Ligustrum

Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El Ligustrum L., 1753 a l’è on gener de piant arbustìv de la famiglia di Oleàcei.

Ligustrum
occ.: olivètta or.: ???
Ligustrum vulgare
Classifigazion sientífiga
Regn: Plantae Division: Magnoliophyta Clas: Magnoliopsida Ùrden: Scrophulariales Famìa: Oleaceae Zèner: Ligustrum Spéce: '

Etimologia

El nòmm de quèll gener chì el deriva d’on nòmm antigh in latìn, giamò dopràa del scricciàtt, ammirali e naturalista romàn Gaio Plinio Second (23 – 79]) e del poèta romàn Virgilio (70 a.C. – 19 a.C.) , per i piant de sòlit ciamàa “olivètta” e “cabrosèll. El primm botanich che 'l hà dopràa el nòmm "ligustrum" l’è stàa el Dioscoride (Anazarbe, 40 circa – 90 circa) ch'a l'era on medegh, botanico e speziée grèch antigh che l’è stàa 'drée a lavorà a Roma ai temp de l'imperador Nerón; inveci in di "temp modèrni" l’è stàa el botanich francés Joseph Pitton de Tournefort (Aix-en-Provence, 5 giugno 1656 – Parigi, 28 dicembre 1708) a doprà quèll tèrmin chì per indicà el géener.

El nòmm scientifich l’è stàa definìi del biologh e scicciàtt svedés Linné (1707 – 1778), anca conossùu come Carl von Linné, che l’è consideràa ‘me ‘l pader de la classificazion scientifica moderna di organismi vivent, con la soa pubblicazión "Species Plantarum - 1: 7. 1753" del 1753.

Descrizion

Chi piant chì pòden rivàgh a ‘n’altèzza de 20-30 meter. La forma biològica l'è fanerofita arbòrea (P scap), a hinn di piant de legn e gh’hànn 'n'aspètt arbòreo e di gèmm piazzàa a di altèzz del soeul maggior de 2 meter. Di alter form biològich hinn: la nan-fanerofìta (NP) - piant de legn perpetùv con di gèmm che intravèrsen l’invèrna piazzàa a on’altèzza del soeul infra i 30cm e i 2 meter - e la fanerofìta cespugliósa (P caesp) a seconda del tipo de créscita. Al fondament del fust pòden fàss divèrsi stolón, che, de già che vànn innanz per via vegetativa fan su di cespuli dens. Generalment chi piant chì hinn profumàa cont el tipich odór del lattice.

Radis

I radìs generalmént hinn fàa de legn.

Fust

La parte del fust foeura de la tèrra l’è cespugliosa e sbattuda-giò oppùr pròppi arbòrea ma la'n gh’hà semper tanti de ramm; generalment la scòrza, l'è de colór brunéngh-verdaster e sòlia.

Foeuja

I foeuj hinn intrègh e lùster, verd in su tucc e dò i facc e in sul fust hinn dispòst vuna oppòsta de l’altra; fànn su di verticij a grupp de du e ciaschedùn di verticìj l’è miss a 90° rispètt a quèll de sòta. Generalment i foeuj hinn càduch (ancabén in di zòn cont on clima pussée cald compagn de mar Mediterrani hinn pu o men persistént in del cors de l’invèrna). I foeuj gh’hànn on piccóll e vegnen classificàa in foeuj fondamentàj (quèj di ramm pussée de bass) con tona làmina infra l’ovàl-guzz e l’ellìttich e quèj de la scima con di làmin lanzeolad. Tant el pìccol quant i venadur centràl pòden vèss rossaster. I stìpol gh’hinn nò.

Fiorescenza

I fiorescenz hinn fàd si de leouv a la fenitiva a forma infra l’ovàl e la piràmid. I fior fànn su di grupp densi e generlment hinn sub-sèssil.

Fior

• I fior hinn ermafrodìtt, actinomòrfi, tetraciclich (o ben fàa su de 4 verticìlj: caliz– corònna – androcéo – ginecéo) e tetràmer (cioè ògni verticìl el gh’hà quatter element).
• Fórmola fioràl. Per la famiglia de sti piant chi la ven indicada quèlla fórmola fioral chì:

* K (4), [C (4), A 2], G (2), super, borlin/capsula.

• El caliz, gamosépal, l’è piscinìn a forma de campana troncàda e ‘l finis con quatter lòbi o dent.
• La corònna l’è gamopétala l’e birlada, e la gh’hà ‘na forma infra quèlla d’on còno e quèlla d’on pedrioeu. La finìss con 4 lòbi a forma compagna d’ona valva che sporgen del fust a 90°; la part tubolàr l’è men longa de la part lobada, ma pussée longa de quèlla del caliz. El colór de la corònna l’è bianch-latt, di vòlt bianch-rossaster.
• L'androcéo l’è fàa su de 2 Stamm inclùs (o sporgènt) e adnàa a la corònna (a la boca del tubo). I antér, che gh’hànn di form bislóngh, hinn fàa su de dò tech con deiscentza longitudinàl. El colór di antér l’è giald o vioeula. La polverinna la gh’hà trée avertùr in forma de solch.
• El ginecéo l’è bicarpèllàa (sincarpich – fàa su de l’unión de dò carpèj) e ‘l gh’hà on ovari sùper , a du lòcul con 2 òvul pendent per ciaschedùn di lòcul. I òvul gh’hànn domà on tegumént e hinn tenuinucellàa (o ben gh’hànn la nosèlla, che l’è el stadi iniàl de l’òvul, fada su de pòch de cèllul). La placentazion l’è àssil. El stilàa, pussèe curt di stamm, l’è ùnegh e ‘l finis cont on stigma divìs in du. El nettà l’è manda foeura di ovér.

Frutt

El frutt l’è ‘n borlìn subsferich con endocarp membranos o de carta, rarament l’è ‘na drupa oppur l’è lucolìcid. I somenz hinn infra 1 e 4 cont on endospèrma carnós e ‘na radìs curta e piscinina vèrs l’alt. El colór del frutt, generalment l’è negher luster che ‘l tend al ross scur; i borlìtt hinn velenós.

Riproduzion

• El mètt la polverina: la polverinna la ven misa pèr mèzz di insètt (manera entomogama) o del vent (mamera anemogama).
• Riproduzion: la fecondazion la ven trada innanz cont el mèttegh la polverinna ai fior (varda de sora).
• Spantegada: la somenza come che la borla già al soeul (dòpo de ‘vègh percors on quaj meter per via del vent – spantegada anemòcora) la ven spantagada soratùtt di insètt compagn di formigh (spantegada mirmecoria).

Distribuzion e habitat

L'àrea de orìgin di speci de quèll géner chì l’è sia européa (Euròpa center-meridionàl e Africa settentrionàl) che de l’Asia orientàl (Cina, Corea e Giappon) domà indoe gh'è l'habitat temperàa. Al stat spontani el cress in di bosch e in di sces. In Euròpa l’è sorattutt naturalizzada (come anca in del'America del nòrd).

Distribuzion di speci alpin

Di cinch speci che gh’hinn in sul territòri italian s'en treouven domà dò in su l’arch alpin. Quèlla tabèll chì la fa vedé domà on quaj dàa relòativ a l’habitat, al substrato e a la distribuzión di speci alpin.

Specie	Comunitàa vegetal	Pian vegetazionaj	Substrato	pH	Livèll tròfich	H2O	Ambient	Zòna alpina
Ligustrum lucidum	14	collinàr	Ca - Si	nèuter	medi	medi	B9	tutt l'arch alpin (naturalizzàa)
Ligustrum vulgare	13	montagnós collinar	Ca - Ca/Si	basich-nèuter	bass	medi	G4 I2 I3	tutt l'arch alpin
Legenda e nòt a la tabèlla. Substrato: con “Ca/Si” se voeuren indicà i ròcc de carater de mèzz (calcar silicei e compagn). Zòna alpina: vegnen ciapà in considerazion domà i zòn alpìn del territòri italian (hinn indicà i digli di provinci). Comunitàa vegetàl: 13 = comunitàa arbustìv; 14 = comunitàa forestàl. Ambienti: B9 = terrén coltivàa di òmen; G4 = zòn di arbust e màrgin di bosch; I2 = bosch de latifoeuj; I3 = bosch de ròver submediterrani.

Tassonomia

La famiglia a la quàl quèll gener chì ghe partén (Oleaceae) la gh’hà dent 25 géner e circa 600 speci (29 géner e 600 speci second di alter autór oppùr 24 géner con 615 speci) spantegàa infra i region tropicàj e quèj temperàd. Quèll géner chì l’è comprés denter ind la sòtt-tribù di Ligustrinae (tribù Oleeae); grupp botànich caratterizzàa de la presenza di flavón glicosìd, di ovari con 2 òvuj che penden per ògni lòcul, di vas multipli e di fiber a forma de liber in del legn.

I coltivadór e giardinée dividen i speci del géner Ligustrum in du grupp (e peou di alter división anmò):

• speci a ramm e foeuj pelàd (persistent o semi-persistent);

• speci con fiorescenza pubescenta (L. ovalifolium);
• specie con fiorescenza pelada;

• la làmina de la foeuja a l’è guzza (L. japonicum);
• la lamina de la foeuja a l’è ottusa (L. lucidum);

• speci a ramm giovin, foeuj o fiorescenz pubescént;

• speci sempervérd e fojàmm dur (L. delavayanum e L. strongylophyllum);

• el tubo de la corònna l’è pussée curt di lòbi (L. compactum var. velutinum, L. sinense, L. vulgare e L. quihoui);
• il tubo de la corònna l’è 2-3 vòlt pussée longh di lòbi.

• la lamina di foeuj l’è lineà de bon (L. lindleyi);
• la lamina di foeuj la gh’hà di form ovàl oppùr lanceolàd;

• i pedicèj e i caliz hinn pelàa (L. henryi);
• i pedicèj e i caliz hinn pu o men vellutàa (L. obtusifolium e L. ibota).

El numer di cromosoma de quèlla specie chì l’è: 2n = 46 (48).

Speci spontani in Italia

In Italia hinn presént chi speci chì (pù o men naturalizzàd):

• Ligustrum japonicum Thunb., 1780: a l’è on arbust de 1 - 4 meter semprevérd; el cress spontani domà in del Friuli-Venezia Giulia.
• Ligustrum lucidum Aiton, 1810: el pò vèss alt pussée de 10 meter; el se troeuva in manera de continua in su tucc el territòti italian.
• Ligustrum ovalifolium Hassk., 1844: l’è originari del Giappon; l’è alt 1 - 2 meter; eòl se troeuva selavadegh domà al nòrd.
• Ligustrum sinense Lour., 1790: al stat spontani el se troeuva domà in del Friuli-Venezia Giulia.
• Ligustrum vulgare L., 1753: a l’è on arbùst alt tuttalpù 2-3 meter; a l’è la specie naturalizzada mèj in sul territòri italian.

Elench complètt di speci

El gener ligustrum el gh’hà dent chi speci chì:

• Ligustrum angustum B.M.Miao, 1985
• Ligustrum australianum F.Muell., 1865
• Ligustrum compactum (Wall. ex G.Don) Hook.f. & Thomson ex Brandis, 1874
• Ligustrum confusum Decne., 1879
• Ligustrum cumingianum Decne., 1879
• Ligustrum delavayanum Har., 1900
• Ligustrum expansum Rehder, 1916
• Ligustrum gamblei Ramamoorthy, 1976
• Ligustrum glomeratum Blume, 1851
• Ligustrum gracile Rehder, 1916
• Ligustrum henryi Hemsl., 1889
• Ligustrum ibota Siebold, 1846
• Ligustrum japonicum Thunb., 1780
• Ligustrum leucanthum (S.Moore) P.S.Green, 1995
• Ligustrum lianum P.S.Hsu, 1966
• Ligustrum lindleyi (Wall. ex G.Don) P.S.Green, 1995
• Ligustrum liukiuense Koidz., 1916
• Ligustrum lucidum W.T.Aiton, 1810
• Ligustrum micranthum Zucc., 1846
• Ligustrum morrisonense Kaneh. & Sasaki, 1931
• Ligustrum myrsinites Decne., 1879
• Ligustrum nepalense Wall., 1820
• Ligustrum novoguineense Lingelsh., 1927
• Ligustrum obovatilimbum B.M.Miao, 1985
• Ligustrum obtusifolium Siebold & Zucc., 1846
• Ligustrum ovalifolium Hassk., 1844
• Ligustrum perrottetii A.DC., 1844
• Ligustrum pricei Hayata, 1915
• Ligustrum punctifolium M.C.Chang, 1985
• Ligustrum quihoui Carrière, 1869
• Ligustrum retusum Merr., 1935
• Ligustrum robustum (Roxb.) Blume, 1851
• Ligustrum salicinum Nakai, 1918
• Ligustrum sempervirens (Franch.) Lingelsh., 1920
• Ligustrum sinense Lour., 1790
• Ligustrum stenophyllum Quisumb. & Merr., 1928
• Ligustrum strongylophyllum Hemsl., 1889
• Ligustrum tamakii Hatus., 1977
• Ligustrum tenuipes M.C.Chang, 1985
• Ligustrum tschonoskii Decne., 1879
• Ligustrum undulatum Blume, 1851
• Ligustrum vulgare L., 1753
• Ligustrum xingrenense D.J.Liu, 1988

Galleria d’immagin d’ona quaj specie

• 
  Ligustrum gamblei
• 
  Ligustrum ibota
• 
  Ligustrum japonicum
• 
  Ligustrum lucidum
• 
  Ligustrum obtusifolium
• 
  Ligustrum ovalifolium
• 
  Ligustrum perrottetii
• 
  Ligustrum quihoui
• 
  Ligustrum robustum
• 
  Ligustrum sinense
• 
  Ligustrum tschonoskii
• 
  Ligustrum vulgare

Sinònim

Quèll gèner chì l’è stàa ciamàa in divèrsi manér in del cors del temp. Chi chì hinn i sinònim pussée frequent:

• Esquirolia H. Lév.
• Faulia Raf.
• Ligustridium Spach
• Parasyringa W. W. Sm.
• Phlyarodoxa S. Moore
• Visiania DC.

Utilizzazion

Quèll géner chì l’è fàa su arbùst e alber piscinìtt semperverd o caducifoeuj che grazie a la soa resistenza despèss hinn utilizzàa in di giardìn a fa su di barrér ver o di sces.

Di borlìtt a se tra foeura, per mèzz del trattamenént con l’acqua distallada bojenta, ona sostanza colaranta che l’è doprada ‘me on indicadór chimìch de pH: la ligulina, che la gh’hà i proprietà de voltà al colór ross in ambient àcid (pH infra 6 e 0), e de voltà al verd in ambient basich (pH infra 8 e 14), la fa ancasì segnàl de la presenza di acqui ricch de calcar cont el voltà de l’acqua medesima vèrs el colór azur. Modell:Citazione necessaria

Bibliografia

• Alfio Musmarra, Dizionario di botanica, Bologna, Edagricole, 1996.
• Richard Olmstead, A Synoptical Classification of the Lamiales, 2012.
• Kadereit J.W, The Families and Genera of Vascular Plants, Volume VII. Lamiales., Berlin, Heidelberg, 2004.
• David Gledhill, The name of plants, Cambridge, Cambridge University Press, 2008. URL consultad: 20 dicembre 2017.
• Sandro Pignatti, Flora d'Italia. Volume 2, Bologna, Edagricole, 1982. ISBN 88-506-2449-2
• Strasburger E, Trattato di Botanica. Volume secondo, Roma, Antonio Delfino Editore, 2007. ISBN 88-7287-344-4
• Judd S.W. et al, Botanica Sistematica - Un approccio filogenetico, Padova, Piccin Nuova Libraria, 2007. ISBN 978-88-299-1824-9
• Eva Wallander & Victor A. Albert, Phylogeny and classification of Oleaceae based on RPS16 and TRNL-F sequence data, in American Journal of Botany, vol. 87, nº 12, 2001, pp. 1827 - 1841.
• Giacomo Nicolini, Enciclopedia Botanica Motta., Milano, Federico Motta Editore., 1960.
• F.Conti, G. Abbate, A.Alessandrini, C.Blasi, An annotated checklist of the Italian Vascular Flora, Roma, Palombi Editore, 2005. ISBN 88-7621-458-5

Ligamm de foeura

• Ligustrum IPNI Database
• Ligustrum The Plant List - Checklist Database
• Ligustrum EURO MED - PlantBase Checklist Database
• Ligustrum eFloras Database