Ligh intorna al 1625, e brasciada su de circa i duu terz de la popolazzion grisona) e 'l passagg del Ducaa de Milan in di man de la Spagna in del 1535; in 'sta manera, come emm veduu anca pussee de sora, la Valtolina (terra de confin) la finiva denter ai valutazzion strategich di Asburgh.
I grisones aveven garantii la toleranza religiosa cont l'Editt de Ilanz (1557), anca se l'aplicazion de 'sto princippi l'era minga inscì facil. Besogna anca savè che tanti protestant italian eren scappaa in Valtolina e Valciavenna: lilinscì, oltra a podè professà liberament i sò opinion religios, a gh'even el vantagg de trovàss in d'ona terra de coltura italiana. Ma in ogni cas, la magioranza di valtolitt e di ciavennasch la restava catolega. Per 'sta reson, la politega atuada di Grison la ghe sonava comè on sostegn pu o manch sconduu a la minoranza protestanta: e in efett a gh'era staa di tentativ grisones de protestantizà la vall. Per esempi, ona quai gesa catolega l'era stada dada ai protestant, e fina al 1615 i vescov de la diocesi de Comm podeven minga fà di visit pastorai in de la vall (foeura che per tre ecezion)[2]. Quell lavorà chì, in di penser di Grison, el podeva vess 'na manera de smorzà i atenzion spagnoeu invers de la vall: i spagnoeu, infatti, cognosseven ben i contrast viscor che gh'era in Valtolina e i pontaven de bon a la comunanza religiosa cont i valtolitt per inzigài a revoltàss e giontàss al Ducaa de Milan. La tension politega l'era bella forta: de ona banda gh'era on partii che poeudom ciamà "filospagnoeu" o "catolegh", che 'l ligava i sò interess particolar a l'amicizia cont i governador spagnoeu de Milan e a la defesa del catolicesim; de l'altra a gh'era on partii "protestant", ligaa ai Grison e a Venezia (che l'era leada di Grison in fonzion antispagnoeula).
In del 1617 el partii "spagnoeu" l'era staa bon de otegnì di misur a caregh di notabei protestant; ma in del 1618, on para de mes dopo la defenestrazion de Praga (el casus belli de la Guerra di Trent'Agn) i protestant riessiven a otegnì di tribunai di vendett contra el partii catolegh, acusaa de spagnolism. In tra de lor a gh'era anca el prevet tesines Nicolò Rusca, arciprevet de Sondri, l'era staa impresonaa, torturaa e lassà morì di protestant a Thusis (indè che gh'era el tribunal censori). Oltra ai condann a mort, gh'è staa di mult e di espulsion de orden religios.

La guerra Modifega

Prima fas (1620-1626) Modifega

 
El Sacher Macell in d'ona xilografia del Vottcent.

L'ocasion per on'azion militar spagnoeula gh'è rivada in del 1620 despoeu l'inscì-ciamaa Sacher Macell, cioè la revolta de la popolazion catolega, inzigada de la Spagna, contra i notabei protestant (espression del poder grison): sotta el comand del Giacomo Robustelli de Grosott, i catolegh hann coppaa in tra el 19 e 'l 23 de luj, circa 600 personn de fed protestanta (ma anca catolegh contrari al massacher), soratutt arent a Tiran, Tej e Sondri[3]; a Ciavenna, inscambi, el massacher el gh'è minga staa: la comunità protestanta l'era pussee granda, e la vall la gh'eva di raport comerciai ben pussee fort cont i Grison[4].
Con la scusa de protegg i catolegh valtolitt, el duca de Feria, governador de Milan, l'ha mandaa i sò soldaa in de la vall, e in brev l'ha conquistada; inscì l'è staa completaa l'obiettiv strategich de colegà i domini asburgich. I Grison hinn minga staa bon de conquistà la vall, anca perchè la popolazion catolega de la vall la stava cont i spagnoeu. Donca i Grison hann ciamaa ajutt ai leaa de la Svizzera, che intant i gh'aveven avuu anca di pression de Venezzia. I canton de Berna e de Zurigh hann mandaa on bell rosc de soldaa, che hinn passaa de la Cassana e del Foscagn e hann ocupaa Bormi (settember del 1620). Già che i rinforz promettuu de la Francia i rivaven minga, i svizzer hinn andaa inanz a la versa de Tiran. Lilinscì però hann incontraa i tercios di spagnoeu, rivaa in pressa de Colegh. El 12 de setember del 1620 i Spagnoeu hann vinciuu i sò nemis in de la Bataja de l'Albioeula, arent a Tiran, anca grazzie a l'usagg de l'artilieria. I Svizzer hinn scappaa via de l'oltra banda di montagn, e i Spagnoeu hann taccaa a fortificà la zona de Tiran, de Bormi e la riva del Lagh de Mezoeula. In del 1621, i Spagnoeu hann conquistaa anca la Valciavenna[5].
L'opinion publega milanesa l'era gran tant contenta de l'intervent militar: ma in di alter paes italian e in Francia, quell lavorà chì l'è staa minga veduu de bon oeugg, perchè la Spagna la saria deventada pussee forta. El duca de Savoja e Venezia gh'hann ciamaa a la Francia de fà on quaicoss, e hann propost on'azion militar comuna tra i trii paes. Anca el Statt de la Gesa el gh'ha mandaa el sò legaa a parlàggh cont el re. Ma la Francia al moment, per via di sò contrast al de dent, l'era minga bona de reagì con decision, e la restava pu o manch neutral.
Giamò el 25 de april del 1621 i Spagnoeu e i Frances s'hinn mettuu d'acordi a Madrid per portà la pas in de la zona: la Spagna la gh'avaria avuu de dàggh indree la vall ai Grison (dopo avè ricevuu garanzii che i fedee catolegh sarissen minga staa perseguitaa), intant che i Frances se sarien impegnaa a impedì ona leanza in tra Venezia e i Grison. Ma el Duca de Feria l'è staa bon de fàggh capì al governa spagnoeu che 'l saria staa on eror bell gross. Inscì, a la fin, dopo avè ciappaa 'me pretest di menasc ricevuu de on quai svizzer, i Spagnoeu hinn andaa inanz con la guerra. Cont ona manoeuvra concordada cont i austriegh, hinn rivaa in Engadina e hann conquistaa anca Coira (november del 1621).
I Frances però, anca denanz a 'sta violazion palesa, hann faa quasi negott, e inscì i Grison, dopo avè falii dò spedizion de reconquista, hann preferii negozzià direttament con la Spagna. In del genar del 1622 s'è rivaa a on acordi: la Valtolina (cont el contad de Bormi) la ghe restava ai Spagnoeu, e la Val Monastee con la Bassa Engadina la ghe andava ai Austriegh; inscambi, la Valciavenna la ghe tornava in man ai Grison. Quei lor, che doveven anca tegnì avert i pass de montagna per i soldaa di Asburgh, gh'aveven in cambi el pagament ogni ann d'on tributt.
Venezia e 'l Piemont hinn tornaa a fà pression a la Francia: ma quella lì, semper per via di guerr de religion in del sò territori, l'ha minga poduu fà pussee de tant. Tutt quell che l'ha poduu fà l'è staa ciamàggh, cont el Trattaa de Aranjuez (trii de magg del 1622) a la Spagna de lassà i fortin de la Valtolina in di man de ona nazion neutral.
Ma in del febrar del 1623, stremida divittori di Asburgh, la Francia l'ha firmaa on trattaa con Venezia e la Savoja per reconquistà la Valtolina, o almanch per fàggh respettà a la Spagna i acordi ciappaa a Aranjuez. El papa Gregori XV, che l'era anca lu stremii del fatto che la guerra la podess rivà anca in Italia, l'ha acettaa a sequestrà la vall e 'l gh'ha mandaa 2.000 soldaa (1.500 fant e 500 cavalier) a controllànn i castei, sotta el comand de sò fradell.
I frances hann acettaa 'sta soluzion, ma domà se 'sti soldaa restaven lì per apena quatter mes. Anca la Spagna, denanz ai pression de la Francia e del Papa, l'ha acettaa de bandonà la Valtolina. Ma la ministrazion papal de la Valtolina la gh'ha avuu di problema: prima de tutt, i Spagnoeu se refudaven de lassà la Val Ciavenna (che l'era minga citada ciarament in di acordi). Inoltra in del luj del 1623 el papa Gregori XV l'è mort. El papa noeuv, l'Urban VIII, l'era ben contrari del predomini di Asburgh, ma se saveva minga polido che scerna de camp l'avaria faa; inoltra in quell moment i penser del Statt de la Gesa eren pussee concentraa in su la devoluzion del ducaa de Urbin. Inscì i negozziaa hinn minga andaa inscì ben: el papa l'è minga staa bon de resist ai pression spagnoeu; e inscì, dopo i quatter mes, i Spagnoeu controllaven anmò a tucc i efett la Valtolina.

 
Enrigh II de Rohan.

Rivaa el 1624, la politega diplomatega francesa però l'è cambiada, e l'è deventada pussee agressiva in di confront di spagnoeu: la cession (anca se per domà on zicch de temp) de la Valtolina al Papa l'aveva faa inrabì Paris, che inscì l'ha strengiuu di acordi noeuv cont el Piemont e la Republega de Venezia per streppà via del controll asburgich la vall. Donca in del 1624 i soldaa frances, al comand del marches de Coeuvres e del duca de Rohan (protestant), s'hinn giontaa ai Grison e hann scasciaa i soldaa papai foeura de la Valtolina. I spagnoeu s'hinn trovaa a combatt in su trii front, quell valtolin, quell genoves (indè che i piemontes aveven slanzaa on'ofensiva) e quell, pussee important de tucc, arent a Lissandria (semper contra i piemontes). La Valtolina l'è stada perduda, ma inscambi i Spagnoeu hinn staa bon de resist a Lissandria e de invad el Piemont oriental, fina a rivà a Ast e ad assedià la fortezza de Verrua Savoia.
Inoltra el faliment de on'operazion militar parallela di Piemontes a Genova in del 1625 e ona revolta ugonotta in Aquitania (sostegnuda proppi del duca de Rohan) l'ha costringiuu la Francia a acordàss anmò 'na voeulta (anca grazzie a l'intervent diplomategh del papa): inscì, in el cinch de magg del 1626, gh'è staa faa la Pas de Monzón; in de l'acordi (strengiuu tra Frances e Spagnoeu senza consultà i leaa sò de lor) se decideva che la Valtolina la saria restada ai Grison, che però gh'aveven de respettà la libertà religiosa a tucc i cost (in cambi, i catolegh gh'aveven de pagà on tributt ogn ann); i magistraa sarissen staa scernii cont el consens di representant di comunità locai, e i fortezz sarissen passaa sotta el controll (e traa giò) del Papa; i soldaa spagnoeu gh'avarien avuu acess liber a la vall.

Segonda fas (1626-1638) Modifega

 
El Jürg Jenatsch in d'on quader del temp.

Anca se la Valtolina l'era tornada in di man di Grison, i soldaa di Asburgh (spagnoeu e austriegh) hinn staa bon de traversàlla per andà a scombatt in sui vari front de la Guerra di Trent'Agn per on bell poo de temp. L'è staa inscì, per esempi, in del 1630, quand che 30.000 soldaa imperiai hinn passà de lì per andà a combatt a Mantova. L'episodi l'è regordaa anca del Lissander Manzon in del capitol quell de vintott de I promessi sposi:

 
«Intanto l’esercito alemanno, sotto il comando supremo del conte Rambaldo di Collalto, altro condottiere italiano, di minore, ma non d’ultima fama, aveva ricevuto l’ordine definitivo di portarsi all’impresa di Mantova; e nel mese di settembre, entrò nel ducato di Milano. [...] Eran vent'otto mila fanti e sette mila cavalli: e, scendendo dalla Valtellina per portarsi nel mantovano, dovevan seguire tutto il corso che fa l’Adda per due rami di lago, e poi di nuovo come fiume fino al suo sbocco in Po, e dopo avevano un buon tratto di questo da costeggiare: in tutto otto giornate nel ducato di Milano.»

Compagn de quell che l'è suceduu in del rest de la Lombardia, anca chichinscì el passagg de soldaa todesch l'ha menaa la pest (per esempi a Ciavenna in del giugn del 1629[6]). In del 1631 però i Frances hann slanzaa on'ofensiva noeuva, e hinn staa bon de scascià via i Spagnoeu de lì. Con la pas del 1631 i Asburgh levaven via anmò 'na voeulta i sò soldaa de la vall, e inscì se perdeven tucc i vantagg ciappaa con la Pas de Monzón: ma, ancamò in del 1634, i spagnoeu hinn riessii a traversà la Valtolina per andà a combatt in la Bataja de Nördlingen. I Frances però eren ormai decis a saràggh su per semper ai Spagnoeu quella via de comunicazion. In del 1635 on esercit frances l'è partii de la Svizzera e l'è andaa giò per la Valtolina, e inscì l'ha liberada anmò 'na voeulta del controll di Spagnoeu, che hinn staa battuu arent a Morbegn[7][8]. El duca de Rohan l'ha mettuu el sò quarter general a Tiran in del bienni 1635-1636[9]. Poeu dopo in frances hinn partii per la Valzasna e hinn rivaa a Lecch, intertant che on'altra armada la traversava la Sesia e 'l Novares e la rivava a Sest, Biegrass e Vares.
La manoeuvra militar, che ancamò 'na voeulta la voreva strengg 'na tenaja intorna a Milan, la gh'ha minga avuu sucess: de fatt i Grison aveven capii che i "liberador" frances gh'aveven minga intenzion de dàggh indree a lor la Valtolina, e inscì s'hinn acordaa cont i Spagnoeu. Donca in del 1637 el comandant grison Jürg Jenatsch (on temp protestant, ma convertii al catolicesim) l'ha comandaa ona revolta contra i Frances e j'ha mandaa via.
In del 1639, cont el Capitolaa de Milan, la Valtolina la ghe tornava finalment ai Grison, che prometteven de permett domà el cult catolegh in de la vall: foeura che i fonzionari governativ, nissun protestant l'avaria poduu viv in Valtolina per pussee de trii mes.
De quell moment, la guerra per el controll de la Lombardia l'ha lassaa la Valtolina e la s'è spostada in de la Bassa e in Piemont.

Conseguenz Modifega

I Canton Svizzer e i Grison, che hann veduu la soa terra devastada de la guerra e del passagg de soldaa de quasi tucc i esercit d'Europa, hann marciaa anmò pussee decis invers de la neutralità, che hann perfezionaa con vari deciarazion e acordi in tra el 1638 e 'l 1647 (cont el Defensional de Wil). La Valtolina, devastada de ona guerra durada quasi vint agn, l'è restada catolega (el protestantesim l'è restaa confinaa in la Bregaja e a Pos'ciav), e l'è restada giontada in pas coi Grison fina al 1797. I raport cont i vesin Milanes (donca cont i Spagnoeu, e poeu dopo cont i Austriegh) hinn restaa bon per tutt el temp. La pas noeuva cont i Grison la gh'ha permettuu ai Spagnoeu de podè doperà la Valtolina 'me canal comercial cont el nord de l'Europa.

Bibliografia Modifega

  • Marco Bendiscioli, Politica, amministrazione e religione nell'età dei Borromei, in AA.VV. Storia di Milano, vol. X, Treccani, 1953-1966.
  • E. Mazzali, G. Spini, Storia della Valtellina e della Valchiavenna, 3 voll., 1968-1973.
  • AA. VV. Storia del mondo moderno, vol. IV (a cura de J. P. Cooper), Garzanti, 1971.
  • D. Benetti, M. Guidetti, Storia di Valtellina e Valchiavenna, 1990.
  • Emilio R. Rapa, Storia della Svizzera, Bompiani, 1993 (segonda edizion 2004).
  • Domenico Sella, Carlo Capra, Il Ducato di milano dal 1535 al 1796, in AA.VV., Storia d'Italia (a cura di Giuseppe Galasso), Turin, UTET, 1999.
  • La spedizione del duca di Rohan in Valtellina. Storia e memorie nell'età della Guerra dei Trent'Anni, a cura de Sandro Massera, Milan, ed. Giorgio Mondadori, 1999.
  • A. Maissen, La Valtellina e i contadi di Chiavenna e Bormio, 2006.
  • Cronologia della Storia d'Italia, vol. II: 1455-1847 (a cura de Giuliano Martignetti), Turin, UTET, 2008.

Referiment Modifega

  1. treccani.it
  2. Valtolina in del Dizionari storegh de la Svizzera.
  3. Sacher Macell in del Dizionari storegh de la Svizzera.
  4. Storia de Ciavenna in sul sit del comun. Arqiviad qé: [1]
  5. paesidivaltellina.it
  6. Ciavenna in del Dizionari storegh de la Svizzera.
  7. Morbegn in del Dizionari storegh de la Svizzera.
  8. paesidivaltellina.it
  9. Tiran in del Dizionari storegh de la Svizzera.

Vos corelaa Modifega