Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El cachi (Diospyros kaki L.f., 1782) a l’è ona pianta de frutt: ‘na angiospèrma bicotiledón, che la parten a la famiglia di Ebenacei e al gener di diospyros.

Diospyros kaki
occ.: cachi
or.: cachi
pianta con frutt
pianta con frutt
Classifigazion sientífiga
Regn: Plantae
Division: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Ùrden: Ebenales
Famìa: Ebenaceae
Zèner: Diospyros
Spéce: Diospyros kaki
Nomm binomial
Diospyros kaki
L.f.

Stòria Modifega

El Diospyros kaki, originari de l'Asia orientàl, l’è vuna di piant de frutt coltivàa de l'òmm pussée antìgh, conossùda per la sua utilizzazión in Cina comenzada pussée de 2000 ann indrée. In lengua cinesa el frutt el ven ciamàa 柿子 shìzi[1] inveci l’alber l’è conossùu ‘me 柿子树 shizishu. La soa primma descrizión botànica pubblicada l’è del 1780[2][3]. El nòmm scientifìch el ven de l’unión di paròll grècch Διός, Diòs, caso genitìv de «Zeus», e πυρός, pyròs, «gran»[4], a la lèttera "gran del Zeus".

L’è originari de la zòna center-meridionàl de la Cina, ma tuttamànch mai sòta i 20° de latitudin Nòrd, e in di zòne pussée meridionaj despèss domà in di zòn collinós o montagnós pussée frècc;

Ditt pòmm d'Oriént, l’è stàa definìi di Cinés l'alber di sètt virtù: el viv assosènn, e l'en fà tanta de ombrìa, el ghe dà ai usèj la possibilitàa de nïascià infra i sò ramm, el ven minga dàa adòss di parassita, i sò foeuj giald-ross in autun hinn decoratìv fin al frègg de l'invèrna, el legn gel dà on bèl foeugh, la crodada bondànta di foeuj la fornìss di ricch sostanz bon de ingrassaà el terrén. De la Cina el s’è spantegàa in di paés arént, ‘me la Corea e ‘l Giappón.

 
Cachi coltivàa a Misilmeri, in Sicilia.
 
On cachi intrégh e vun tajà a metà.

Intorna de la metà de l'vòttcént l’è stàa inrodòtt in America e in Europa. In Italia l’è stàa introdòtt in del 1880 e ‘l succèss l’è stàa de sùbit strasordenari. Infra i primm che l’hànn apprezzàa, a gh’è anca el Giuseppe Verdi che, in del 1888 l’hà miss giò 'na lèttera per mèzz de la quàl le ringraziava quèl che ‘l gh'en aveva fàa dón [5]. I primm impiànt specializzàa in Italia hinn sorgiùu in del Salernitàn, in particolar in del'Agro Nocerìn, a comenzà del 1916, e poeu s’hinn estés a la Sicilia, ‘doe l’è stada scernida foeura la varietà acesa (pìccola e dolzissima, quasi selvàdega), e adrée in Emilia-Romagna. In Italia la produzión la s'è stabilizzada intorna di 65.000 tonnellad: quèlla coltura chì l’è sporadicament spantegada in tutt el territòri, ma l’è importanta domà in Campania e in Emilia con di produzión de 35.000 tonnellad in del primm caso e de 22.000 tonnellàd in del segónd. In Sicilia, ancabén l’esista 'na di varietà pussée antiga ind la zòna de Acireale e arént a la còsta de l’Etna, el Cachi de Misilmeri l’è pussée spantegàa.

Al dì d’incoeu, el cachi l’è consideràa "l'alber de la pas", perché quajvun di alber l’è scampàa al bombardament atòmich de Nagasaki de l’agost del 1945.

Biologia Modifega

I cachi hinn di alber assosènn veggión e pòden viv pussée de cent’ann, ma cressen adasi. I sopòrten mal i clima cald-ùmed, soratùtt se el soeul l’è scolàa minga ben. I àlber de cachi hinn di piant latifoeuj che pèrden i foeuj in autun, che la soa altèzza la riva fin a 15–18 meter, ma de nòrma vegnen tegnùd pussée bass per mèzz de la potadura.

I foeuj hinn grand, ovàl slargàd, pelàd e sberlusént. In di form levàd per i frutt se veden domà di fior fèmena de già che i stam hinn abortìi.

I fruttìssen per via partenocarpica o con la polverinna di alber de alter varietàa che gh’hànn di fiór maschìl.

I frutt hinn di grand pomei generalment in forma d’ona sfera, di vòlt spiattarada e guzza de color giald-arancion e astringént, de nòrma commestìbil domà dòpo de la sora-madurazion e hinn ciamàa smezzìi (con polpa molla e brunenga).

L’usanza assosènn spantegada de coltivà di piant che fruttìssen in manera partenocarpica la taja minga foeura la possibilità de l’esistenza de cultivar che gh’hànn del tutt o in part la proprietà de prodù di frutt ottegnùu per mèzz de la fecondazion, e despèss giamò commestìbil quand che vegnen cattàa giò; quèj frutt chì, ovviament gh’hànn de la soménza, e ‘na polpa brunenga e sòda.

I esisten anca di cachi che produssen di frutt partenocarpich minga astringént, donca giamò pront de vèss consumàa al moment de la raccòlta al stat apparent de frutt minga madùr (dùr).

Esigenz colturaj, coltivazion, propagazion Modifega

El ven considerà on aàber sub-tropicàl, ma ancabén la sia ‘na pianta giusta per el clima mediterranei, con la scèrna di giust portinèst la riess a soportà, ind la pianura Padana e in del Trentin, di temperadur de circa -10/-15°C. La se adatta ben a qualsèsia tipo de terrén comprés quèj creós basta che sìen assée scolàa, profónd e de contegnùu scars de sòdio e de bòro; donca ghe piassen nò di terren e di atmosfer salìtt. Per via di sò caraterristich el cachi el ven coltivàa a la perfezión in del territòri siciliàn e soratùtt in di sit de la Conca d'Òr o arént a la citadina de Misilmeri, ind la città metropolitana de Palermo, indoe tucc i ann vegnen organizzàa di sàgher e di manifestazión in del cors de l’autun.

Domà in di frutt polverinnàa gh’è dent la somenza.

La propagazion via soménza la ven fada al fin de ottegnì di piant de doprà ‘me portinèst, inveci per propagà i cultivar a se dopera l’inèst. La somenza trada foeura di frutt la pò vèss conservada ind la sabbia o in di recipient adàtt a di temperadur e l’umidità controllàd, dche vegnen miss in del vivée e i piantin ottegnùd pòden vèss strapiantàd l’ann adrée in del vivée, ‘doe vegnarànn inestàa l’ann anmò adrée. I inèst a gèmma tacchen pòch e alora se lavora cont i marz (spacch diametràl, coròna).

Hinn 'drée a sviluppàa anca la tècnica de la micro-propagazion e del taj de manera de ottegnì di piant che mètten i radìs in deperlór. El portinèst pussée doprà l’è el littón (Diospyros lotus) che ‘l gh’hà anca ‘na bona resistenza la frègg e al brusècc; el gh’hà on’afinità cont i cultivar nò astringént. L’inèst in sul franch o selvàtegh (Diospyros kaki) l’è spantegàa pòch perchè l’è resistènt minga tròpp al frècc e ai spropòsit de acqua, ma l’è adàtt in di sit meridionàj d’Italia per i cultivar minga astringént (semper commestibil).

 
Cachi coltivàa a Cantarana

L'impiant el ven fàa cont el tegnì de cunt di temperadùr mìnim d’invèrna e la possibilitàa de la specie de adattàss ai divèrsi tipi de clima. La preparazión del terrén l’è compagna de quèlla che la servìss per i alter piant de frùtt ma gh’è de fàgh attenzión al drenàgg e a la presenza de la nematoda (la pianta l’è molto sensìbel). Quèlla pianta chì la sopòrta nò el rimpiànt e la gh’hà de vèss misa giò d’autun o d’invèrna 'me na pianta gióvina, che poeu la ven levàda in forma de vas, piramid o palmètta (quèll’ultima forma chì la facìlita l’entrada in del camp di carr cont i piattaformi de fianch per la raccòlta e la potadura). I piant vegnen dispòst cont 'na spaziadura de 5,5 m per el vas e di 4,5 X 4 m per la palmètta.

La presenza di insètt che mètten la polverinna l’è consiliàbil, minga domà per ottegnì i cachi-pòmm (nò astringént) di cultivar ch ‘i produsen di frutt fecondàa commestìbil al temp de la cattada ma anca, generalment, al fin de aumentà la possibilitàa de tegnì. A gh’è besògn de ‘na giusta gabadura de alevamént, inveci quèlla de produzión la servìss nò dato che i piant mantegnen ‘na bona attività vegetativa. El cachi l’è content di ingrassadùr con l’azòto in autun (de manera de favorì l’accumul de sostanz de risèrva necessari a portà a coo el desferenziament di gèmm riproduttìv a la ripresa vegetativa). La raccòlta l’è el lavorà pussée pesànt ind la coltivazón; i frutt vegnen cattàa giò a man, e poeu miss denter in di scàtol 'doe vegnen mantegnùu de manera de vèss conservàa e poeu vendùu.

I zòn principàj de produzión hinn la Campania (soratùtt el Napoletàn e l'Agro Nocerin Sarnes), la Romagna (soratutt intorna de Forlì) e la Sicilia.

Classificazion Modifega

I varietà vegnen distint de là di caratteristich vegetatìv (vigór, fertilitàa, forma di frutt) anca per el sò contegn dòpo che l’è stada misa la polverinna. La classificazion pòmologica di frutt del cachi l’è determinada di effètt che 'l mètt la polverìnna el gh'hà in sul savór di frutt quand che vegnen cattàa giò e, in resón de quèst, i cultivar pòden vèss spartìi in du grupp principàj:

  1. Costant a la fecondazion (CF): frutt che mantengnen l'istèss colór de la polpa (semper ciara) tant in di frutt fecondàa quant in quèj partenocarpich.
  1. Variàbel a la fecondazion (VF): frutt che cambien i caratteristich de la polpa che l’è ciara e astringenta in di frutt partenocarpich e inscambi la ven pu o men scura e nò astringent in quèj fecondàa.

Ciapand ‘me fondament quèlla classificazión chì a gh’è di cultivar che produssen di frùtt semper astringént e nò commestibil quand che vegnen cattàa giò (Yokono, Sajo); e di àlter semper nò astringént con di frùtt commestìbil quand che vegnen cattàa giò (Hana fuyu, Jiro, Izu, Suruga); di cultivar variàbel a la fecondazion, con di frutt gàmich (bon de fecondà e con somenza) commestibil a la raccòlta (cachi-pòmm) e di frutt partenocarpich minga commestìbil a la raccòlta (Wase, Triumph).

Varietà Spantegàd in Italia:

  • Lòto de Romagna
  • Vaniglia de la Campania[6]
  • Fuyu
  • Kawabata
  • Suruga
  • cioccolatin

Disgrazi Modifega

Infra i malànn de fung hinn assée important el deperiment caosàa del Phomopsis e i marsciur di radìs caosàa de l'Armillaria mellea e Rosellinia necatrix. Infra i insètt pussée importànt che ghe dànn adòss al cachi gh’è ‘na quàj coccinilia, per esempi la cocciniglia mèzz gran de pever (Saissetia oleae), la cocciniglia a virgola del cachi (Mytilococcus conchyformis) e il cotonèll del cachi (Pseudococcus obscurus).

Proprietà per la nutrizion Modifega

El cachi l’apòrta circa 272 kJ (65 kcal) per 100 g, donca l’è on mangià òttim per la diètta. L’è fàa su de circa el 18% de sucher, l’80% de acqua, el 0,45% di protein, el 0,5% di grass, de là de ‘na quantitàa discrètta de vitamina C e di vitamìn del grupp B. L’è ricch de beta-caroten e de potassi.

El gh’hà di proprietàa purgànt e diurétich. E l’è consideràa di nutrizionista on mangià complètt e nutriént, oltra de vèss on alleàa di difès immunitari indispensàbel, grazie ai sò vitamìnn preziٙós e i mineràj che gh’hinn denter.

Mantegniment Modifega

A gh’è nò l’usanza de considerà di ìndes de maduranza bon de insegnà el moment giust per la raccòlta. L’ùnega valutazión l'è quèlla colorimetrica de la quantitàa de tannin cont el mètt i frutt tajà trasversalment sòta ‘na soluzion de clorur fèrrich per 30 segond; di alter parametri hinn la scomparida totàl de la clorofilla (color verd) del frùtt, e la consistenza de la polpa. Con la tècnica del frècc i frutt i pòden anca vèss conservàa per 2 mes, diversament i frutt gh'hànn de vèss consumàa frèsch. Ona tècnica de acelerà la maduranza la consìst in del conservà i cachi in di frigorifer insèma ai frutt che produssen etilen (per codogn e pòmm codogn) cont 'n'atmosféra ricca in ossìgen e 'na temperadura intorna di 30 °C.

El cachi nananmò del tutt madùr l’è bon de vèss sugà e mantegnùu per divèrsi mes.

Ai frutt fàa giò el se taja in 8 fés, ghe se trà via el sciroeu e a i se mètten a sugà al sol oppùr ind on sugadór a aria calda, fin tant che la soa superfice la ven gomósa e in su la superfice el se fa on strat bianch suttìl de sucher; in quèlla manera chì el cachi el mantén i sò proprietà de savór.

In Orient (Giappon, Cina, Taiwan, Vietnam, Corea), i frutt di varietàa astringént, nananmò madùr, vegnen fàa giò e sugà intrègh, tacàa su a l’aria avèrta, ind on sit ventilàa e miss al sol, per ‘na quarantèna de .[7]

Riferiment Modifega

  1. How to say persimmon in Mandarin Chinese Pinyin
  2. Published in Nova Acta Soc. Sc. Upsal. iii. 208, author Carl Peter Thunberg, [Thunb.] (1780); later in Fl. Jap. 157, author Thunb. (1784).Plant Name Details for Diospyros kaki. IPNI. URL consultad in data 12 ottobre 2009.
  3. Diospyros kaki Thunb. in Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture, 28 gennaio 2007. URL consultad in data 9 aprile 2009(arqiviad de l'url orijenal in data 26 giugno 2009)
  4. Voce πυρός sul vocabolario Liddell Scott Jones.
  5. I cachi, il Föhn, gli Ingegnoli e Giuseppe Verdi. URL consultad in data 22 ottobre 2018.
  6. KAKI VANIGLIA NAPOLETANO. URL consultad in data November 3, 2016.
  7. |Hoshigaki, seccare in casa i kaki|

Bibliografia Modifega

  • Luciano Cretti, Ha frutti d'oro il loto del Giappone, in Gardenia, v. 54, 1988, pp. 56–57

Vos correlad Modifega