Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

In meteorologia, in del studi di temporaj, el fluss in entrada de norma l’è el fluss de aria calda e ùmeda in del temporal, aria ch’a l’è ciapada in del’aria atmosferega che la gh’è intorna e arént al temporal. I ciclon extra-tropiacaj hinn alimentàa del fluss in entrada concentràa adrée a i sò front frècc e cald. I ciclon tropical, inveci gh’hànn besògn, de sviluppàss come se dev, d’on gròss flùss de calor e umidità, soratutt in del primm chilòmetro de atmosfera pussée arent al soeul, ciapàa su in di oceani. Quand che el fluss de aria calda e ùmeda a l’è tajà foeura di temporaj e di sò borineri che je compagnen, de nòrma per mezz del front de rebùff inffreggiàa de la pioeuva, i temporaj comenzen a starlattàss. La corrent che la riva de drée ai linej de temporaj la lavora adrée a scavà la zòna libera de la pioeuva de drée de i linej de temporaj e fa andà innanz el temporal pussée in prèssa.

Temporal a Super-cèllula indoe se veden i fluss in entrada vèrs i nivul

Temporaj Modifega

 
Fluss d’aria de denter e intorna a ona super-cèllula cont el fluss in entrada al sò fondament a dèstra.

El fluss in entrada ind on temporal, oppùr on sistèma de temporaj, a l’è on fluss de aria calda e ùmeda che la va dent ind ona zòna de convergenza indoe se pizzen i temporaj per esempi on front frècc. Quèlla massa d’aria chì la va su a formà i nivol responsabil di temporaj. Peou l’aria frèccia portada giò de la corrent discendenta, la tend a taja foeura del temporal el fluss in sortida, e de conseguenza la fa foeura la sò corrent ascendenta, inscì de fa starlattà el temporal.[1]

I tromb d’aria che se formen cont i temporaj pussée violent, quèj a super-cèllula, cressen fin tant che riven al stadi sò madùr. Quèst el succed quand che la corrent discendenta in sul fianch dedrée del temporal, alimentada de l’aria infrèggiada de la pioeva, la comenza a contornà la tromba d’aria, d’ona manera tal de taja foeura el fluss in entrada de aria calda che domà prima l’era ‘drée a alimentà el temporal. [2]

El fluss in entrada el pò vegnì anca di strati pussèe alt. Quand che i temporaj se mètten a fa su ona linea de temporaj, ind la zòna sud (o nòrd in del‘emisfero sud) de la linea el se sviluppa on fluss in entrada a l’altezza media (2-4 km de quòta) e lilinscì se forma on vòrtes che ‘l sàra su la linea in del sò pòst pussée a sud. El vàrtes el scalfa su ona zòna senza pioeuva in sul dedrée de la linea de temporaj, e ancasì el contribuiss a fa andà pussée in prèssa la linea stèssa. [3]

Ciclon tropicaj Modifega

 
Struttura de on ciclon tropical cont el fluss in entrada marcà in ross

Al prencipi, de fa formà on ciclon tropical el serviss on sistema organizzàa de temporaj, poeu la serviss anca tanta energia de fa sbassà de bon la pression atmosferega. El fluss de calor e umidità de la superfice del’oceano che ‘l ghe stà de sòta l’è necessari de fa rafforza el ciclon tropical.[4] La pupart del fluss in entrada se troeuva in del chilòmetro pussée bass de atmosfera arent a la superfice del’oceano..[5]

Ciclon extra-tropicaj Modifega

 
Ona mappa meteorologica de on ciclon extra-tropical in su la Gran Bretagna e l’Irlanda. La "L" la marca el center de bassa pression, e hinn disegnàa i front meteorològich cald frècc e occlùs

La teoria del front polar a l’attribuida al Jacob Bjerknes, e l’è vegnuda foeura per via de d’ona red de sit d’osservazion in su la còsta de la Norvegia in del cors de la Segónda guèra mondiàl. Chèla teoria chì, la dìss che el fluss principal in entrada ind on ciclon l’è concentràa in do linej de convergenza, vuna prima (o ben a èst in del’emisfero nord) del center de bassa pression e vun’altra in direzion de l’equator ( sud in del’emisfero nòrd, nòrd in del’emisfero sud) e a òvest del center de bassa pression. La linea de convergenza denanz del center de bassa pression la diventa la linea indoe el se forma el front cald. L’altra linea che ghe và adrée la diventa quèlla de la linea de temporaj o front frècc. Àrej de nivul e precipitiazion hinn concentràa in su quej zòn de convergenza chì.[6]

Naster trasportador cald Modifega

Con naster trasportador cald, el se designa on fluss d’aria calda e ùmeda che la ven del settor cald de on ciclon extra-tropical (generalment in direzion de l’equator) denanz de on front frècc vèrs nord (in del’emisfero Nòrd e sud in del’emisfero sud) e contra la superfice del front cald. El concètt de naster trasportador l’è nassùu in del 1969.[7] El naster traposrtador cald a l'è on fluss de aria calda e ùmeda che la corr via ai bass livèll troposferici denzna de on front frègg, e 'l pò vèss reposnsabil de temporaj pre-frontaj de già che la presenza de aria calda e ùmeda debass la detèrmina instabilità atmosferega. De sorapù quand che i naster traportador cald ghe vann addòss a 'na cadena de mont come che la rampeghen pòden ingenerà di temporaj orografich.[8]

Riferiment Modifega

  1. Vertical Wind Shear. The Weather World 2010 Project. University of Illinois (3 September 2009). Recuveraa el 21 October 2006.
  2. Advanced Spotters' Field Guide (PDF). US Department of Commerce (2005). Archived from the original on 23 August 2006. Recuveraa el 20 September 2006.
  3. The Rear Inflow Jet of Mesoscale Convective Systems. University of Washington (22 September 1986). Recuveraa el 23 November 2009.
  4. (August 1995) "Evolution of the Inflow Boundary Layer of Hurricane Gilbert (1988)". Monthly Weather Review 123 (8). American Meteorological Society. DOI:<2348:EOTIBL>2.0.CO;2 10.1175/1520-0493(1995)123<2348:EOTIBL>2.0.CO;2. 
  5. Marks, Frank (27 January 2003). Fifth International Workshop on Tropical Cyclones Topic 1 Tropical Cyclone Structure and Structure Change. Atlantic Oceanographic and Meteorological Laboratory. Recuveraa el 23 November 2009.
  6. The Norwegian Cyclone Model. University of Oklahoma (25 September 2001). Archived from the original on 1 September 2006.
  7. Schultz, D. M. (2001). "Reexamining the Cold Conveyor Belt". Monthly Weather Review 129 (9): 2205–2225. University of Oklahoma. DOI:<2205:RTCCB>2.0.CO;2 10.1175/1520-0493(2001)129<2205:RTCCB>2.0.CO;2. Retrieved on 17 May 2007. 
  8. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 316-317. ISBN 978-88-483-0992-9.