Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La Guerra di Des Agn (conossuda in de la storiografia italiana 'me Guerra decennale) a l'è stada combattuda in tra el 1118 e 'l 1127 in tra i comun de Milan e de Comm.
L'è stada dura durenta, e l'ha interessaa la zona di provinc de Milan, Comm, Lecch e 'l Canton Tesin (che al temp l'eva sotta Comm).

I reson de la guerra Modifega

In del principi del secol XII i duu comun de Milan e Comm eren rivai ormai de on bell poo de desenni, soratutt per via de desbutt eclesiastegh e comerciai. 'Sti ultem pertocaven soratutt el controll di trafegh invers ai pass alpin che vegneven giò de la Svizzera fina in Lombardia, e che eren l'unega strada che podeven fà i soldaa imperiai per rivà in del nord de l'Italia.
El comun de Milan l'era dree a destaccass semper pussee del controll de l'imperador, e donca el pensava che tegnì in man el Lagh de Comm e i vai tesines el ghe podeva daggh on poo de sigurezza di ritorsion todesch. Inscambi, ai comasch ghe piaseva minga che la riva lecchesa e 'l Sever a fussen sotta el domini de Milan: al temp el confin in tra i duu territori (comasch e milanes) el ghe passava pu o manch arent a Fin Mornasch. Giamò a la metà del secol XI el comun milanes l'aveva ciappaa la strada de l'otonomia del Sacher Roman Imperi; inoltra, del pont de vista formal, Comm el dipendeva de Milan. I comasch, per podè afermass, gh'aveven de leàss con l'Imperi e spiscinì l'influenza de la città ambrosiana.

Anca la religion l'ha giugaa on roeul important: la Diocesi de Comm l'aveva deslazzaa i ligamm con l'Arcidiocesi de Milan ai temp del Scisma tricapitolin (607), e l'era passada sotta al Patriarcad de Aquileja. El vescov Aribert de Intimian, che l'era mort in del 1045, l'aveva tegnuu l'arcidiocesa milanesa a partì del 1018, e l'aveva sostegnuu i pretes de l'imperador Enrigh IV contra el papa Grigoeu VII in de la lotta per i investidur; inscambi, el vescov comasch Rainald l'era staa de la banda del papa.

In del 1096 la Diocesi de Comm l'era s'ceppada in dò fazzion: la prima, che la gh'aveva 'me capp el vescov eleggiuu Guido Grimold (de Cavallasca) l'era fada soratutt de quei de Comm; la segonda, comandada del Landolf de Carchen, la rapresentava i abitant che stava foeura de la città. Quell chì l'aveva compraa la carega de vescov de l'imperador Enrigh IV in del 1095: e già che l'era de origin milanesa, l'era consideraa l'espression di interess de Milan, e nemis de Comm. El Papa Urban II, rivaa a Comm in de l'istess ann per consacrà el domm de Sant Abondi, l'ha ditt che la nomina la vareva nò, e che 'l vescov el gh'aveva de vess el Grimoldi. Pussee tard, in del 1098, el Landolf l'è staa anca descomunegaa. A l'è scappaa via de la città e l'è andaa in del Luganes. Lainscì, oltra a organizà di spedizzion militar in del territori arent, l'ha scrivuu despess al vescov milanes Giordan de Sciv (che l'era anca parent), per domandaggh de dàggh ona man in del sò progett de tornà a Comm e ciappà torna la carega de vescov.

La guerra Modifega

L'invasion de Comm Modifega

A l'è staa in del 1118 che gh'è s'cioppaa la guerra, e a scomincià hinn staa i comasch. El consili del Comun l'ha deciduu de taccà el castell de San Giorg a Majas (in del territori de la piev de Agn), indè che 'l stava de cà el Landolf de Carchen. L'atacch l'è staa faa de nocc, e l'ha menaa a la mort a duu nevod del vescov; inveci el Landolf l'è staa faa presonee e menaa al sò nemis, el Grimold. I miee di duu nevod coppaa hinn andaa in di milanes, e gh'hann ciamaa giustizzia e protezzion. Alora quei de Milan hann deciduu de mettes a combatt contra i comasch.
I milanes hinn andaa dent al territori de Comm, e hinn rivaa fin sotta al castell del Baradell, a Rebbi. Lainscì gh'è staa el primm sconter de la guerra, che ghe disen la battaja de la Morsegna. Ona part di soldaa ambrosian el tegneva impegnada l'armada comasca, intant che i olter, rivaa de scondon in de la città, hann desliberaa el Landolf. Quand che l'hann savuu, on tocch di comasch, ch'eren dree a vengg la battaja, l'è andada via del camp e l'è tornada denter a la città: lilinscì hann vist che i milanes eren dree a saccheggialla. Gh'hinn andaa adoss e hinn staa bon de mandài via, e n'hann coppaa circa milla. El fatto che i milanes hinn scappaa via de pressa l'ha portaa i comasch a vess i vincitor de la prima fas de la guerra.
Ma intant però la diplomazzia milanesa l'è stada bona de leàss cont on mugg de città lombard: in tra de lor, Belas, Pavia, Crema, Bressa, Noara, Ast, Vercei, Verona e Lugan, oltra che l'isola de Castell, in sul lagh de Comm.

La guerra navala Modifega

I comasch hinn saltaa adoss a Belas e Lescen. Lescen l'era minga denter al s'cerament milanes, ma l'era dree a vegniggh denter. In 'sta manera la guerra l'ha scominciaa a vess combattuda anca in su l'aqua. La flotta comasca l'ha taccaa anca Lierna e Menas, e l'ha battuu despess quella de Castell. In sul lagh de Lugan inveci hann vengiuu i nav luganes (leaa de Milan).
Per podè ciappà torna la flotta fenida in di man di nemis, el Grimold l'ha organizaa ona spedizzion de gran stratega: l'ha cargaa su dò nav, in su di carr tiraa de boeu, e 'l j'ha menaa del Lagh de Comm a quell de Lugan via terra. Donca i batei hinn staa miss in aqua, pien pienent de soldaa, hinn rivaa indè che gh'era i nemis e hann destrutt tutt i sò nav. A la fin, tornaa in de la campagna intorna a Melan, i nav hinn staa sconduu sotta a di mugg de sabbia.
Olter battaj hinn staa combattuu denanz a Lierna e a la Badia. In 'sti agn i comasch hann taccaa e traa giò Castell, prima de taccà anca Vares, Drezz, Vedan e Binagh. In quella fas chì el destin de la guerra el pareva vess in di man di comasch.
In del 1119 el vescov Grimold l'ha faa andaa di sò comissari in de l'assemblea del popol milanes, per provà a fài demett la guerra (o almanch, de destoeu del proposet de tiralla inanz fina a la distruzzion intrega de Comm): ma el gh'ha minga avuu el risultaa che 'l sperava lu.

I agn de mez Modifega

In del 1122, intant che 'l Concordaa de Worms el faseva finì el conflitt tra papa e imperador, la guerra tra Comm e Milan l'era dree a fermass. I comasch hann assediaa e ciappaa la rocca de San Martin, in del Luganes. Ma, nonostant che che aveven vengiuu tanti battaj, i comasch eren minga bon de batt i milanes per semper. El Grimold l'ha cercaa de mett su di olter trattativ per la pas, ma senza riessiggh. Anzi, anca el comun de Cantù el s'è leaa con Milan contra Comm. I comasch hann taccaa e battuu i canturitt arent a Albaa. Inoltra hann taccaa anmò el Castell, Menas e Ness, oltra che Guanzaa e Vertemaa. Ma nissuna de 'sti battaj l'è stada decisiva, anca perchè la flotta de Castell a l'era anmò in pee.
In del 1125 l'è mort el vescov Grimold, suceduu de l'Ardizzon I. Con la mort del vescov-soldaa, i comasch hann scominciaa a perd.

La fin de la guerra Modifega

In del 1127 i milanes hann taccaa torna la città. Ma quella voeulta chì i comasch hinn minga staa bon de resist come des agn prima, e hinn staa battuu di nemis. La città l'è stada ciappada, saccheggiada e brusada. Quei che restava viv hinn staa spostaa in borgh de gabann intorna ai ruvinn.

Conseguenz Modifega

El 27 de agost del 1127 Comm l'è vegnuu tributari de Milan. Domà al temp del Barbarossa Comm l'ha ciappaa torna la soa indipendenza, e l'ha tolt part a la campagna de l'imperador, finida in del 1162 con la distruzzion intrega de Milan. In del 1169 i comasch se sarien vendicaa anca contra Castell, e l'avarien trada giò del tutt.

Varda anca Modifega