Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El pluviòmeter a l’è l’istrument che ‘l servìss de misurà la quantità de la pioeuva borlada giò. El ciapa la soa part infra i istrument necessari principàj ind ona tipica stazion meteorològica. El pluviòmeter el gh’hà de vèss installa ind on sit defoeura e lontan di ostàcoj, al fin de registrà in manera giusta el livèll di precipitazion. I dàa registràa di stazion pluviometrich vegnen catàa su e miss in orden in di annàj idrològich.

Pluviòmeter

Stòria Modifega

I misuràd de la pioeuva hinn stàa raportàd ind la lettertura antica: in India a hinn stàa descrìtt in de l’Arthashastra intorna del 400 A.C., in Palestina hinn stà descrìtt in de la Mishnah intorna del 200 A.C. In Cina, i misuràd de la pioeuva hinn stà raportà del Qin Jiushao intorna del 1247.

El primm pluviòmeter standardizzàa a l’è stàa costruì in Corea in del 1441 del prìncip Munjong, el fioeu del rè Sejong il Grande. In del 1639 el Benedetto Castelli, allievo del Galileo, l’hà catà su i misùr di precipitazion per mèzz d'on recipitent clindrich de véder, indoe ‘l ghe misurava el livèll de l’acqua dòpo la pioeuva. In del 1662 Christopher Wren l’hà inventà el pluviòmeter a basculla, che l’è on primm campion compagn di pluvòmeter del dì d’incoeu, e l’è stàa migliorà in del 1670 del Robert Hook.

Fin a circa 10-20 ann indrée se indicaven ‘me pluviòmeter quèj istrument che dè fatt i éren minga bon de registrà l’evoluzion in del cors del temp de la pioeuva e che vegniven controlla tucc i dì. Diversament el pluviografo a l’era on’istrument che ‘l riessiva, per mèzz d’on sistèma de registrazion meccanich, a raportà in di grafich la quantitàa de pioeuva borlada giò ind on cèrt intervàll de temp (giornader, settimanal, ecc.), in su ‘na carta millimetrada adatta. Con quèj istrument chì l’era possibil a ottegnì di risoluzion temporàj màssim de l’orden di cinch minùt, anca se ind la pupart di casi la risoluzion a l’era de l’ordin de la mèzz’ora.

Ovviament la registrazion d’on avveniment de pioeuva con quèll sistèma chì el comportava ‘na serie de problema de manutenzion, fidabilità di istrument, lettura e 'l svolgiment di dàa che l'era tuttamanch de vèss fàa a man. Cont el svilupp de l'elettrònica e poeu anca de l'informatega, i pluviografi hann ciapà semper pu la soa part dato che acquistaven facilitàa del gestion e d’uso, soratùtt perché se passava di ‘strument meccànich a quèj elettrònich con la possibilità de archivià i dati in manera digitàl. Incoeu la distinzion intra i du tipi d’istrument a l’è, de fàtt ,quasi descomparida e l’hà sens domà quand che a se consideren i ‘strument vègg che gh’hànn minga ‘na capacità de registrazion di precipitazion minora di 24 or.

Tipi Modifega

 
Un pluviòmeter vist de sora

Pluviòmeter manual Modifega

On pluviòmeter manual sempliz a l’è fàa su de on vas adàtt cilindrich de sòlit de plastega, dotàa de ‘na scala graduada. L'altèzza de l'acqua che l’impièniss el vas l’è l’istèssa de la pioeuva borlada giò che la se misura in millimetri. Notée che cont 'na tal unitàa de misura la sòma de la precipitazion la risulta indipendenta de la superficie che la ven misurada, inveci la sarìss dipesa de la superfice se la fùdèss stada esprèssa in unitàa de volumm o ben per esempi milliliter.

Pluviòmeter totalizzator Modifega

A l’è on gròss borlón, sormantàa d'on pedrioeù, che ‘l'è bon de catà su divèrsi liter de acqua. A l’è doprà de rilevà i precipitazion in di zòn isolàa perché el permètt la lettura di valor montonàa ’na vòlta ògni divèersi mes.

Pluviografo a sifón Modifega

A l’è fàa su de ‘n tambór girant che ‘l gira a 'na velocità costanta, sora el quàl gh’è ‘n grafich de carta indoe l’ ascissa la gh’hà su el temp e l’ordinada l’altèzza de la pioeuva, che la ven scrivùda grazie a on pennìn, che movendoss in verticàl (per mèzz de on galleggiant) el segna in su la carta l’altèzza de la pioeuva. Se ‘l pioeuv minga, el livèll de l'acqua el rèsta costant e donca el pennìn el segna ‘na lìnea drizza orizzontàl. Quand ch ‘el se mètt adrée a pioeuv, l’acqua la va dent in del pedrioeu, intanta che ‘l tambór el gira, el galleggiant el va e l’origina in su la carta di cressiment verticàj (inclinàa). Con quèj pareggiadùr chì a l’è possibil de stabilì quanti millimeter de pioeuva borlen giò per ora. Se el pennìn el riva in sul bòrd de sora de la banda de carta, el voeur dì che el livèll in del recipient l’è l’istèss de l’entrada de la canètta, donca el comenza on funzionament a sifon per el quàl se origina ‘na depression in del galleggiant, inscambi l’acqua la seguta a ‘ndà foeura fin a che l’aria la va dent in del sifón (el correpond ’na linea vetical in del grafich).

Quèll istrument chì el permètt de misurà la quantitàa media de la pioeuva d’on cèrt intervàll de temp:

 

In realtà la pioeuva l’è nò costanta in del temp, ma la varia, per quèst el serviss la definizion de l'intensità istantanea de la pioeuva:

 
 
Un pluviografo a doppia vaschètta a basculla tipo SIAP UM8150

Pluviografi a doppia vaschètta a basculla Modifega

El pedrieoù el mena l’acqua ind ona doppia vaschètta de metàl o de plastega, vincolada ind on pont cont ‘na cerniera. A l’è on sistèma che ‘l sò equilibri el varia segond la quantità de acqua che la gh’è in di vaschètt. El ribaltamebnt el succed ògni 0,2 mm, donca ògni vòlta che borlen giò 0,2 mm de pioeuva el se rebalta.

Quèlla vaschètta chì a l’è conligada a on sistèma che ‘l scriv su carta, fada su intorna de du borlón, che tenden la carta de manera che ‘l pennìn el scriva in su on tochèll de carta "piana". El pennìn a l’è vincolàa a la cerniera, docna in caso de pioeuva, el ven rappresentàa on arch de serc (che ‘l sò ragg a l’è la distanza de la cerniera medèsima), inveci in caso de assenza de pioeuva el disegna ‘na linea orizzontàl.

In del perìod de l’impienida de la vaschètta el pennìnn el registra on segn orizzontal, al moment del ribaltament l’insegna on basèll de 0,2 mm. A bon cunt la se forma ‘na funzión a basèj, che la soa alzada a l’è costanta (0,2), inscambi la pesciada (la base del basèll) la varia second el temp de impienida de la vaschètta.

Quand che el pennìn el riva in su la scima del spazzi de carta, el se ribalta el segna 'na discesa. Cont el sòmà tucc i alzàd in salida e in discesa in del cors di 24 or se calcola el totàl de la pioeuva borlada giò (in mm) in de la giornada. Anca con quèll istrument chì se leggen i intensità de la pioeuva. De sti ann hinn in commèrc di pluviòmeter che la registrazion la succed de manera elettronica e pòden vèss conligà a on server central che ‘l mètt in magazzin tucc i dàa catàa su.

Con quèll istrument chì che la se pò fàa la misurada anca in di cas de nev: el pedrioeù el ven dotàa d'ona resistènza tèrmica, che la dislengua l'acqua (in fase solida), e la redù el volumm misuràa a 1/10 de la nev equivalenta e 'l ne misura l'equivalent in acqua.

Vos correlad Modifega

Riferiment Modifega