Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Vos principala: Temporal.

Ona linea de temporaj la se forma adrée o denanz de on front frècc. La prodùs di fòrt precipitazion, la tempèsta, frequént fulmin freguént, del vent fòrt e di possibil borinéri o tromb d'aria anca in sul mar. I vent poden vèss pussée fòrt se la linea de temporaj la gh’ha la forma d' on eco incarcaa . I tromb d'aria pussée fòrt poden succed soratùtt in presenza d'ona linea d'arch multipli, indoe gh’hinn di arej de bassa pression a la media-scala. Tanti arch, che se sviluppen in del cors de l’estàa hinn conossùu come derecho e se moven abbastanza a la svèlta travèrs grand territòri. In di zòn de drée ai bind de precipitazion di linej de temporaj madùr, la pò vèss presenta ona zòna de bassa pressión, di vòlt con anca el rar fenòmen di rebùff cald.

Ona immagìn del RADAR meteorològich che la fa vedè ona linea de temporaj in sul stat americàn de la Pennsylvania

Teoria Modifega

La teorìa di front polàr l’è stada sviluppada del Jacob Bjerknes, grazie a 'na red de sit d’osservazion meteorològich in Scandinavia in del cors de la seconda guèrra mondiàl. Quèsta teorìa chì la propònn ch' i fluss principal che van dent ind on ciclon sìen concentràa in dò linej che se vegnen incontra e se ciappen denter voeuna arenta a l'altra, voeuna denanz del center de bassa pression e l’altra de drée. La zòna indoe se ciappen denter l’è linea de temporaj, indoe i nivol e i precipitazion hinn concentràa. El concètt de zòna frontal l'è ligàa insèma al concètt de massa d’aria. Com’è che l’è fàa on ciclon l’è stà capìi dòpo el svilupp de la red mondiál de osservazion de l’alta atmosfera (per via de i radio-sondagg) in di agn 1940. [1]

Origin Modifega

 
Tipich evoluzion de (a) in on eco ad arch (b, c) e ind on eco a virgola (d). La linea tratteggiada l'indica i ass de maggior svilupp di rebuff discendent. I frécc indichen el fluss del vent rispètt a la linea de temporaj. (c) l’è quella pussée favorevol de fa sviluppà i borineri.

Despèss i cèllul convéttiv de temporaj se formen quand che el passa on front frècc. Al princippi del sò ciclo de vita i cèllul hinn organizzàa 'me bind strècc e vigorós che poeu vegnen pussée làrgh e dèbol.[2]

Di alter vòlt, inveci, zòn de temporàj organizzàa despèss se formen grazie a l’influenza de front pre-esistent, e poden formàss denanz de lor fin anca a 300 chilòmetri de distanza; in chèl caso chi se pò parlà de linea de instabilitàa pre-frontal. Tuttamànch el se sa nananmò ben perché el succed, ona teoria la suggerìss che ‘l front ‘l fà formà di sistema convettìv che se sfojen e poe ghe se formen ancamò denanz. [3]

Svilupp Modifega

 
Ona nivola a ménsola su Enschede, Paes Bass

La linea de temporaj la se sviluppa in su la linea de separazion fra l’aria calda e ùmeda che la gh’è al soeul e quèlla pussée frèccia e pesanta menada de on front frècc distant generalment tra i 100 e i 300 chilometri . L'aria frèccia e sècca che la procéd al soeul la ruza su l'aria calda e ùmeda, inscì de fa formà 'na serie de cumulonemb in linea e paralléll al frònt frècc che’l ghe va adrée. [4].

La linea de temporaj, intanta che la se moeùv vèrs èst (o vèrs òvest sòta l’equator), la manda feoura, innanz de lee, di fòrt corrent discendent, che fànn su el fluss in sortida del temporal, che ‘l detèrmina la formazion di pìccol cèllul de alta pression, 20-30 chilometri largh [4] . Intanta che la procéd, l’aria frèccia e pussée densa, la tira su dal soeul l’aria calda e ùmeda. La salida dell’aria la fa pizzà i temporaj. I céllul de temporai arént se salden ind ona linea fada de gròss temporaj miss in fila segond la direzion del vent che ’l dòmina. La salida dell’aria la libera ona granda quantitàa de calor sconduu e de umiditaa bòna de ingenerà on ciclon a la media-scala a coeur cald che ’l pò durà divèrsi dì. [4].

Tutt quèst el succéd quand che el cuni d' aria frèccia a l’è ben definìi e assée giovin, inveci in del caso che el front frècc el sia adrée a smorzàss o che’ l sia on front frècc segondari, i cumolonemb i podarìssen anca piazzàss second ona linea men nètta. [4].

De sòlit ind ona linea de temporaj, la corrént che la va giò (corrent discendenta), l’è collocada sùbit de drée a quèlla che la va su (corrent ascendenta) [5]; a l’è per quèst che despèss, se ved ind la zòna de contàtt tra i dò corrent, ona nivola a mensola imponenta, soratùtt in di mes del’estàa, e in chèla zòna chì la se condensa 'na part del vapor d'acqua contegnùu in la corrént ascendenta. La nivola a mensola la restarà arenta a la part de bass del cumolonemb e la se moeuverà insèma a lu [4]. El passagg d'ona linea de temporaj l’è subit seguìi de 'n aumént de la pression atmosferega, oltra che da un bon aument de la visibilitàa e de 'n consistent cal de la temperadura[4].

Ona linea de temporaj lunga pussée de 1500 km in sul golfo del Messico e la zòna oriental di Stati Unii el 30 de gennar del 2013. L’immagin a dritta l’è riferida a on para d’or pussée tard di alter du, indoe la part pussée vigorosa de linea la intravèrsa i stati american de la Florida, la Georgia e la Carolina del Sud

Caratteristich Modifega

 
Sezion trasversal de ona linea del temporaj con precipitazion, fluss d’aria e pression in su la superfice. De vèss mej capìi mej in lengua lombarda occidental: low pressure= bassa pression/ high pressure= alta pression/ old cell= cèllula vèccia/ mature cell= cèllula madura/ strom motion = indoe la se moeuv la linea de temporaj/ new cell= cèllula che l’è adrée a formass/ cloud top= scima de la nivula/ RADAR echo boundary= bòrd del’eco relevà de radar metorologich/ descending rear inflow= fluss discendent dededrée/ ascending front to rear flow= fluss ascendent che ‘l ven dal frònt el va dedrée/ shelf cloud= nivula a mensola/ cloud base= part inferiora de la nivula/
 
On cupola la va su sora l'incudin de ona super-cèllula.

Corrent ascendenta Modifega

La zòna pussée importanta l’è fada su de divèrsi corrent ascendént, oppùr de 'n' ùnega corrent, che vann su dal soeul fin al livèll pussée alt de la troposfera; l’acqua che la condensa la crea ona nìvula scura e minacciósa cont ona cùpola evidenta e 'n' incùdin in su la soa scima. Per via de la natura turborenta di corrent verticaj in di temporaj, i variazion de la pression hinn important.

Perturbazion de la pression Modifega

I perturbazion de la pression in di ditorni di temporaj poden vèss notevòl. Per via de fòrt spint de galleggiament ind la part bassa e media de on temporal madùr, i corrent ascendent e discendent creén di distint center de pression. Come che i temporaj se metten insèma a fa su 'na linea, la part pussée a nord de la linea l’è ciclonica, inveci la part a sud la gira d’ona manera anticiclònica (in del emisfero nòrd, al contrari in quèl sud). Per via de la fòrza del Coriolis, la part pussée a nòrd la pò créss anmò a fa su ona zòna de bassa pression pussée grossa, oppur andàa adrée domàa come 'na linea de temporaj. La corrent ascendenta denanz de la linea la crea ona zòna de bassa pression, inveci quèlla discendenta apéna de dree a la linea la prodùs ona zona de alta pression.

Fòrbes del vent Modifega

La fòrbes del vent a l’è on aspètt important de ona linea de temporaj. Se la fórbes del vent a l’è bassa o media , in temporaj madùr, la contribuirà in manera modesta a la corrént discendenta, assée de creà el front di rebùff. In di ambient indoe el fluss di vent in di bass livèj l’è oppòst de quèl di vent pussée in alt (ch'a hinn quèj de la circolazion general de l’atmosfera), la fòrbes del vent l’è pussée alta, e de conseguenza i corrent ascendenta e discendenta poden vèss pussée vigorós, condizion tipica di super-cèllul. L’aria frèccia del fluss in sortida, la ven ciamada in del fluss central e indoe la ghe torna de noeuv (la situazión l’è tipica de la super-cèllula), e iscì anca la discesa de la corrent discendenta l’è renforzada.

Effètt Modifega

Quand che 'na linea de temporaj la passa, al prencippi gh’hinn di vent molto fòrt che vegnen prima del bòrd attiv del sistèma fa su de acquéri de pioeuva e tempesta (i precipitazion pussée vigorós càpiten de dre a la corrent ascendenta), ona àmpia àrea de nivuol a forma de strati, di quaj la pò vegnì giò ona pioeuva leggera la ghe va adrée ai acquéri pussée fòrt[4].

Quand che 'na linea de temporaj la passa via in del cors di or del dì, la par ‘me on mur de nivol che vegnen innanz inséma a cirri e fals cirri piazzàa denanz di cumulonemb. El svilupp di cèllul de temporaj el capita a l’estremitàa sud de la linea (o nòrd sòta l’equatór); ind la part centràl di cèllul a gh’è ‘na gròssa incùdin che la se slarga denanz di còrp verticaj di cumolonemb , inveci i cèllul se dissòlven in di estremitàa nòrd [4].

Ona linea de temporaj la pò generà anca tempèsta, borineri, di inondazion ràpid in del cas che i cèll di temporaj che la fànn su sìen stazionari o comunque se moeuven adàsi e i rebùff discendent se formen ind on ambient con vent fòrt a di quòt medi [4]. El pò succed che on rebùff discendent molt fòrt el faga andà pussée a la svèlta on tòcc de la linea rispètt al rèst; a se produsarà donca on eco inarcaa (cioè 'na linea de temporaj che, quand la se ved cont el radar meteorològich a l’è inarcada de foeura compagn de on arch [4].

I vent pussée fòrt, generalment, succéden in del center del’echo ad arch e in sul sò front nòrd ( o sud sòta l’equatór), e a podarien addirittura formass di tromb d'aria [4].

Anca i cèllul pussée fòrt, piazzàa in del sud o sud-òvest de la linea de temporaj, podarìen ingenerà borineri, perché hinn de solit zòn indoe l’aria al soeul l’è pussée calda e ùmeda, che donca i cèllul crèssen a la svèlta e de bon fin a ‘vègh i caratteristich de ona super-cèllula [4].

Referenz Modifega

  1. University of Oklahoma (2004). The Norwegian Cyclone Model. Recuveraa el May 21, 2017.
  2. Meteorologia Aplicada a Sistemas de Tempo Regionais. Linhas de instabilidade
  3. C. Donald Ahrens, Essentials of Meteorology (in Inglese), Cengage Learning, 2014.
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 meteocastelverde: il temporale
  5. Correnti ascensionali (inflow/updraft) e correnti discendenti (outflow/updraft) Arqiviad qé: [1] ol 5 marzo 2016