Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

I lengov romanze inn un ram de la fameja indo-europea che gh'hann dent tucc i lengov ch’i vegnen sgiò del latin, la lengua de la Roma antiga. Gh'è pussee de 700 milion de sgent ch'i parlen 'na lengua romanza, soratut in di Amereghe, in Europa e in Africa, ma anca in d'una quai region chì e là per el mond.

Cartina di region indoa ghe se parla na lengua romanza

I radis di lengov romanze i inn quei del latin volgar (da vulgus, "pòpol" in latin), che l'era un sociolet spantegad per tute i terre de l'Imperi e l'era parlad di soldad, di colòni e di bodegher de l'Imperi. El se spartiva del latin classegh, che l'era la lengua di class elevade de Roma, e l'era el dialet che se drovava per i scrit.

I lengov romanze pussee cognossude inn quei che inn anca lengov nazzionai de vun o pussee paes, el var a dì: Portughes, Spagnœul, Franzes, Italian, Romen e Catalan.

Carateristeghe di lengov romanze Modifega

 
Cartina di lengov romanze basada sora criter struturai e comparativ.

Diferenze principai cont el Latin Modifega

 
I lengov romanze in Europa: in verd fosch i lengov ocidentai, in quell pussee ciar i lengov orientai. In ross la ligna Spezzia-Rimen (de fat Carrara-Senigaja) che la scompartiss i lengov romanze in du grup. In negher, la Romània somergiuda, el var a dì i territori indoa ghe se parlava na lengua neo-latina incœu sparida.

I lengov romanze moderne gh'han varie diferenze cont el latin classegh:

  • Manchen i declinazzion (fœura del Romen). La pupart di parolle di lengov romanze i vegnen del cas acusativ latin.
  • El manca el gener neuter: a gh'è poche ecezzion, el var a dì 'l Romen e 'l Napolitan, oltra a on quai plural italian (muro > muri/mura; braccio > bracci/braccia; ginocchio > ginocchi/ginocchia; ecc.) e i pronom neuter de l'Italian, del Spagnœul e del Portughes.
  • Inn doperad i articoi.
  • Inn nassud temp e mœud verbai nœuv, compagn del passad prossem e 'l condizzional.
  • I verb "vesser" e "havè" inn doprad 'me ausiliar per i temp verbai compost (fœura del Portughes, che, per esempi, el gh'ha on temp derivad del plucheperfet latin).

Diferenze principai in tra i lengov romanze Modifega

 
Na vision d'insema di grup lenguistegh interior di lengov romanze.

La lengua romanza pussee arenta al latin l'è 'l Sardagnœul, che per la soa posizzion isolada el gh'ha havud poch de modifeghe cont el passà di secoi. N’oltra variant assee conservativa l'è 'l Toscan. I lengov pussee inovative inn i lengov d'oïl, in de la Francia de sora, per i so posizzion de confin cont el mond germanegh. El Romen l'è un tipo de sintesi in fra una bas forta latina e di element inovativ iliregh, dacegh, grech, slav e turch.

El latinista italian Massimo Pei l'ha marcad in quella manera chi chì el grad de variazzion di lengov romanze respet al latin:

  • Sardagnœul: 8%
  • Toscan > Italian: 12%
  • Spagnœul: 20%
  • Romen: 23,5%
  • Ocitan: 25%
  • Portughes: 31%
  • Franzes: 44%

'Na distinzion importanta de fà l'è quèlla in tra romanz insular (el Sardagnœul, e in passad l'antigh cors, voramai estint) e quell continental. Quest chì l'è spartid in du toch prinzipai: el romanz ocidental e 'l romanz oriental.

De norma el prim el gh'ha el plural sigmadegh (che 'l finiss in /s/) e 'l segond invezi el ghe l'ha vocalegh o metafonedegh (che 'l finiss par vocal, o el cambia la propia vocal tonega). A bon cunt besogna savé che i lengov de l'Area Padana (el grup gall-italegh, el venet e l'istriota), che i fan part del grup ocidental, gh'han despess on plural vocalegh e mai sigmadegh. Quella roba chì la suced di vœulte anca in Furlan (che 'l gh'ha di parolle che finissen in /i/) e in del Romancc (che 'l gh'ha di parolle che finissen in /a/). Inoltra in del Frances la /s/ se la sent asquas pu.

  • Plural vocalegh: italian, cors, sicilian, venet, gall-italegh, rumen, istriota, dalmadegh.
  • Plural sigmadegh: portughes, spagnœu, catalan, sardagnœu, franzes, furlan, ladin, romancc.

Mapa di lengov romanze Modifega

Tavula de cunfrunt tra vari lenguv rumanz Modifega

Chì de sota la ven pruposta l'istessa frase prima in Latin e pœu in d'un quai parlà rumanz da ovest a est.

  • Latin: Illa claudit semper fenestram antequam cenat.
    • Purtughes antigh: Ela encerra sempre a janela antes de cear.
    • Purtughes: Ela fecha sempre a janela antes de jantar.
    • Sarvarian: Eia siampri ciarra la finiastra antis di cenari.
    • Galizian: Ela fecha sempre a xanela/fiestra antes de cear.
    • Estremegn: Ella sempri afecha la ventana antis de cenal.
    • Astürian: Ella pieslla siempre la ventana/feniestra enantes de cenar
    • Leunes: Eilla pecha siempre la ventana primeiru de cenare.
    • Mirandes: Eilha cierra siempre la bentana/jinela atrás de jantar.
    • Spagnœu: Ella siempre cierra la ventana antes de cenar.
    • Giüdee-spagnœu: Eya siempre serra la ventana antes de senar.
    • Muzarab: *"Èlla cloudet sempre la fainestra abante de cenare".
    • Aragunes: Ella tranca/zarra siempre la finestra antes de zenar.
    • Catalan: Ella sempre tanca la finestra abans de sopar.
    • Ucitan: Ella barra sempre/totjorn la fenèstra abans de sopar.
    • Frances: Elle ferme toujours la fenêtre avant de souper/dîner.
      • Magoua: (Elle) à fàrm toujour là fnèt àvan k'à manj.
      • Maurizian: Li touzur pou ferm lafnet avan (li) manze.
    • Nurman: Lli barre tréjous la crouésie devaunt de daîner.
    • Gallo: Ol terjou la couésée avant qe de hamer.
    • Picard: Ale frunme tojours l' creusée édvint ed souper.
    • Perziscan: Ena cerovâ suempre la velustra atratès dî zzenar.
    • Valun: Elle sere todi li finiesse divant di soper.
    • Francucuntees: Lèe çhioûe toûedge lai f'nétre d'vaïnt loù dénaie.
    • Burbunes: Alle farme terjou la croisée devant de souper.
    • Burgugnun: All farme tôjor lai fenétre aivan de dîgnai.
    • Arpitan: Le sarre toltin/tojor la fenétra avan de sopar.
    • Rumancc: Ella serra/clauda adina la fanestra avant ch'ella tschaina.
    • Ladin: Ëra stlüj dagnora la finestra impröma de cenè.
    • Sulander: La sèra sempro/sèmper la fenèstra prima/danànt da cenàr.
    • Nones: Ela la sera semper la fenestra inant zenar.
    • Furlan: Jê e sere simpri il barcon prin di cenâ.
    • Venet: Eła ła sara sempre la fanestra vanti de disnar.
    • Trentin uriental: Èla la sera sèmpre la finèstra prima de zenàr.
    • Lumbard uriental: Lé la sèra sèmper sö la fenèstra prìma de senà.
    • Lumbard ucidental: Lee la sara semper sü la fenestra inans de disnà
    • Emilian piasentin: Lee la sära sëimpar sö la finestra prima da disnä
    • Emilian bulugnes: Lî la sèra sänper la fnèstra prémma ed dṡnèr.
    • Rumagnœu fanes: Lìa chìud sèmpr la fnestra prema 'd c'nè
    • Piemuntes: Chila a sara semper la fnestra dnans ëd siné.
    • Piemuntes canaves: Chilà a sera sémper la fnestra doant ëd seinar.
    • Ligür: A særa senpre o barcon primma de çenâ.
    • Tuscan: Ella la hiude sèmpre la finèstra pria ddi scenare.
    • Italian: Ella chiude sempre la finestra prima di cenare
    • Curs cismuntan: Ella chjude sempre u portellu primma di cenà.
    • Curs ultramuntan: Edda chjudi sempri u balconu prima di cinà.
    • Sassares: Edda sarra/tanca sempri lu balchoni prima di zinà.
    • Galüres: Idda ciudi sempri lu balconi prima di cinà.
    • Italian central: Essa cchiude sèmpre la finéstra pprima de ccenà.
    • Rumanesch: Quélla chiude zèmpre 'a finéstra prima de magnà
    • Napolitan: Essa 'nzerra sempe 'a fenestra primma 'e magnà.
    • Salentin: Edda chiuti sempri la fineštra mprima cu cena.
    • Calabres: Idda sempi chiudi a finestra ant'a cina
    • Sicilian: Idda chiudi sempri la finestra avanti ca cena.
    • Sardagnœu: Issa serrat semper sa bentana antes de chenare.
    • Istriota: Gila insiera senpro lo balcon preîma da senà.
    • Arumanian: Ea nkidi totna firidi ninti di tsinâ.
    • Rumen: Ea închide totdeauna fereastra înainte de a cina.

Vos corelade Modifega