Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Lodovigh Maria Sforza (3 de Agost del 1452 - 27 de Masg del 1508), soranominaa anca "el Moro", l'è staa el Duca de Milan dal 1494 finna al 1499, apos a la mort de sò nevod Gioann Galeazz Sforza e Duca de Bari dal 1479 al 1500. L'era el segond fioeù del Franzesch Sforza.

Lodovigh el Moro.

L'è staa duranta el sò regn che Milan l'ha veduu el fiorì del Renassiment e, in gionta, la soa cort l'è stada vunna di pussee famos in del nord de Italia proppi per el sò grandoeur. Patron del Leonardo da Vinci e olter artista sossenn important del sò temp, l'è cognossuu ancasì per avè commissionaa l'Ultima Cena al Leonardo.

Biografia Modifega

Primm agn Modifega

Lodovigh Maria Sforza l'è nassuu in del 3 de Agost del 1452 a Vigeven, quart fioeù mas'c del Franzesch Sforza e de la Bianca Maria Viscont[1]. A dispett de vess nò el primm fioeù, e donca minga destinaa a la regenza de Milan, soa mader Bianca l'ha insistii a fàggh studià tuscoss; cont l'umanista Francesco Filelfo a fàggh de maester, el Lodovigh l'ha ricevuu di insegnament in pittura, scultura, letteradura ma gh'hinn staa anca insegnaa i art de la guerra e del governà, proppi 'mè se faseva cont i bagaj di prinzip in del Renassiment.

Scior de Milan Modifega

Quand che l'era mort sò pader Franzesch in del 1466, i titoj nobiliar de la fameja eren tucc passaa giò a quell scappusc del Galeazz Maria, sò fredell quell grand, e al Lodovigh gh'era staa passaa domà el titol de cortesia de Cont de Mortara[2].

 
On detaj del monument al Leonardo da Vinci in Piazza de la Scala a Milan: el Leonardo l'è dree a fàggh vedè al Moro la soa scultura del "cavall sforzesch" (mai completaa).

El Galeazz Maria l'ha governaa infinna a quand l'è staa mazzaa sù in del 1476, cont el lassàggh i titoj nobilar al sò fiolin de sett agn, el Gioann Galeazz Sforza, donca nevod del Lodovigh. Despoeù de 'vè taccaa litt cont la mader del bagaj, Bona de Savoja, che la voreva regnà al post del sò omm, el Lodovigh in del 1481 l'è riessii a slongà i man in sul Ducaa e a toeù controll del governa de Milan, a dispett de tucc i tentativ de fàggh minga ciappà el poder. Per i 13 agn a vegnì el Lodovigh l'ha governaa Milan 'mè sò Scior in nomm del nevod e costrengiuu Bona a lassà Milan per andà a viv in del castell de Biegrass, asquas in d'ona condizzion d'esili.

Sotta de luu, Milan l'ha 'vuu vun di sò moment de pussee volt splendor, cont la presenza a la cort ducala de artista compagn del Leonardo e del Bramante, ma anca de tanti olter pittor, musegant e poetta. Vunna di donn del Moro, la Cecilia Gallerani l'è stada anca el soggett del dipint de la Dama con l'ermellino, adess custodii a Cracovia. Sotta ordin del Lodovigh el Bramante l'ha faa sù la gesa de Santa Maria delle Grazie; in del sò refettori el Leonardo l'ha anca faa el sò famos Cenacolo.

A l'è grazzie a luu che in Lombardia l'è stada importada la pianta de moron; per quella reson chì, a gh'è di personn che speculen che el sò soranomm "el Moro" el sia vegnuu giò proppi del nomm de la pianta in quistion.

L'usurpazzion del trono ducal Modifega

El Gioann Galeazz, che l'era formalment ancamò el duca, dopo el sò matrimoni cont l'Isabella l'aveva lassaa Milan per trà insemma de per luu ona soa cort a Pavia; pussee che luu però, che el somejava minga de vorè governà el ducaa al post de sò zio, l'era stada la soa miee Isabella a domandà l'intervent de sò nonno, el rè de Napoli, per vuttà el sò omm a toeù de bon controll del ducaa.

In resposta, el Moro el s'è alliaa cont l'imperador Massimilian e cont el rè de Franza Carlo VIII. Massimilian, despoeù de vess staa pagaa per ben e 'vè toeù per miee Bianca Maria Sforza, el gh'ha promettuu la succession al ducaa e tegnuda per bona la pretesa del Lodovigh al trono ducal. El 22 de Ottover del 1494 el Gioann Galeazz l'è però mort in circostanz misterios e el Moro l'aveva subit toeult la posizzion e titol de duca del nevod senza gnanca vardà a la legitima ligna de succession. In del frattemp Carlo VIII l'era rivaa a Napoli e l'aveva conquistada senza gnanca fà fadiga; quella robba chì l'ha faa preoccupà de bon el Lodovigh che el gh'aveva pagura de la eccessiva potenza di Franzes e, a rebaltà sù ancamò ona voeulta i alleanz, el se era ligaa a Venezzia per riessì a cascià el Carlo VIII indree in Franza. Ghe riessarann poeù in del 1495 cont la Battaja de Fornoeuv.

La desgrazzia Modifega

El Carlo VIII l'era mort in del 1498 e 'l sò successor Luis XII de Franza, degià che l'era el nevod de la Valentina Viscont, l'era donca on pretendent legitim al ducaa de Milan e defatt l'aveva preparaa ona spedizzion contra el duca. Vist che i Pisan preferiven stà sotta a la tutela de Venezzia, Lodovigh l'ha prontament ciamaa indree i sò armad de Pisa perchè l'aveva giamò capii che gh'aveva minga de speranz de podè slongà i man in su la città toscana. L'ha rebaltaa donca l'alleanza cont i Venezzian per vuttà Firenze a toeù indree Pisa, a sperà che forsi la Republega Fiorentina la ghe dess ona man almeno cont la diplomazzia per frontà la rivada del rè Luis XII.

 
La tomba, mai drovada, del Moro e de la Beatriz d'Este. On lavorà del Cristofen Soree.

Cont la voeuja de vendicàss per la manera che el Moro el s'era comportaa a Pisa, Venezzia la s'è 'liada al rè de Franza e, quest chì, el s'è profittaa subit del malcontent del popol milanes per via di tass tropp volt per conquistà el ducaa e impienìll con di armad franzes.

Lodovigh l'era scappaa a Innsbruck de l'imperador Massimilian I d'Asburgh e in del 1500 l'ha provaa a toeù Milan indree; i armad sguizzer alliaa cont luu s'eren refudaa de andà in battaja e Lodovigh l'è staa faa presonee di franzes in del 10 de Avril a Novara. Cont la rivada di franzes, Milan l'ha perduu la soa indipendenza e el restarà sotta el domini di forestee per 360 agn.

Tegnuu presonee in del castell de Lys-Saint-Georges e poeù trasferii in del castell de Loches, in Franza, el Lodovigh l'è andaa al Signor in del 1508[3].

Vita privada Modifega

 
On collage del Moro cont i sò donn.
 
La Beatriz d'Este.

In del Sgenee del 1491, l'ha sposaa Beatriz I d'Este, la tosa pussee giovina de l'Ercole d'Este, duca de Ferrara[4]; el fredell de la Beatriz, Alfons d'Este, a soa voeulta l'aveva sposaa l'Anna Sforza, nevoda del Lodovigh, e el sò sposalizzi l'è staa organizaa del Leonardo da Vinci in persona. La sorella de la Beatriz e de l'Alfons, Isabella d'Este, l'era sposada con Franzesch II Gonzaga, marches de Mantoa.

La tosa de 15 agn l'ha rapidament scoldaa el coeur de la cort ducala cont la soa gioja de viv e infinna cont la soa stravaganza. La Beatriz l'ha juttaa a fà del Castell Sforzesch el center de fest e baj magnifegh indè che ghe piaseva ona motta intrategnì filosof, poetta, diplomategh e soldaa. La gh'aveva de gust e refinatezza e, i disen, che l'era stada proppi lee a sinzigà el sò omm a diventà el patron de inscì tancc artista lì a cort, tamme el Leonardo da Vinci e el Donato Bramante[5]. La diventarà anca la mader del Massimilian Sforza e del Franzesch II, che vegnerann a vess duca de Milan a soa voeulta.

Primma e duranta el sò matrimoni, Lodovigh l'ha 'vuu on poo de amant, ancaben se se pensa che el gh'avess domà ona amant a la voeulta. La Bernardina de Corradis l'era stada vunna di sò amant e la ghe aveva daa anca ona fioeula. La tosa l'era stada legitimizada e poeù dada in miee a Galeazz de Sansevern in del 1496. Cecilia Gallerani, che pensaven che la fudess la soa preferida, la ghe aveva daa on fioeù mas'c, el Ceser, nassuu in del 3 de Magg del 1491, l'istess ann che el Lodovigh l'aveva sposaa la Beatriz d'Este. La Gallerani la someja de vess stada el soggett del dipint del da Vinci La dama con l'ermellino; l'ermellin l'era l'animal araldegh del Moro. On'oltra amanta importanta l'era la Lucrezia Crivelli, che la gh'ha daa on olter fioeù illegitim, el Gioann Paol, nassuu in de l'istess ann de la mort de la Beatriz; anca luu el deventarà on condottier. Lodovigh l'ha 'vuu anca on terz fioeù illegitim, ciamaa Sforza, nassuu intorna al 1484 e mort in del 1487; se cognoss nò chi che l'era la mader del bagaj[6].

Representazzion in di spettacoj Modifega

In del 1971 in de la miniserie de la RAI La Vita di Leonardo da Vinci, Giampiero Albertini l'ha faa Lodovigh el Moro.

In del 2011 in de la serie de la Showtime I Borgia, l'attor ingles Ivan Kaye l'ha faa Lodovigh el Moro.

Referenz Modifega

  1. (EN) Godfrey, F. M., "The Eagle and the Viper", History Today, Vol.3, Issue 10, September 1953
  2. (IT) "Ludovico il Moro e Beatrice d'Este", Palio di Mortara.
  3. (FR) Personnages célèbres de Lys-Saint-Georges: Ludovic Sforza
  4. (ES) "Ludovico Sforza Moro", Biografia y Vidas.
  5. (ES) "Ludovico Sforza Moro", Biografia y Vidas.
  6. (DE) Miller-Wald, P. (1897). "Beiträge zur Kenntnis des Leonardo da Vinci". Jahrbuch der Preußischen Kunstsammlungen XVII: 78. 

Ligamm de foeura Modifega

Vos correlaa Modifega