Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Otto d'Asburgh-Lorena (nomm intregh in todesch: Franz Josef Otto Robert Maria Anton Karl Max Heinrich Sixtus Xaver Felix Renatus Ludwig Gaetan Pius Ignatius von Habsburg-Lothringen; Reichenau an der Rax, 20 de november del 1912 - Pöcking, 4 de luj del 2011) a l'è staa on nobil austro-todesch, capp de la Cà d'Asburgh-Lorena (cioè quella di imperador de l'Austria-Ungheria) del 1922 al 2007, ann in del qual a l'ha abdicaa in favor del fioeu Carlo. A nivell storigh, a l'è staa, cont i sò 85 ann, el capp de Statt titolar (cioè domà de nomm) col governo pussee longh de la storia.
L'è staa el fioeu de l'ultim imperador austriegh, Carlo, e de la soa miee Zita de Borbon-Parma.
El gh'aveva la cittadinanza austriega, todesca (el viveva e 'l lavorava in Baviera), ungheresa e croatta. El sò nomm offizial in Germania a l'era Otto von Habsburg, quell in Austria inveci Otto von Habsburg-Lothringen.

Otto d'Asburgh-Lorena in del 2004

La vita Modifega

A l'è in del 1912 in Austria, e quand el gh'aveva quatter ann el sò pà l'è vegnuu imperador.
Ma dopo la fin de la Prima Guerra Mondial, l'Austria-Ungheria l'era crodada giò, inscì la famiglia imperial la gh'ha 'vuu de andà in esili a Madera, in Portogall. In del 1922 el Carlo I a l'è mort, donca el noeuv erede al trono austriegh (almanch a paroll) l'è diventaa proppi l'Otton. La Costituzion austriega l'eva devedaa ai Asburgh de vegnì denter al sò paes, menter l'Ungheria (che però l'era anmò on regn, cont on reggent ciamaa Miklós Horthy) l'era controllada di Leaa. Donca l'Otton l'ha studiaa in Belgi (Lovan), e intant el segutava a dì che lù l'era l'erede de l'Imperi austriegh.
Proppi per quest a l'è staa contrari a l'Anschluß, cioè l'annession de l'Austria a la Germania nazista in nomm de la lengua comun (el todesch). I nazista el seven, e donca voreven fàll presonee. Allora l'Otton e la soa famiglia hinn scappaa a Washington.

In del 1961 l'ha rinunciaa ai sò pretes per podè tornà in Austria. In seguit l'ha dii che l'è minga staa content de avè dovuu fà on tal sacrifizzi. In del 1966 l'è vegnuu anca cittadin austriegh.
De quell moment l'è entraa dent al mond de la politiga, col vegnì in del period 1979-1999 parlamentee europee col Partii Cattoligh Bavares (CSU). L'ha creaa vari fondazion e l'è staa attiv in de la diplomazia europea.

L'è mort in Baviera el 4 de luj del 2011.

Famiglia Modifega

L'Otton d'Asburgh-Lorena el s'è sposaa con la principessa Regina de Sassonia-Meningen (1925-2010) in del 1951 a Nancy. De lee 'l gh'ha 'vuu sett fioeu:

  • Andrea Maria (1953), arciduchessa d'Austria;
  • Moniga(1954), arciduchessa d'Austria;
  • Michela (1954), arciduchessa d'Austria;
  • Gabriela (1956), arciduchessa d'Austria;
  • Walburga (1958), arciduchessa d'Austria;
  • Carlo (1961), capp de la cà d'Asburgh-Lorena;
  • Giorg (1964), arciduca d'Austria.

I titol Modifega

Duranta la soa vita, vist che l'era el discendent di imperador austriegh, l'Otton de Asburgh-Lorena el gh'ha 'vuu quei titol nobiliee chì:

Donca el saria staa Otton IV del Sacher Roman Imperi e Otton I d'Austria, Ungheria, Boemia e del Lombard-Venet.

Vos correlaa Modifega